Todo es silencio

Novel·la emmarcada en la Galicia dels nostres dies a on el narcotràfic és una de les derivacions de l’històric món del contraban que la posició estratègica del territori els hi ha portat. La forta depressió econòmica que ha patit històricament aquest territori va portar en el seu moment a bastir una xarxa de contrabandistes del tabac que ha servit com a estructura pel contraban de les drogues que ha reportat molts més diners però també molts més danys col·laterals.

Aquesta història de Manuel Rivas és fruit de la seva capacitat de ficció i imaginació no hi ha dubte, però fonamentada en una realitat incontestable. El que hi ha és ficció però també obeeix a una realitat.

Nascut a la Corunya Rivas ha exercit i exerceix encara de periodista ha publicat obres de ficció, així com poesia i assaig. Periodísticament ha estat sempre preocupat per la temàtica social i també en denunciar la degradació ecològica del seu país, els seus escrits sobre el desastre del Prestige son recordats com a peces claus per comprendre la magnitud de la tragèdia i la situació de desolació que va comportar. Va ser membre actiu i fundador de Greenpace. Ha treballat en els principal diaris gallecs com són El Ideal Gallego, La Voz de Galicia i Diario de Galicia i a nivell d’estat col·labora habitualment amb el diari El País.

Està considerat com una de els plomes més rellevants de la literatura gallega contemporània. Maneja el llenguatge de manera notable dotant-la d’una autenticitat i d’una sensibilitat extraordinàries i amb una capacitat per crear unes històries a on la tendresa i la capacitat descriptiva conformen un imaginari narratiu molt valorat pels seus lectors. La seva obra està escrita originalment en gallec però ha estat traduït a la majoria d’idiomes europeus. Algunes de les seves narracions han estat adaptades al cinema destacant d’entre elles el magnífic relat “La lengua de las mariposas” o el “Lápiz del carpintero” seleccionada pels premis Goya de la cinematografia espanyola.

Alguna de les seves principals obres són: "Un millón de vacas", premi de la Crítica Española a l’any 1990, a l’any 1994 obté el premi de la Crítica Gallega per la novel·la "En salvaje compañia", a l’any 1996 publica el llibre de narracions “¿Que me quieres, amor?" A on hi ha el conegut relat “La lengua de las mariposas”, a l’any 1998 obté, altre vegada, el premi de la Crítica Espanyola i el premi de la secció d’Amnistia Internacional de Bèlgica per “El lápiz del carpintero” i al 2006 rep altre vegada també el premi de la Crítica Gallega i el guardó al millor llibre de l’any per la novel·la "Los libros arden mal" considerada una de les millors novel·les contemporànies de la literatura gallega, a l’any 2020 es va editar "Las llamadas perdidas" i ara torna amb força amb “Todo es silencio”.

A la novel·la es situa tot el recorregut del contraban a Galícia des de la meitat del segle XX. Recorregut per la mercaderies que han esta objecte del desig en aquets tràfec clandestí des del wolframi que va ser durant la segona guerra mundial i element d’enfrontaments entre alemanys i anglesos per obtenir-lo per la seva indústria de guerra fins la dinamita per pescar o el guisqui, el tabac i per acabar amb les drogues que han acabat transformant en món del contrabandista que, ara, ja no es conforma només en fer diners, sinó que vol poder politic per seguir teixint la teranyina per distribuir la seva mercaderia i crear la necessària dependència per no tallar la xarxa sinó augmentar-la.
 
A “Todo es silencio” s’explica la història de l’ascensió de Mariscal, un contrabandista que ha anat evolucionant fins a convertir-se en un narcotraficant i que acaba tenint també to el poder a Brétena, poder que manipula les institucions i fins i tot porta el control  de les persones, poder il·limitat que no para de créixer creant xarxes corruptes a tots els nivells de l’administració de la policia o de la justícia . En els “negocis” de Mariscal s’hi creuen altres personatges com són Fins, Leda i Brinco que mantenen una estreta relació d’amistat quan de nens anaven a la recerca de restes de naufragis, la seva vida es veurà marcada de manera obscura per la presència del narcotraficant que acaba guiant bona part de les seves actuacions. Personatges tots que tenen un gran protagonisme en funció del que li cal explicar en cada moment a l’autor i de com les diverses realitats de viure els situacions es donen a la vida real.

No és una novel·la localista tot i que ambientat a Galícia és evident que el tràfic de drogués es avui universal i amb el mateix registre es podria parlar de molts altres indrets del planeta amb la mateixa problemàtica i amb les mateixes conseqüències que comporta la globalització del delicte que no coneix fronteres ni límits.

No és aliè a la qualitat de la novel·la el conèixer l’ambient en que la trama està ubicada, la trajectòria de Rivas com a periodista i per tant coneixedor de la realitat a través de reportatges i articles escrits li porta a dominar la situació d’acord amb el profund coneixement que té de la situació de Galícia.

Rivas ha escrit una gran novel·la amb un prosa que canvia de ritme en funció del moment de la narració, la condició humana també està present en la batalla entre el delicte i la corrupció que sortosament no triomfa sempre. En la pestanya de la contraporta del llibre hi ha un comentari publicat al The Financial Times, que és molt il·lustratiu: “Un admirable y desafiante ejemplo de cómo llevar la literatura a aquellos episodios que los historiadores han pasado por alto o han quedado sin abordar. Un trabajo de inusual belleza”

Queda escrit.

Todo es silencio
Manuel Rivas
Editorial Alfaguara
Madrid, octubre 2010