Malaguanyat Club Esportiu Vilanova......

Feia mesos que volia escriure i compartir unes ratlles, unes reflexions, sobre el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, sobre la seva història i la seva filosofia, i com no sobre el seu desenllaç. Ara que el CEVG ja no existeix com a tal, i ja ha passat cert temps per a mirar les coses amb perspectiva, podríem obrir un debat sobre el perquè de tot plegat.

Val a dir que no es un tema fàcil, i que segurament es barregen molts aspectes, moltes inquietuds i molts punts de vista diferents. Diferencies en els aspectes estrictament esportius, de quina ha de ser la finalitat d’un Club d’una ciutat com Vilanova. Si ha de primar la promoció i l’esport base, l’esport federat, i dins d’aquest mon, la practica amateur o la pseudoprofessional; diferències en els models de gestió, amb la vinculació a societats o empreses de serveis, amb altres entitats o Federacions, amb o sense l’Administració. D’on es millor treure els recursos necessaris per al bon funcionament d’una institució com el CEVG ? Diferents punts de vista (o no) sobre la pròpia estructura interna, la directiva, la gerencial i administrativa i la tècnica. Vaja que podríem estar hores i hores debatent sobre el model de club que voldríem, i no se pas si arribaríem a un acord.

Altre tema profund de reflexió seria, la lleialtat, fiabilitat, responsabilitat, competència o coordinació amb els companys de viatge del Club. Potser algun dia caldrà clarificar quin ha estat i es el paper de la Federació Catalana de Basquet en aquesta historia. D’on venen els deutes que han enfonsat el CEVG, que ha passat amb el deute del Parc del Garraf a l’empresa de serveis que va posar en marxa el Club per a finançar l’esport vilanoví, etc etc.

Reflexions i debats. Que han omplert la historia del CEVG durant els pràcticament 15 anys de la seva existència.

Però en tot aquest panorama, si que voldria reivindicar i defensar dues coses. Dues coses que m’ha semblat que no s’han tingut en compte o que s’han menystingut. Una idea i una persona.

La primera, la idea. La filosofia del Club Esportiu. Des dels seus inicis, en un ambient general esportiu de divisió i separació, el CEVG va representar la unitat, la suma d’esforços, la voluntat de crear una entitat gran, potent, que ajuntés diferents seccions, amb esperit de créixer i donar servei, capacitat de gestió, eficàcia i eficiència, interlocució més fàcil amb l’ajuntament i en el debat per les instal·lacions; més comunicació entre tècnics i esportistes de les diferents especialitats, més capacitat de formació, i més possibilitats de basculació d’un esportista d’una especialitat a l’altre en funció de les seves capacitats i interessos.

Però també un club on es cuidava i mimava les persones, la formació de les persones en els valors, la educació, la ètica i l’esportivitat; un club sempre al costat de la ciutat i dels seus projectes, potenciant l’esport popular, la Cursa Popular, o implicant-se en propostes de cooperació al desenvolupament amb projectes com Sport Aid a Guatemala i Guinea, o la campanya “Un nen una joguina” amb Creu Roja.

I finalment, reivindicar la persona del darrer president del CEVG, en Tomàs Rosalen. Per a mi una de les millors persones que he conegut, i de la que m’enorgulleixo de ser amic.

Poques entitats hauran tingut en la seva història una persona tant dedicada i tant altruista al seu front, sense mai un no per ningú; dedicant temps i esforços personals a l’entitat, arriscant bens propis i afectes personals, sempre en bé del club i de la ciutat. Aportant iniciatives i no defallint en la recerca de contactes, de relacions, intentant sempre fer el millor per l’esport i pels esportistes.

President incansable, persona propera, sempre amb un somriure al rostre, sempre pensant en com millorar el club, insistent amb l’administració i  constant amb els comerços col·laboradors. Lluitant pel seu club amb els alts dirigents i gaudint del joc dels més menuts a la pista .

Potser es van cometre errors (i qui no els comet), però els errors en tot cas, sempre acaben ser comunitaris i tots els  hem estat al club en son corresponsables.

La fi del Club Esportiu no ha fet justícia amb la seva persona, i a molts els falla la memòria  quan cal parlar d’ell. Tant debò la història esportiva de la ciutat posi les coses al seu lloc, algun dia,  li puguem agrair els seus esforços i dedicació. Per si de cas, permeteu-me que jo faci ja ara. Gracies Tomàs.

Enric Garriga
Ex vicepresident del Club Esportiu Vilanova