Embolica, que fa fort

Encara que en la versió castellana –probablement la de “A rio revuelto, ganancia de pescadores”- molt em temo que aquesta és la frase que més es pronuncia a la seu del PP i, en menor mesura i amb la boca una mica més petita, a la del PSOE.

Perquè, a un lloc i l’altre, segur que son conscients dels temps que s’acosten i de quant difícil serà aconseguir uns mínims acords per poder governar amb solvència. I no em refereixo a la solvència econòmica (que aquesta ja s’encarregaran de posar-la entre Brussel·les i els bancs que tant ens estimen) sinó a la solvència democràtica.

Perquè, o molt m’erro o a ca’n Rajoy han decidit embolicar la troca tant com sigui possible per sortir de l’atzucac en que es troben actualment. El raonament és simple. Muntem un bon pollastre amb el tema català i la nova legalitat, i anem a les eleccions generals del desembre.

Aleshores, un cop recomptats els vots i els escons –perquè es vegi que som més demòcrates que els catalans independentistes- poden passar dues coses.

La primera, improbable però possible, és que el PP guanyi novament les eleccions i tingui opcions per formar govern. En aquest cas, tota la feina que estan fent aquestes setmanes els servirà per tornar ràpidament a la posar-se a retallar, prohibir, impugnar, castigar, etc... mentre l’oposició clama novament en el desert. El TC ja podrà reprimir els díscols i començar a fer sentències exprés sobre tot allò que té impugnat, denunciat, querellat o protestat. Els pressupostos es podran executar ràpidament en detriment de les autonomies que hauran d’acceptar, vulguin o no, el límit d’endeutament imposat. La llei de seguretat ciutadana es podrà desplegar com li abelleixi al nou Fraga Iribarne en que s’ha convertit Fernández Diaz (us heu fixat en com parla?). La diplomàcia exterior tornarà a ser “una, grande y libre” a major glòria de Margallo, etc... Per tant, en aquest primer supòsit, cal pensar que tot seguiria igual com fins ara.

La segona, probable però no segura, és que el PP perdi clarament les eleccions i les opcions de formar govern passin a un altre partit. En el context d’un arc parlamentari fraccionat en el que els emergents posin les esperances en les següents eleccions i, per tant, optin per jugar a la contra, i els dos històrics segueixin tirant-se els plats pel cap tot pensant també en les futures eleccions i la seva recuperació. I, per tant, jugant també a la contra. Un escenari en el que sembla d’entrada molt difícil que es puguin produir acords per enderrocar les lleis i disposicions que el PP s’ha afanyat a aprovar en aquest final de legislatura i que, per tant, ens aboca també al manteniment del estatus legal actual. Un escenari en el qual el PP es podrà recrear reclamant el compliment de la legalitat vigent. Una legalitat que ell mateix s’ha afanyat a forçar i modificar en aquest tram final de legislatura. De manera aparentment i formal constitucional però manifestament poc democràtica, tenint en compte el clima social i els desitjos explicitats pels ciutadans. Amb maniobres esperables de gent experta a qui no tremola el pols per esborrar discs durs, destruir documents i amagar comptabilitats i altres vergonyes amb més o menys eficiència. Una gent que ara ja compta amb arguments legals i estructures executives que poden anar a favor seu. I no sols per evitar-los mals tràngols com els del cas Gurtel, el cas Púnica o el Palma-Arena. També per permetre’ls exportar a aquests àmbits l’argument monòton i gastat de la legitimitat i la legalitat. Ara, per posar només un exemple, ja es pot anar al Tribunal Constitucional a demanar el processament del president de Catalunya per haver dit que la seva comunitat autònoma vol ser independent.

Els estic veient. Amb cara de no haver trencat mai un plat i argumentant davant els micròfons i les càmeres que ells no prejutgen, que l’únic que fan és, d’acord amb la legalitat vigent aprovada democràticament, denunciar davant qui té l’autoritat, uns fets que aquest organisme haurà de valorar, actuant en conseqüència. I que ho fan respectant la presumpció d’innocència.  Oblidant que una cosa és tenir autoritat i una altra de ben diferent que te la donin o te la agafis per fer el que et vingui de gust o allò que interessa a qui te la dóna. Sobretot sabent que, com a PP, tens al darrera o al costat, gent disposada a beneir allò que dius encara que la més elemental lògica demostri el contrari. Ja se sap, els totalitarismes mai han estat terreny adobat per practicar la lògica.