102.870 votants, moltes gràcies, seguirem endavant amb el seny!

Després d’una ruptura d’una relació de més de 35 anys de CiU, i d’una posterior divisió interna del Partit, motivada per la qüestió nacional, UDC sabem on som: tenim un suport de 102.870 vots (1444 a la Comarca) que no han estat suficients per entrar al Parlament, degut a l’alta participació, però prou significatius per a seguir endavant i seguir creient i lluitant per les nostres conviccions. Han estat uns mal resultats, però tenim la determinació d’aixecar el cap, per respecte i lleialtat als nostres votants, seguirem endavant amb l’aposta pel diàleg, per pactar, per trobar solucions, des de el catalanisme integrador. Tenim un camí més difícil que abans encara, però com diu el nostre Secretari General, no dimitirem de les nostres conviccions. A part de tots els arguments exposats en campanya, ara tenim els resultats del 27S, que en fem la següent interpretació:

L’exepcional participació haguda legitima totes les posicions finals de cada candidatura i valida els resultats. Referent a nosaltres, la ciutadania catalana no ha optat per una postura reivindicativa però no rupturista amb el marc legal establert. Junts pel Si ha guanyat les Eleccions, que ells denominaven com a plebiscitàries; han guanyat amb escons, però sense obtenir la majoria absoluta i amb el 39.6% dels vots. Amb aquesta força, volen desenvolupar el full de ruta que tenen previst, ja que si no es queden sense programa, fet que portarà a un xoc de trens amb l’Estat, enforntant-se amb la legalitat establerta, espanyola i europea. Per arribar-hi compten amb el suport de la CUP , amb qui sumarien majoria absoluta d’escons i el 48.7% dels vots. Antonio Baños, (deixant de banda ja,  la complex designació del President de la Generalitat) ja ha manifestat que no hi ha una majoria suficient de vots que legitimi una DUI.. Es més, en campanya, la CUP sol-licitava una majoria qualificada al menys del 55% dels vots, seguint la doctrina Otegui. Es presenta una situació molt complex i de possible col-lapse. I es que, ens trobem amb que un Partit liberal de convicció europeista, s’ha d’entendre amb un Partit anticapitalista i contrari a la UE, no només per nombrar el President, si no per formar govern i desenvolupar el full de ruta cap a un nou Estat.

Després de totes les interpretacions dels resultats formulades per cada candidatura, hi ha una única veritat, que es, la realitat: les urnes confirmen la divisió de la Societat catalana. I aquest es un dels diagnòstics que deiem en Campanya des de UDC: el principal obstacle per l’Independència de Catalunya no es l’Estat, si no la Pluralitat de la Societat catalana. S’ha de fer un exercici de realisme i reconèixer la realitat, agradi o no, independentment dels objectius polítics desitjats per cada Candidatura. El conflicte ha quedat obert i agravat. Però de moment, les declaracions d’uns i altres no apunten cap aquest sentit. No hi ha una veritat per Partit, la realitat no es com la somien; si no que aquesta s’imposarà a cada Partit. Sense acceptar aquest fet, es difícil tirar endavant, igual que es fer-ho fora d’un marc legal sense diàleg ni voluntat de Pacte.

La realitat ens diu, que es cert que a part de la Pluralitat de Catalunya i la seva profunda divisió, hi ha una profunda desafecció amb la situació de Catalunya a l’Estat espanyol (la manifesten JpS, CUP, CsQesP, UDC i fins i tot diria que el PSC). Les opcions que defensen el continuisme son minoritàries i el PP, el Partit que representa la gestió del Govern, queda amb una representació molt baixa, testimonial al Parlament. En aquest aspecte, si que hi ha una majoria qualificada, amb el permís del PSC.

Per tant, amb aquesta desafecció cap a Madrid, i la divisió del Parlament sobre la qüestió sobiranista, la realitat exigeix que ni el Govern de Madrid pot negar ni minimitzar la Catalunya de la ruptura, ni la majoria del Parlament català que formi govern, pot ignorar a la Catalunya que clarament defensa l’ordre constitucional (C’S, PSC i PP). Però les portes d’una entesa segueixen tancades, tant a Madrid, com a Barcelona

Amb aquest Panorama, només pot venir incertesa, inseguretat, estridència, inestabilitat. Tothom hauria de cedir per resoldre el conflicte. I això haurà de ser en breu, doncs una societat i una economia no poden estar paralitzades permanentment, entorn a aquesta qüestió. El canvi i el futur s’ha de fer entre tots o amb una àmplia majoria, tant amb l’aspecte nacional, com el social. I sabem que tornarà el nostre missatge aviat ja que cal un Pacte entre les forces catalanes primer, i les forces espanyoles després, sobre l’encaix de Catalunya a Espanya.

Cal pactar per construir, cal proposicions i no accions i reaccions d’enfrontament; pactar vol dir renunciar amb l’intenció de construir una resposta nova on tots hi surtin guanyant.

Nosaltres seguirem treballant, ara des de fora el Parlament amb la voluntat de cohesió, integració i de concòrdia, sent conscients que la situació actual, en breu ens donarà una segona oportunitat on el Seny, el diàleg i el Pacte, seran més demandats i valorats. I també intuïm que la ciutadania trobarà a faltar un programa de govern complert. Als nostres votants, simpatitzants i militants, dir-los que aixequem el cap, farem territori, seguirem endavant i seguirem fent sentir la nostre veu, ja que venim de molt lluny, i anem molt enllà. 

Albert Peris Miras
Secretari Executiu Comarcal Alt Penedès