La visita

Avis, en català avis, que són rara avis. Amb aquest joc de paraules es podria descriure en certa forma, aquesta película.O també qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Hi ha alguns directors, que quan estrenen pel·lícula amb independència del que es rodi o com es rodi i denomini, és d'obligada essència anar a veure la seva última novetat. Aquest entre d'altres és el cas de Shyamalanm que després del seu El sisè sentit, va apuntar molt, molt alt.

Cert és també, a la meva manera de veure òbviament, que el nivell assolit amb aquell film, no ho ha tornat a igualar, i això comporta com no pot ser d'altra manera, certa decepció per l'apuntat i no concretat en la mateixa mesura en les seves posteriors films, sense ser dolents òbviament.

El mateix passa amb el mestre Amenabar, amb qui després dels seus excel·lent Tesi i Els Altres, va caure amb Agora l'abisme i certes informacions apunten que ha tornat en certa forma a relliscar amb el seu últim estrena Regressió estrenada fa escassos dies a les cartelleres espanyoles.

La visita, és cinta de terror, molt pròpia de festivals com el de Sitges que comença ja, però que no pot amagar cert i importants defectes, molt impropis i estranys en un director amb taules com Shyamalan.

Sense ser un defecte, comencen ja a cansar les pel·lícules terrorífiques de l'estil de Paranormal activity i de la ja llegendària i precursora de l'estil, El projecte de la bruixa de Blair. Ara amb La visita, s'incideix i reincideix amb aquesta manera de filmar molt impròpia i inncesaria ja en l'estat situacional actual. Res no només aporta sinó que aquest recurs comença a donar ja evidents signes d'esgotament, com al seu dia posem pel cas les pel·lícules sobre la guerra civil espanyola. No més per favor.

El que si constitueix no ja una apreciació sinó un defecte, és que la pel·lícula triga massa a entrar en parejes interessants i de progressiu terror. Dóna la sensació en tot instant que alguna cosa passarà i res important passa en realitat. Transcorren els minuts i transcorren amb un encefalograma gairebé pla. Se succeeixen situacions certament inconnexes que no convergeixen en cap finalitat que comporti l'avanç del metratge, i el que és pitjor, s'arriba a un resultat final atabalat, a marxes forçades en els últims quinze minuts que si bé son correctes i sorprenentment ordits denoten un càlcul de reglatge i pautació abslutamente mal distribuïts al llarg del film.

Amb tot, la idea del film, l'escriptura ideològica de Shyamalan és bona, molt enginyosa, perquè gairebé ningú endevina el final, però té insisteixo defectes molt substancials que ens deixen indicis de decepció en una pel·lícula que hauria pogut donar molt més de si del que realment ens ofereix, i que queda en un simple exercici d'estil però amb mínima personalitat, mínims urpades i escàs pols.

USA 2014. 94m.
5/10