Memoria de un socialista indignado

Hi ha llibres que són imprescindibles per conèixer etapes de la història més recent. La transició democràtica requereix encara molta explicació i entendre les claus de volta de la seva evolució. Les aportacions que en aquest llibre fa en José Antonio González Casanova són importants ja que ha estat una persona que venint de la tradició universitària de la lluita antifranquista tindrà un paper important en al construcció del socialisme català. 

José Antonio González Casanova, en aquest llibre de memòries que va guanyar el Premi Gaziel de l’any 2014 passa revista a la seva trajectòria en la que narra la presa de consciència política i de la situació durant el franquisme i la seva ideologia que el portarà a formar part de la resistència antifranquista des de posicions i grups d’extrema esquerra.

Josep Antoni González i Casanova és nascut a Barcelona (1935) ha treballat d’advocat i de professor universitari exercint durant molts anys de catedràtic de Dret Constitucional.

Va seguir els seus estudis a Santiago de  Compostela, on després exerciria de catedràtic de Dret Polític, càtedra que deixa quan guanyà la de Teoria de l’Estat a la Universitat de Barcelona on també explica dret Constitucional fins al final de la seva tasca docent i professional. Exercí així mateix de Síndic de greuges de la Universitat de Barcelona.

Des de l’òptica política ha tingut una trajectòria llarga i sòlida va ser fundador del Front Obrer i actiu militant del FELIPE (Frente de Liberación Popular) de Catalunya va formar part del PSC-Congrés que més endavant va confluir en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Al sí d’aquest partit va ser un dels col·laboradors en l’assessorament de la redacció de la Constitució de l‘any 1987. Així mateix va participar en la redacció de diversos estatuts d’autonomia com el de Catalunya, el del País Basc i Galícia. Ha format part del Consell Consultiu de la Generalitat. Esta considerat com un dels experts més important en matèria de polítiques constitucionals i la seva opinió sempre ha estat recollida com una opinió solvent i reconeguda.

Col·labora escrivint articles i treballs en diversos diaris i mitjans de comunicació.

Memoria de un socialista indignado és un llibre en clau autobiogràfic però, que amb la seva escriptura, és també d’alguna manera un homenatge a molts lluitadors antifranquistes de la seva generació. Van obtenir alguns èxits però també molts fracassos però amb la íntima satisfacció d’haver contribuït a redreçar la lluita contra el franquisme més despietat. Possiblement d’aquelles lluites a la situació actual hi ha una gran diferència i potser per això en el llibre de González Casanova hi ha una certa sensació de que allò pel que varen lluitar ha quedat desdibuixat i d’aquí el seu trajecte personal de ser un element clau de les polítiques constitucionals dels socialistes a ser un seguidor de Podemos i un dels simpatitzants històrics dels moviment dels indignats.

El llibre és de bona lectura, un estil narratiu pla i senzill que serveix per llegir-lo encara amb més interès i per conèixer de primera mà un part important de la lluita antifranquista i sobretot des de la perspectiva personal. Una evolució intel·lectual i política que va des d’una certa simpatia amb la figura de José Antonio fins a una esquerra radical. Entremig la consciència de que la dictadura franquista era un règim totalitari i que calia combatre’l amb totes les formes i això el portà a formar part de grups clandestins de l’esquerra més radical que són ben explicats en el llibre.

Però a més també en el llibre s’expliquen alguns episodis dels darrers quaranta anys en els que González Casanova va participar sempre des de l’ombra des d’un discret segona fila però amb molta influència, fets que potser són encara poc coneguts i que es desvetllen en el llibre, a més val la pena llegir els comentaris sobre diversos politics que van tenir un paer important en la transició democràtica i en els primers anys de després de la transició. Des de Jordi Pujol fins Tarradellas i des de Felipe González a Narcís Serra són retratats des de la seva perspectiva no sempre de manera complaent.

González Casanova després d’un temps en la primera línia del socialisme català va anar apartant-se del que serà la política oficial veient la poca capacitat de transformació social que té però seguirà estant al peu del canó i va aprofitar els seus espais comunicatius per a través d’articles, treballs i llibres per seguir combatent pel seus ideals de trencament de les oligarquies i d’un capitalisme salvatge. Aquest recorregut l’ha portat a ser un del més significats intel·lectuals que va donar suport al moviment dels indignats.

El llibre és molt interessant i oportú, oportú perquè en moments en que es qüestiona la transició, el seu procés i els seus aconseguiments, de manera legítima, val la pensa llegir les memòries d’alguns del que en van ser protagonistes importants i que van aportar el seu combat, el seu coneixement i la seva voluntat de transformar. En el cas de González Casanova la seva memòria és imprescindible per conèixer l’entrellat de la política dels darrers cinquanta anys al país.

Memoria de un socialista indignado 
José Antonio González Casanova
Premio Gaziel de biografías y memorias. 2014
Col·lecció Crònica
Editorial RBA
Barcelona, abril 2015