La cumbre escarlata

No es va exhibir en el recent acabat Festival de Sitges, però hauria estat un molt digne exponent. Sens dubte amb una capacitat de seducció molt més elevada que la majoria de pel·lícules allà exhibides.

Ha tornat Gillermo del Toro, i ho ha fet d'una manera convincent. Pulcra, acurada, amb pressupost, amb inquietud i sense defraudar a cap dels seus acèrrims espectadores.Los fantasmes no són de carn i ossos, però visibles o no, aniden en el nostre interior i ens guien o ens turmenten i fan rebrotar les nostres preocupacions i pors .

Està clar tampoc cal deixar-se portar per la passió, malgrat un disseny visual, fotografia i recreació d'ambients, certament impactant, i unes interpretacions molt notables, aquest conte gòtic de terror subjacent, evident i progressiu, té un grau d'improvisació gairebé nul, i una previsibilitat molt excessiva que acaben llastrant molt la valoració conjunta d'aquest producte que en no poques ocasions m'ha recordat al més pur i genuí Edgar Allan Poe i la seva transcripció detallista i mil·limètrica del gran Roger Corman.

Però insisteixo, Del Toro ha pecat de previsible, ja que si analitzem des del primer instant, el que passa i com es desenvolupa, podem arribar o almenys aquest va ser el meu cas no d'espectador intel·ligent però si bregat en moltes batalles, el desenvolupament i com va a succeir-se.

Amb tot, aquest producte és molt recomanable i refrescant per els amants més del gènere que del cinema, però no exclusiu ni excloent, i tant de bo hagués estat a l'edició del Sitges 2015, on moltes presentacions fílmiques un es pregunta per que van donar lloc a una pel·lícula tan infumable com moltes de les presentades i que fa preguntar-se quins criteris de selecció se segueixen per a les projeccions.

En qualsevol cas, aquesta CUMBRE ESCARLATA, té suficients, més que suficients ingredients per a l'assistència a la sala de projecció, aspectes cures, destacats i molt ben treballats.

El dia de la seva projecció en una sala de Calafell, em vaig trobar en aquella sessió a una desena d'espectadors de Vilanova i la Geltrú, encara estupefactes i incrèduls per la inexistència actual de sales de cinema a Vilanova i la Geltrú, la qual cosa no passava des fa més de cent anys. Ningú de moment ha donat la cara i per al bé ciutadà penso convindria fer-ho. Perquè tots no només jo per descomptat, siguem conscients del que ha succeït i qui o quins són els culpables d'aquest desgavell de proporcions majúscules.

Mentrestant a Calafell, o el Vendrell, aquesta bona pel·lícula no mereix passar desapercebuda.

LA CUMBRE ESCARLATA
USA 2015 .119m.
7/10