Eclecticisme ideològic

Si no t'identifiques amb un isme ideològic sense vacil·lar, et consideren totalment de l'oposat sense matisos. Si no ets dels nostres, vas amb ells. En definitiva, no hi ha grisos en matèria d'ideologies polítiques. Tot són marques i etiquetes. I en canvi, hi ha colors molt vius i macos en la realitat. Però has d'anar de blanc o de negre per nassos.

Les clàssiques ideologies polítiques del segle XIX i XX construïdes com a sistemes d'idees amb coherència interna i projecció social -com poden ser tots els tipus de liberalisme o el socialisme- són rudimentàries i superficials eines que utilitzen els partits polítics actuals a tot estrop, per a convèncer a la ciutadania en la competència electoral.  

Les ideologies dels segles XIX i XX en ple segle XXI estan calculades molt racionalment en interès exclusiu del partit polític. Tot correcte i legítim. No comporta cap il·lícit ni immoralitat. Simplement, és la manera més eficient per a vendre programes electorals excessivament ideologitzats en el sempre competitiu mercat de vots. No és una crítica, perquè el partit polític ha de vendre el seu producte, de la manera més edulcorada possible, a ciutadans polititzats, apolítics, indecisos i descreguts. I com més simplificat millor. I la ideologia, pel seu alt nivell d'abstracció, sempre és simplificadora. Per tant, oli en un llum. 

Nogensmenys, liberalismes, socialisme, anarquisme, comunisme, nacionalisme, federalisme, feixisme, neofeixisme, islamisme, racisme, feminisme, ecopacifisme han construït realitat. Això no implica bondat o maldat. Vol dir que han incidit en major o menor grau sobre la vida de l'individu i la col·lectivitat. Han estat importants per a legitimar o deslegitimar transformacions de la realitat política, econòmica i social durant els segles XIX i XX. Amb capacitat i força per avalar les millors i pitjors actituds i comportaments dels humans. Per exemple, les ideologies feixistes i racistes van catalitzar idearis i moviments polítics per a desacreditar-les. Afortunadament,els moviments polítics d'oposició al feixisme i racisme van combatre-les jugant-se la vida i, després d'un temps de lluita, ens alliberaren. Conèixer pèrfides ideologies polítiques és necessari per aprendre dels errors passats, malgrat que rebrotin de tant en tant per la mateixa iniquitat humana. Això explica que els humans som molt humans. Per sort, però, no som tan rucs ni malèfics de manera majoritària. D'aquesta manera, les ideologies polítiques han transformat realitat. Tanmateix, és trist que el feixisme i neofeixisme encara cuegi entre nosaltres en la societat del coneixement. Hauria de semblar mentida, però és crua realitat. Els delictes d'odi contra col.lectius vulnerables els tenim a tocar sense haver d'anar lluny.

D'altra banda, liberalismes i socialisme han estat claus per a legitimar la modernització de la realitat del nostre món en un sentit positiu des de finals del segle XVIII. Si avui hi ha més llibertat, justícia i igualtat en comparació amb els segles XIX i XX és gràcies a pensadores i pensadors, filòsofes i filòsofs, que varen contribuir a crear ideologies polítiques amb la finalitat de millorar la realitat del seu temps. 

El problema de les ideologies polítiques és que estan plenes de contradiccions i limitacions. No pot ser d'una altra manera, ja que són construccions teòriques. Són imperfectes i fal·libles. En conseqüència, comprimir la realitat dins ideologies polítiques és el pitjor que pot fer l'actor polític en aquest sentit. Perquè  cap d'elles és el mannà per a donar resposta a tots els problemes. La realitat és intricada, i les desborda, ja que el món real és més complex que el món de les idees. I tots sabem que l'home té la tendència innata a complicar innecessàriament tot tipus de situacions i relacions, quan les coses són més fàcils.

L'adolescent d'institut hauria d'aprendre l'evolució i història de les principals ideologies polítiques dels segles XIX i XX. Se n'adonaria, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, que tota ideologia política apareix per a legitimar o deslegitimar la realitat política, social i econòmica en un moment històric determinat. 

El denominador comú que tenen totes les ideologies polítiques sense excepció és que mai podran oferir totes les respostes que s'espera d'elles. Sempre sorgeixen efectes perversos no previstos apriorísticament, per molt bones que siguin les intencions de qui les defensa. La pràctica sempre supera a la teoria.

L'eclecticisme ideològic no és cap ximpleria. Per exemple, la dialèctica liberalisme-socialisme no és d'antagonisme com ens volen fer creure. Són ideologies polítiques complementàries. Dos concepcions socials sorgides amb l'ambició d'aportar coneixement científic. Mentre el liberalisme posa l'accent en la llibertat individual, el socialisme posa l'èmfasi en la igualtat social. Dos valors fonamentals que van contribuir a la modernització de la societat dels segles XIX i XX. Han estat les dues ideologies més fascinants que han creat i desenvolupat diversos pensadors polítics. Impulsores i legitimadores, ambdues, de grans canvis a la societat i en l'estat.

Avui el més interessant seria aprofitar el bo i millor respecte a idees polítiques velles de diferents ideologies polítiques passades, desenvolupar-ne de noves, que no pas atrapar-nos en ideologies polítiques dels segles XIX i XX amb pretensions de dogma social i adoctrinament. No hi ha res més estrambòtic que subordinar les polítiques a una ideologia política determinada amb mentalitat excloent i jerarquitzant respecte a la resta.

Cada dia vèiem a tertulians i polítics mediàtics projectant confrontació ideològica entre idees polítiques complementàries en els mitjans de comunicació. No els hauríem de prendre massa en serio, perquè la majoria de vegades representen un xou televisiu més. En realitat, és un negoci quan s'actua així. Un negoci que es troba a anys llum dels problemes sense respostes concretes que tant preocupen a la ciutadania.

Sortosament, els ciutadans del segle XXI tenim la llibertat d'escollir. Podem elegir entre prestar-nos a aquest joc pobre, epidèrmic i abstracte d'ideologies polítiques aparentment antagòniques que perboquen tertulians i polítics, o pensar per nosaltres mateixos i repensar les millors idees polítiques d'ideologies polítiques diferents del passat que escoltem i llegim. Antigues idees polítiques actualitzades i desenvolupades amb finalitat de concreció pràctica.

Sense descuidar el desenvolupament d'idees polítiques ja renovades, que n'hi ha un niu, com pot ser el principi de participació política.

De dretes o d'esquerres? D'esquerres i de dretes. Liberal o socialista? Socialista i liberal.