No llorar

Extraordinària novel·la sobre els records i els paral·lelismes de la història. La novel·la va guanyar el premi Goncourt, el guardó literari francès més prestigiós i constitueix un testimoni de com es va viure part de la guerra civil en espais i posicions ben diverses.

Els records són fonamentals per conèixer de primera mà alguns fets de la confrontació civil i sobretot com algunes actuacions humanes poden fer que les conviccions més fortes acabin trontollant.

Lydie Salvayre, nascuda Lydie Arjona, a l'any 1948 a Autainville d'una parella de republicans espanyols que es  exiliar al sud de la França des del final de la Guerra civil espanyola. El seu pare és andalús, la seva mare catalana. La seva infantesa la va passar a Aürtaria, prop de Tolosa, convivint i relacionant-se amb una colònia de refugiats espanyols. El francès no va ser  la seva llengua materna, llengua que descobreix i amb la qual es familiaritza per la literatura i partir d’aquí esdevé la seva llengua de creació.

Després dels estudis de batxillerat, segueix estudis de a la Universitat de Tolosa, on obté una llicència de llengües  modernes, posteriorment s’inscriu a l’any 1969 a la Facultat de Medicina. Segueix el estudis d’especialització en psiquiatria a Marsella on exerceix diversos anys com psiquiatre a la clínica de Bouc-Bonic-Aire.

Lydie Salvayre comença a escriure al final dels anys 1970 i comença a publicar en revistes literàries d’Aix-en-Provence i de Marsella al començament dels anys vuitanta.

Després de ser seleccionada en diversos premis de novel·la, el seu llibre La Companyia dels espectres, en 1997, va rebre el Premi Novembre, que va ser nominat com millor llibre de l'any per la revista literària Llegir. Ha obtingut igualment el premi François Billetdoux per la seva novel·la B.W.

En 2014, ha rebut el preu Goncourt per la seva novel·la No plorar on apareix la figura de Georges Bernanos i la veu de la seva pròpia mare que recorda la seva vivència llibertaria de 1936 a Espanya.

El seva obra s’ha traduït a una vintena de llengües.

La novel·la relata els records i memòria d’una dona de prop de noranta anys en que rememora els fets que va viure al llarg de la guerra civil, però alhora la filla de la dona compara aquestes vivències amb les que va tenir paral·lelament Georges Bernanos escriptor francès catòlic i molt proper a la dretana Action Française de Maurras, que vivia a Palma de Mallorca i va ser testimoni d’excepció de la repressió franquista a les Illes, horroritzat pels fets va escriu una magnífica novel·la Els gran cementiri sobre la lluna. On relata la crueltat i arbitrarietat de la  repressió feixista.

La novel·la, No plorar, situa la història al 1936, a l'inici de la Guerra Civil. La Montse, una jove catalana de 15 anys, nascuda a la Fatarella, viu al seu poble els inicis de la revolució i viu també els enfrontaments ideològics a casa seva mateix i entre els representants de les faccions revolucionaries, el germà de la protagonista, un idealista anarquista que veu com les seves propostes de col·lectivització de les terres és torpedinada per un ex company que va seguint els dictats del comunisme ortodox. Dues posicions ben contrastades del idealista i del pragmàtic que en cada moment actua en funció de l’interès i no pas del que la seva consciència li dicta o mogut per altres raons espúries. Fruit de la decepció de la revolució fallida el germà, en Josep, i la Montse marxen a Barcelona atreta per l'aventura llibertària, allà coneix i viu l‘ambient de llibertat sense complexos, coneix un jove francès de les brigades internacionals del que s’enamora i en queda embarassada just quan ell ha de marxar xap el front. La Montse veu que la seva estada a Barcelona ja no té cap mena de sentit i torna cap el seu poble a on el seu embaràs pot esdevenir un estigma davant la família. I ho acaba resolent casant-se precipitadament amb Diego amb qui el germà hi té enfrontaments ideològics que acabaran dramàticament. Amb Diego, fugen a França on viuran la resta de la seva vida. Amb noranta anys i a punt de perdre la memòria, la protagonista relata el que va ser l'estiu més intens de la seva vida i que va condicionar la resta de la seva existència. I és en el final de la vida quan el records van sorgint i descabdella la narració que va contrastant-se amb els reflexions de la filla al votant del que li suggereix la lectura del llibre de Bernanos que també descriu les dramàtiques situacions que es va viure a Mallorca.

El contrast de les dues experiències la de la Montse i la de Bernanos van enllaçant i mostren la violència desfermada i també com conviccions sòlides poden acabar trencant-se en funció d’allò que la realitat et fa viure i veure.

La pèrdua d’il·lusió en projectes que podien ser transformadors i també els enfrontaments que es van produir en la banda republicana que va ser una de les causes, sens dubte del seu propi debilitament. Des del sorgiment del sentiment llibertari i com es concreta en les col·lectivitzacions i com es va anar traint aquell esperit revolucionari fins quedar en un sistema tant burocratitzar com el que ja existia abans del 1936

Aquest és un llibre de sentiments, d’explicar el patiment dels pares de la mateixa autora com de tant pares que van haver de fugir davant la possible -i concretada després- repressió franquista. L’autora però no entra al joc maniqueu de bons i dolents sinó que explica amb tota l’objectivitat els fets que van pertocar viure al dos gran protagonistes, la seva mare i l’escriptor francès Georges Bernanos   
 
Una de les característiques que l’autora ha donat el llibre es l’ús del català, del castellà i el francès amb el que s’ha definit com a “Franyol”, aquest llenguatge li dóna encara més naturalitat ja que era la manera com la mare de l’autora s’expressava.

Un cop més al literatura ens porta de manera magnífica a l’imaginari de la guerra civil espanyola i escrita aquest cop per una persona d’una generació que no la va viure i en canvi i de manera brillant és exposada i explicada anys més tard.

Bona literatura i homenatge a una generació de lluitadors i perdedors i malgrat la derrota tenen encara ganes de segur lluitant pel seus ideals.

No llorar (No plorar)
Lydie Salvayre
Premi Goncourt
Col. Panorama de Narrativas 904./ Llibres Anagrama 14
Editorial Anagrama
Barcelona, setembre 2015