Truman

Cal reconèixer que veure a Javier Cámara i Ricardo Darín en una mateixa pel·lícula dual, cara a cara, justifica ja de per si el pagament d'una entrada a una sala de cinema. Truman, nom del vell gos, en la vida real Troilo, que dóna nom al film, va suposar per a tots dos el premi al millor actor en la passada edició de festival de Sant Sebastià. I sens dubte amb tot mereixement.

Truman és una d'aquella pel·lícules que es veuen amb satisfacció, que et deixen trist, però alhora satisfet a la sortida de la sala de projecció. Te n'adones,  que en el més difícil de la vida hi ha lloc per a l'optimisme i potser sinó per riure com a mínim per somriure, la qual cosa és molt d'agrair. Un projecte ple de tristesa peró suportable plausible i lluny molt lluny, a les antípodes dels drames americans al estilo..Auténtics drames sentimentaloides per fer caixa traïdorament.

Un Darín com sempre descomunal com a part activa i un Càmera en pla receptiu i passiu però on els gestos facials parlen més que mil paraules, manifesten a les primeres de canvi, que viurem un duel actoral de primera magnitud. Des d'aquest punt de vista, la cinta és perfecta, i val insisteixo anar al cinema a visionar-la i recomanar-la per descomptat.Pero el projecte en si de gairebé dues hores de durada resulta mancat de contingut. Per que en aquestes condicions de metratge has d'oferir més amb més profunditat i amb variants o alternatives incloses. Cesc Gay es limita a enfrontar a aquests dos mags, però poc s'explica, per que pràcticament des d'un inici Darín va acomiadant-se de la vida i reitera fets i situacions que d'altra banda tampoc s'expliquen amb el rigor i precisió que serien necessàries. Al final t'adones que has vist a dos actors gegantins immersos en una història superficial de poc calat que en realitat donava per a més, fins i tot molt més i concretament amb uns registres i matisos en situacions excessivament recurrents, reiteratives o amb poca introspecció on el secundaris son excesivament secundaris, la qual cosa, sense deixar-nos insatisfets, ens conviden a pensar que amb una major dimensió estaríem parlant d'una pel·lícula extraordinària.

Amb tot, la tornaria a veure. El duel actoral s'ho val. La pel·lícula d'altra banda justeta. Li falta molt argument, i un guió molt més elaborat que es era més escaient..Darín i Cambra es mereixien molt més.

ESPAÑA 2.015
108 m.
6/10