La llei del justos

Llarga, extensa novel·la de Chufo Lloréns, un recorregut a cavall entre la Barcelona de l’exposició universal i les batalles dels anarquistes fins la Cuba, també en ebullició per les revoltes prèvies a la seva guerra de la independència. En mig d’aquest ambients i entorns convulsos floreixen les relacions, complexes i no sempre fàcils entre dos joves de classes socials antagòniques que hauran d’esperar forces anys i després de vèncer moltes dificultats per veure complert el desig de poder viure el seu amor.

Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) és un escriptor que ha conreat amb gran èxit mediàtic i de vendes la novel·la històrica. Es va llicenciar en Dret en 1954, però no ha exercit mai. Va començar dedicant-se a treballat com actor en espectacles humorístics i després a escriure guions d’humor. Després i durant bona part de la seva vida va exercir com a empresari del món de l'espectacle i va ser en jubilar-se quan va poder dedicar-se plenament a  la creació literària i especialment a la seva major passió, la novel·la històrica.

En 1986 va escriure la seva primera novel·la, Gens succeeix al vespre, que es va convertir en una de les finalistes del premi Planeta d'aquest mateix any. Lloréns és autor també de L'altra lepra (1993), Catalina, la fugitiva de Sant Benito (2001) i La saga dels maleïts (2003). Et donaré la terra (2008), a la qual ha dedicat quatre anys, va arribar a vendre més de 150 000 exemplars en un sol dia de Sant Jordi. En aquesta novel·la es situa a la Barcelona medieval quan la ciutat es va conformant i esdevé una ciutat a on la barreja de races i religions convivien amb plena normalitat. La història d’un jove provenint de la pagesia que vol evolucionar i millorar la seva posició social i econòmica per poder estar amb la dona que estima que és una jove de classe alta.

L’estructura de la Llei dels justos no s’allunya massa d’aquest plantejament, que a primera vista és planer i senzill i que després es complica molt, de  Et donaré la terra, però ara situat a la Barcelona de final del segle XIX i amb una trama molt més complexa i farcida d’històries col·laterals dels membres de les famílies dels joves que acaben tenint el protagonistes de la història.

La novel·la arranca quan la ciutat de Barcelona està ja finalitzant l’Exposició Universal a l’any 1888, l’exposició ha estat un revulsiu econòmic per la ciutat, ha portat avenços notables a les infraestructures, ha millorat la ciutat i ha generat molta riquesa que, com masses vegades, només l’ha aprofitat la burgesia industrial, que ha sabut aprofitar el moment però sense compartir aquesta riquesa generada amb les classes treballadores. Això va comportar que  la forquilla ja existent entre les classes populars i la burgesia fos encara més ampla i en aquesta amplitud hi ha el germen de la revolta. L’Exposició en acabar va generar una multitud de nous aturats, gens sense feina que va ser un terreny perfectament adobat perquè l’incipient moviment de l’anarquisme quallés a la ciutat amb nombroses manifestacions i l‘esclat d’una violència selectiva contra els principals representants de la burgesia i del poder polític que l’emparava.

Mentre a Cuba alguns dels socis d’aquesta burgesia catalana viuen moments de trasbals amb les primeres activats dels insurgents independentistes, amb la pèrdua d’influència i també d’algunes collites de tabac que era un dels principals elements de la riquesa i també es veuen afectats per la prohibició del tràfic d’esclaus, activats però que alguns burgesos catalans encara van emparar durant forces anys de manera il·legal.

En aquesta ambientació hi ha la trobada per atzar de dos joves Joan Pere, fill de la Lluïsa que és la cosidora de la família Ripoll-Guañabens, i la Candela que pertany a aquesta família. Ell jove aprenent en una llibreria de classe baixa i ella una jove que estudia i pertany a una de les famílies influents de la ciutat.

La família de Joan Pere viu amb estretor després de que el seu germà patís un accident laboral aquesta situació el porta a una deriva cap l’anarquisme i a participar en atemptats diversos que culmina amb la seva participació als fets del Liceu i això el portarà a ser condemnat a mort.

Aquest jove anarquista és el sospitós d’haver atemptat també contra la fàbrica dels Ripoll-Guañabens que no poden suportar a més la floreixent relació entre el Joan Pere i la Candela. Maniobren perquè el joves Joan Pere sigui enviat a Cuba i que se’l situï en els llocs de major perill. La burgesia s’acarnissa amb els treballadors i   procura que els més significats paguin i si pot ser siguin eliminats sistemàticament. Joan Pere a Cuba té aventures extraordinàries que el porten a resituar-se de manera notable i retornar a Barcelona per completar la seva història: un cert desig de revenja contra els que van fer mal a la seva família i retrobar-se amb la Candela.

Aquesta trama es complica enormement amb les històries de les des famílies, la dels cosins de la Candela que són diferent mentre un recull el més degradant dels vicis de la burgesia fins el més jove que es fa capellà i té una relació de privilegi amb mossèn Cinto Verdaguer que té el seu paper en la història. La narració va tenint derivades, amplies giragonses, històries recargolades, teranyines narratives al voltant dels familiars del dos protagonistes i els seus entorns.

Novel·la sobre un fons històrics, el canvi de segle a la ciutat de Barcelona, els fets i els personatges rellevants estan presents a les pàgines. Descripcions precises, potser en alguns moments es fan llargues, però el fil conductor va seguint de manera impertorbable, per la narració i dels fets, burgesos sens ànima, treballadors combatius, hereus que dilapiden la seva herència, els indians amb la seva espectacular presència a la ciutat de Barcelona, conjures anarquistes, repressió de l’autoritat..

Tot plegat un retaule immens amb més d’un miler de planes que van detallant les aventures sorprenents dels protagonistes i d’una ciutat on la burgesia viu amb plenitud la seva riquesa però que també hi ha el creixement dels moviments socials més contundents.

Interessant de llegir, entretinguda i ben escrita, amb ofici i amb el punt d’emoció i intriga que la fa molt llegidora.  

La llei del justos
Chufo Lloréns
Rosa del vents
Barcelona, febrer del 2015