20 anys de lluita contra la sida a Sitges

Isabel Pruna és una gran artista universal compromesa amb la justícia, contra la discriminació i l’estigma que durant molts anys ha envoltat la Sida. La seva labor és un testimoni actiu de la consciència i de lluita contra l’adversitat. Entorn a Isabel Pruna Sitges per Sitges ha reunit durant vint anys la reivindicació d’un sentiment humanitari d’ajuda fraterna i la dignificació del col·lectiu de portadors del virus VIH, promovent la memòria dels traspassats i reclamant l’atenció de les autoritats vers un problema sanitari, social i cultural.

Han passat vint anys des de que Isabel Pruna va brodar i cosir el primer tapís contra la Sida, un quilt o cobrellit immens amb el blau de Sitges per fons, amb dofins saltant ben alegres i la imatge de postal idíl·lica de Sitges, la Punta, i també la imatge de la verge del Vinyet demanant-li socors: Vos que en alta jerarquia triomfeu amb goig perfet, socorreu-nos nit i dia, verge santa del Vinyet. Puntada a puntada Isabel Pruna ha cosit la comunitat sitgetana: primer va demanar la col·laboració dels artistes sitgetans aleshores junts en l’associació d’artistes de Sitges, va reunir diners i va entregar-los a l’Hospital Residència Sant Camil per tal d’ajudar en concret les dependències de cures pal·liatives. L’any següent van continuar però aquesta vegada comprant directament els llits, les cadires, la nevera o altres estris que mancaven en aquell darrer estatge on els malalts terminals i les seves famílies passaven hores i dies tristos.

Isabel ha mantingut la flama de l’esperança encesa, ha estat la vestal que ha procurat pels de casa, obrint els braços als desemparats; la seva pietat és la d’una mare lleona ferida que no abaixa mai la guàrdia. Amb el seu caràcter fort, de nena de la postguerra, Isabel Pruna, ha fet front a la dissort, ha plantat cara a la hipocresia demostrant que l’amor tot ho pot i que venç, per damunt la mort. Ella ha estat i és una combatent, una resistent, una Agustina d’Aragó, millor encara, una Mariana Pineda que ha brodat la nostra bandera de la llibertat i la dignitat humanes. I no un, sinó tres tapissos llueixen als balcons de l’ajuntament de Sitges, el dels nens a la balconada exterior, el dedicat als científics i el primer de tots en la galeria interior i l’escalinata de l’antic castell de Sitges.

Isabel és una dona valenta com Rosa Parks, la costurera americana de pell morena que justament un primer de desembre, de 1955, va negar-se a cedir el seu seient a un ciutadà blanc. Una petita acció pot desencadenar un torrent de peticions i produir el canvi de mentalitats, com va succeir aquella tarda dalt d’un autobús a Montgomery (Alabama, EUA). Les dones amb les seves actituds de denúncia pacífica, amb la resistència, la insistència, la constància i amb voluntat de ferro han doblegat sistemes polítics i situacions socials que semblaven impossibles de transformar. A l’Argentina les Madres de plaza de Mayo, han esdevingut àvies, creant un moviment de consciència i justícia, simbolitzat en el mocador blanc que duen al cap. Els símbols són útils per a fer visibles amenaces i anhels. El símbol de la lluita contra la Sida és el llaç vermell, un llaç que Isabel ha brodat en els seus tapissos, testimonis d’un coratge que va més enllà de la seva persona estenent-se al col·lectiu de portants, a la comunitat sitgetana sencera, creant un estat d’alerta que avui no podem descuidar. Les campanyes d’educació i d’informació, la prevenció i la lluita contra els estigmes de les malalties, contra la pobresa i contra la injustícia no tenen data de caducitat, puntada a puntada cosirem: Sitges x Sitges, Sitges Voluntaris Socials, Gay Sitges Link.