El puente de los espias

Torna Spielberg i ho fa en el seu to alternatiu, l'històric, molt més enllà de les seves epopeies al cinema d'aventures que li van donar nom, diners i prestigi i que jo personalment més estimo.

El pont dels espies un thriller basat en fets reals, se centra en un dels coneguts intercanvis o bescanvi d'espies o ciutadans m'atreviria a dir molestos, que van tenir lloc en els anys seixanta en plena expansió de la coneguda guerra d'espies entre americans i soviètics,la Guerra Freda, i en què va tenir lloc l'aixecament del conegut mur de la vergonya oficialment denominat Mur de Berlín.

Com un guió retocat i supervisat que no escrit pels no menys coneguts i reputats germans Cohen,Ethan i Joel, Tom Hanks es reuneix per quarta vegada amb Spielberg i també per a l'ocasió amb el músic de la pel·lícula Salveu el soldat Ryan.

La pel·lícula interessa de principi a fi, il·lustra, entreté i atrau, però mai emociona.Ben filmada, ben escrita, ben explicada i per descomptat ben interpretada, ens explica la història de Donovan (Hanks) un advocat nord-americà especialitzat en assegurances qui en no trobar un de millor i predisposat (això no s'explica en el film) va decidir a proposat del govern americà defensar un espia rus en un judici en els Estats Units, i negociar amb els russos el bescanvi de presoners, concretament el que prèviament havia defensat en judici, i posteriorment, amb Fidel Castro pel succés de Badia de Cochinos entre d´altres gestions.

Amb una narració eminentment clàssica, el projecte més enllà que un thriller d'espionatge i molt menys polític, ve a suposar un duel entre un rus (Rylance un actoràs teatral britànic que és el millor de la pel·lícula) i un americà bonachon, amb fundats principis racionals i morals a què encarna Hanks. Un enfrontament en el fons entre dos personatges als quals el destí va unir i que ens va demostrar que cadascun era recte i molt honest en les seves creences personals, víctimes en certa manera d'altres persones que els van dirigir o fins i tot van manipular.

Qui intenti aprofundir en la vessant històrica o en un film de sorpreses i girs argumentals, se sentirà decebut, perquè en el fons el Rei Mides com ja realitzés en Lincoln se sent molt més preocupat per la visió personal i emocional que la historicista o bèl·lica . Aquestes pel·lícules corren el risc i aquesta és una d'elles, en que un té la sensació que li van a explicar moltes coses, ja capdavall s'apunten només visions parcials de fet o situacions diverses, la qual cosa sempre deixa un pòsit d'insatisfacció .Es un cinta d´espies, però amb pocs espies i derivacions i sí una cinta amb un espia, molt emocional i interioritzada

Em quedo òbviament amb La llista de Schindler del mateix Spielberg, per a mi una de les millors pel·lícules de la història del cinema, però cal reconèixer que aquest projecte encara sense aprofundir en cap situació, és una bona pel·lícula per a tot tipus de públics, i especialment per aquells d'una certa edat, no ja només per l'època en la que ens situa, sinó per cert academicisme i fonamentalment, per que al marge d'una història clàssica convencional, té moment de molt bon cinema, especialment els últims quinze minuts de la pel·lícula, que ens recorda sense desmerèixer als clàssics del gènere dels anys, 60-70.

Un Spielberg encara sense estar en plena forma als seus 69 anys, és sens dubte molt millor director que altres en plenitud de facultats.Pasarem per alt el tuf que aquest tipus de productes atresora a ranci patriotisme on els nord-americans sempre són patriotes immaculats i on el món sense ells seria un altre molt diferent i insegur.

Un altre bon entreteniment per a aquest Nadal.

USA. 2015
135 m
7/10