Cinema

Silvered Water, Syria Self-Portrait

Fotograma de la pel·lícula

Fotograma de la pel·lícula "Silvered Water, Syria Self-Portrait". Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

No cal dir que qualsevol contesa bèl·lica avui en dia no només resulta totalment inhumana i iracional sinó absolutament inacceptable en els temps moderns. No entraré a discernir en una crònica cinematogràfica els secrets polítics d'un dels països que es resisteix a la primavera àrab, a la revolució d'un poble i al canvi en les miserables condicions en què viuen els seus ciutadans.

Vaig tenir ja prou amb una visita a l'antiga Tunísia, fa ja uns 5 anys a la de l'encara per llavors dictador no caigut Zine L'Abidine Ben Ali que de Zine edificant zero.

Aquest documental que es podrà veure dimarts que ve a la sessió del Cine Club Sala 1 de Vilanova i la Geltrú, realment resulta dramàtic, desagradable als ulls, amb escenes bastants i variades que poden ferir la sensibilitat de l'espectador, però que resulten fins a cert punt necessàries per entendre i òbviament desterrar i conscienciar de la barbàrie i del molt innecessari que resulta a hores d'ara resoldre conflictes per la via armada i molt especialment matant éssers humanos.

Aquest projecte és un recorregut esgarrifós pels carrers d'algunes ciutats sirianas on tot són edificis en ruïnes, desolació i caos, i on amb prou feines excepte desgavell i més desgavell i morts, resulta complicat trobar indicis de vida i esperança.

Els enregistraments a què assistim, són casolans i sovint filmats per pujar a les xarxes socials o you tube amb el que tot això suposa.Escasetat de mitjans, càmera en mà, nuls coneixements en l'enfocament de càmera, nul·la transició d'escenes i un mínim argument o guió en les pautes de filmació. Si això acaba més enllà d'una hora cansant a l'espectador per aquestes tècniques emprades i perquè el documental ja resulta a partir d'un determinat moment pesat i reiteratiu, no és menys cert que pocs com aquest exercici de determinació poden resultar per contra tan verídics i autèntics .

Una peça necessària per comprendre el que una i mil vegades diem però la humanitat mai aprèn: que aquestes ignomínies mai poden tornar a repetir-se.

Poc cinema al capdevall, i molta per desgràcia, autenticitat.

Al final de la projecció a Vilanova i la Geltrú, el proper dimarts, a les 20.30 hores al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, se celebrarà un col·loqui.


SIRIA .2014.
93 m
5/10

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local