A la tercera serà la vençuda?

Amb tota la pompa i l‘esplendor de les grans ocasions el Castell de Sant Martí Sarroca ha esdevingut el marc idoni, donada la centralitat geogràfica i la història del mític castell, per la signatura solemne de l’adhesió de les capitals  de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i l’Anoia a la fundació Pro-Penedès i en conseqüència als treballs que fa temps que ja està fent aquesta fundació sobre un pla estratègic del Penedès.

Pel que hem pogut llegir la Fundació Pro Penedès ja ha elaborat tres Plans Estratègics del Penedès, però la circumstància novedosa és que l’actual engloba el que s’ha reivindicat -sense encara reconeixement polític ni administratiu- com la Vegueria del Penedès, per tant el treball de planificació de l’Àmbit tindrà ja un document que segons expliquen té una perspectiva de 10 anys. És una formulació pràctica que va adreçada a com mínim, penso, a tenir una estructura en el marc de la planificació que permeti avançar posteriorment en el treball concret de planificar aspectes determinats per la real construcció de l’àmbit autonòmic.

Veig la fotografia de l’acte de signatura. Fa goig, però això de la fotos ja ho té, fa recordar i em porta una imatge molt semblant, en que també a l’any 2004, els representants de les mateixes capitals i els presidents dels respectius consells comarcals van signar un altre acord, allà mateix, en la mateixa sala del Castell de Sant Martí del document que seria conegut com el Pacte de Sant Martí, el Punt Diari amb la signatura de Cati Morell en deia: El 9 de juny de 2004 els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Igualada, juntament amb els presidents dels consells comarcals del Garraf, l'Alt i el Baix Penedès, i l'Anoia van signar el Pacte de Sant Martí. Es tractava de generar un document que demostrés la intenció d'aquestes quatre comarques de posar en comú estratègies per definir conjuntament el futur del territori. L'objectiu final d'aquest acord era preparar el Penedès per a la reordenació territorial, que tots els implicats sabien que arribaria tard o d'hora.

Aquell acord solemne i potser també històric no va tenir massa recorregut la voluntat política s’anà esmorteint i difuminant i tot plegat va acabar en una efímera (no més de dos anys) coordinació. Tot i això va servir per impulsar  l’acceleració de las obres de la C-15, L’Eix Diagonal que tant esforços havia costat tirar endavant malgrat l’oposició durant alguns anys de la Conselleria d’Obres púbiques de la Generalitat en l’etapa convergent. Avui s’ha descobert i constatat que és una excel·lent infraestructura i que ha obert unes potencialitats que encara estan per explotar a fons.

Però encara els records fotogràfics em porten més lluny en el temps i em veig a la Capella de Sant Joan de Vilafranca a l’any 1987 on una colla d’alcaldes del Penedès signaven el que s’anomenaria el Pacte del Penedès que també volia ser un element definidor del territori donada la proximitat de la configuració del mapa comarca de  Catalunya. CiU, no ho va recolzar i l’intent del projecte de comarca única del Penedès va morir per si mateix i fruit del desacord polític.

La declaració era prou clara  pel moment en que es va signar només cal llegir el primer acord:

“PRIMER. Per a nosaltres, el Penedès no solament és una comarca històrica de Catalunya, sinó que és avui un  territori amb una unitat econòmica i social, amb un conjunt  de població òptim per a una actuació equilibrada, amb viles i ciutats aglutinadores prou importants, i amb una presència molt adequada dels tres principals sectors econòmics actuant de forma complementària. Aquesta realitat històrica i socio-econòmica penedesenca ha de conduir, d'acord amb els interessos dels municipis, a una sola unitat territorial formada per l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb capacitat política i de gestió per a actuar en els temes comuns, i que contempli la necessària desconcentració de les administracions concurrents en el nostre territori. En aquest àmbit s'esmerçaran els esforços necessaris per tal que l’actual divisió provincial que afecta el Penedès no pugui manifestar-se com a un obstacle a la consolidació de la  realitat penedesenca.”

I si encara anem més lluny trobaríem al constitució de la Mancomunitat del Penedès Garraf per la gestió dels serveis entre les dues comarques, en el seu haver crec que cal posar-hi una de les inversions més cabdals pel territori i les seves infraestructures, la portada d’aigües d’Abrera, que va trencar l’eterna carència d’aigua que fins el moment havien tingut el territori.

Ara doncs a Sant Marti de nou hi haurà el tercer intent més o menys unànime de fer proposta conjunta del territori.

El títol amb que encapçalen aquetes notes A la tercera serà la vençuda?  És precisament una pregunta que té el fonament en que és ja la tercera vegada en moments diferents i amb resultat també diferent en que hi ha un planteig d’abordar el tema estratègic del Penedès.

Serà la tercera la vençuda.

Hi ha haurà prou visió i lideratge (de moment tècnic, el polític no es manifesta de moment) per completar un treball que creiem urgent per poder plantejar amb una certa possibilitat d’èxit el futur del nostre territori.

I en aquests sentit les manifestacions fetes pel coordinador del Pla Estratègic, Jordi Cuyàs, que cal dir que fa molts anys que brega en aquest tema i és un garantia de treball positiu, posant de relleu els aspectes que seran fonamentals en el Pla que tindran com a eixos fonamentals "territori, economia i cohesió social" són una esperança d’arribar a bon port. Algunes concrecions: En quan al territori, el més primordial passa per "concretar el model d'infraestructures de comunicació i transport, com la C-15, la N-340 o les línies ferroviàries"; econòmicament s'aposta per fomentar una indústria de qualitat i l'impuls a l'enoturisme combinat amb les potencialitats que ofereix tot l'entorn marítim; mentre que en temes socials s'aposta per la unificació de serveis, fet que va des de una única atenció sociosanitària fins a una agència d'habitatge i un pacte per a la infància.

Tens la sensació que en realitat poca cosa nova es diu de moment, però crec que té al virtut de posar-les totes en un marc global, d’una visió que superi l’estricte marc comarcal i es situí en un pla superior.

I un però a tot plegat: El Pla estratègic fa temps que s’està gestant però almenys al nostre territori no hi hagut cap mena de debat públic al voltant del tema. El Pla, és del tot necessari i així ho hem anat reivindicant en altres ocasions però sense disposar de tota la informació el que sembla és que un cop fet no hi ha hagut més remei que acceptar-ho.

Que jo recordi l’ajuntament de Vilanova no ha fet almenys públicament cap mena de manifestació de posició al voltant del tema que hagi permès que les forces polítiques hagin pogut opinar al respecte.

Malgrat tot em sembla que aquest és el camí, veurem si hi ha capacitat per tirar-ho endavant amb garanties d’èxits.