Fem una pausa?

Escric aquestes línies en plena jornada de reflexió. Per tant, és probable que, quan les llegiu, ja hagin superat la data de caducitat i, aparentment, no tinguin cap altre valor que la lamentació d’un ciutadà que aspira a què les coses vagin millor del que van. Que hi ha marge, no ens enganyem.

Probablement, a hores d’aquesta lectura vostra, els partits ja hauran sortit, en tromba i més o menys precipitadament segons els resultats de les primeres enquestes. Probablement algun d’ells ja haurà hagut de fer una més o menys dissimulada rectificació fruit dels resultats finals de l’escrutini, i d’altres fins i tot s’hauran afanyat a fer una anàlisi de les raons que han dut als ciutadans a determinar els resultats amb els seus vots. Culpant-los implícitament dels mateixos en comptes de reconèixer els seus propis errors, ja siguin programàtics, de comunicació o de càlcul.

Per això, mentre avui passejava tranquil·lament per entre les vinyes de Les Cabanyes, m’he adonat que aquesta jornada de reflexió que tan generosament ens atorguen als ciutadans perquè puguem digerir els programes electorals i prendre la nostra decisió de vot (com si fóssim estudiants als que s’explica la llei de Ohm per primer cop i cal que la sedimentin i entenguin), potser se l’haurien d’aplicar ells. I potser no sols una jornada. Potser hauríem de donar-los una setmana perquè analitzin els resultats, paeixin la derrota o l’èxit, pensin qué volen fer a partir d’aquell moment i, quan ho tinguin tot clar, ens ho expliquin. I dic expliquin, no comuniquin. Perquè suposo que tots hauríem volgut conèixer, per posar només un exemple, les raons que varen dur a Aznar i Pujol a fer el pacte del Majestic, i els termes en què s’havia establert l’acord. No que ens notifiquessin amb una fotografia que ja eren amics i que havien sopat junts amb les respectives.

Perquè, em jugo un pèsol i una ampolla de cava que a hores d’ara (quan llegiu aquesta humil reflexió) tots els partits han fet ja la seva valoració i han anunciat que l’executiva del partit està pendent s’analitzar amb més rigor tot el que impliquen aquells resultats. Fins i tot em jugo una segona ampolla de cava que algun dels compareixents ja ha aventurat la seva posició en un hipotètic debat d’investidura. Perquè, per cada partit que hagi sortit i entomat la derrota amb la cara més o menys alta, n’hi haurà tres o quatre que, amb la cara ben alta i sense posar-se vermells, diran que han resistit una situació desfavorable, que son decisius per la governabilitat o que amb ells no s’hi podrà comptar. I això fins i tot quan encara no s’hagin recomptat els vots per correu.

Això és la política? Jo pensava que era l’art de buscar el millor pels ciutadans, de posar els esforços propis i aliens al servei d’un millor servei als ciutadans. Però sembla que la cosa no va per aquí. Per això, el que jo demanaria humilment a la classe política és que, quan es plantegin (si ho fan, naturalment) la nova llei electoral que la majoria ha promès, valorin la possibilitat d’introduir un article on, de la mateixa manera que no es poden publicar sondejos una setmana abans de les eleccions, no es puguin donar opinions sobre el resultat de les eleccions, més enllà d’acceptar-los explícitament i donar-los per bons. Sincerament, penso que és contraproduent que, encara amb un bocí de truita de patata a la boca del sopar apressat que fan candidats, executives, periodistes i tutti quanti, es donin opinions, línies d’actuació, fulls de ruta o quaderns de bitàcola sobre el proper període de govern. La cosa és prou seriosa com per dedicar-hi unes hores, dies o setmanes de reflexió.

I aleshores, i només aleshores, que comparegui qui vulgui o qui pugui i ens expliqui què farà en comptes de dir-nos si ha guanyat o no. Que ens aclareixi amb qui i com està disposat a pactar i no el disc ratllat de la governabilitat i l’esperit de servei de la classe política. Que ens expliqui, sense vergonya i amb la tan esmentada transparència, que li han dit els altres que volia incorporar com a companys de govern.

D’aquesta manera, al marge de saber si hem encertat o no en l’opció de vot que vàrem practicar, podrem tenir les idees més clares de cara a les properes eleccions. I dic properes amb tota la mala llet del món.

Ja sé que aquesta proposta de pausa post-electoral perjudica diaris, ràdios i televisions. Però unes eleccions son per millorar un país, no? Doncs si hem de fer una pausa, és fa i llestos. O no ens obliguen als ciutadans a fer una jornada de reflexió?

Ep!! Escric ciutadans en minúscula. No fos cas que algú m’acusés de propagada subliminal. El taronja mai ha estat el meu color favorit.