El León dormido

Aquest llibre va ser publicat inicialment a l’any 2005 i va obtenir el Premi Ciudad de Salamanca i ara se’n fa una versió actualitzada. La novel·la és la història d’una dona que al final de la seva vida vol recuperar els records i les vivències que va tenir en la seva joventut i que l’obsessionen en el darrer tram de la seva vida. En altres novel·les Izaguirre fa un aposta per ubicar part de la seva història en indrets amb conflicte i amb personatges carregats de culpabilitat i que malden per treure-se-la del damunt o bé intentar repara el mal que en el seu moment s’hagués pogut fer. Aquí també, les potser poc novel·lades guerres del Rif i el desastre espanyol a la zona del protectorat del Marroc, és el teló de fons de bona part de la història.

Marian Izaguirre va néixer a Bilbao va estudiar filologia però s’ha dedicat gairebé sempre a la literatura. Va ser a l’any 1991 en que va sortir la seva primera novel·la Vida el·líptica, amb la que va obtenir el Premio Sésamo. Després va publicar Para toda la vida (1991), El ópalo y la serpiente (1996), l’aplec de contes Nadie es la patria, ni siquiera el tiempo (1999), La Bolivia (2003), El león dormido (2005) i La parte de los ángeles (2011).

En 2013 Lumen va publicar La vida cuando era nuestra, la història de la relació entre dues dones després de la guerra civil, les dificultats d’inserció en una societat nova que va néixer de la destrucció de tot un entramat cultural i social, aquesta novel·la ha esta traduïda a set idiomes obtenint arreu un èxit de crítica i de vendes notables.

Izaguirre ha estat guardonada a més del Sésamo amb els premis Andalucía de novela, el Ana María Matute i el Ciudad de Salamanca, entre altres. Los pasos que nos separan es la seva darrera novel·la.

El león dormido és la història d’una dona Lucia Osman que ha tingut una vida carregada d’aventures, de situacions realment penoses i que ara en el final de la seva vida voldria recuperar part de la història i també intentar esbrinar si el fill que va tenir i del que la van separar va viure i si encara es viu.

Tot plegat comença quan un periodista Pablo Ferrer, que ha tingut millors moments professionals i vitals rep l‘encàrrec d’entrevistar-se amb Lucia Osman que, a rel d’uns reportatges que Ferrer havia fet sobre la presència al nord d’Àfrica dels espanyols, li ofereix aportar-li nova informació.

Ferrer té dubtes de fer l’entrevista, acaba de trencar amb la seva parella, no té ganes d’embarcar-se en cap mena de nou projecte i a més li arriba la seva filla, ja que la mare de qui està ja separat fa anys marxa a l’estranger. En un moment vital baix i apressat pel seu cap va a visitar a Lucia Osman, més per complir el seu deure professional que per cap mena d’expectativa de poder fer un bon reportatge. Però la Lucia li explica la seva història i sobretot li desperta la curiositat quan li manifesta que la és la noia d’una fotografia que va publicar Ferrer en el seu antic reportatge. La fotografia correspon a una jove en un bordell i signada per un fotògraf anglès que va tenir un paper important en la vida de la Lucia.

El león dormido és doncs la història que va explicant la Lucia i les investigacions que el periodista Ferrer acaba fent personalment a la ciutat de Melilla enganxat a la història i també per corroborar el que l’anciana els va explicant. Una vida autènticament atzarosa la de Lucía Osman, una dona filla d’un comerciant espanyol i d’una dona rifenya que va a parar a la ciutat de Melilla venuda pel seu pare al bordell de Doña Rosita, quan mort la seva mare i la nena esdevé una nosa per ell. Seguim la seva vida en aquella casa i com va coneixent els diversos personatges, i també descobreix l’entrellat dels interessos que es creuen en la guerra dels espanyols contra Abd El Krim, que van des dels interessos de la mineria i la conquesta del nord d’Àfrica. També la incompetència d’uns comandaments militars que enviaven a la tropa a una mort segura per la manca de criteri, estratègia i recursos, mentre ells vivien plàcidament amagats a la ciutat de Melilla. Clara denúncia d'una guerra (com segur a tantes d’altres) per preservar interessos econòmics particulars i en aquest cas s’ha parlat de la figura del propi rei.

L’explotació a que van ser sotmesos els presoners de guerra i població civil en les mones del Rif, i com la crueltat del tracte va produir tantes morts com en els combats directes entre les cabiles i l’exèrcit espanyol. 

El periodista va refent i confirmant la història de la vella Lucia fins que com ja havia fet en una altra ocasió modifica part de la història per poder satisfer el desig de Lucia Osman, saber del fill que va deixar a Melilla. Amb això tanca el relat de la dona i també la seva investigació que ben segur que dona per un reportatge molt més ampli i humà del que podria haver pensat inicialment.

Una història dura que posa al descobert fets de la història espanyola desconeguts o poc tractats en el seu moment per la implicació de les més altes autoritats en uns negocis que van portar una terrible guerra colonial que ha quedat pràcticament sostreta de la memòria col·lectiva. La vergonyosa derrota de l’exèrcit espanyol no és precisament una història que es vulgui recordar.

La novel·la va entrellaçant present i passat per donar una trama ben estructurada malgrat els canvis temporals, potser en algun moment excessivament detallista en alguns relats que podrien fer perdre el fil argumental.

El personatge de la Lucia està molt ben treballat i té molta força en contraposició al periodista que juga pràcticament un paper de testimoni dels fets i de la història de la Lucia.

La soledat i l’esperança de retrobar en el passat els elements que l’ajudin a fer suportable tota la història viscuda.
Interessant i agradable de llegir.

El León dormido
Marian Izaguirre
Colección Narratives
Editorial Lumen
Juny 2015