Un paseo por el bosque

Resulta sempre un gran plaer poder contemplar una pel·lícula entre dos monstres de la interpretació, tot i que ja entrats en anys. Robert Redoford 79 i Nick Nolte 74 respectivament.

Més encara, si es pot visionar en edició subtitulada en espanyol, àudio en anglès. Aquesta història basada en suposats fets reals ens explica l'odissea de dues persones que van emprendre sense entrenament previ algun el llarg sender dels Apalatxes nord-americans.

La pel·lícula, una molt entretinguda pel·lícula, àncora la seva estructura en el duel actoral d'aquestes dues llegendes del cinema americà i concretament al film, un racional i mesurat Redford contra un rodamón, atrevit, llengut i provocador Nolte, sens dubte el millor de l'exercici  que sap exprema tot el seu mestratge actoral.

Un recorregut amb bones dosis de comèdia, ínfules nostàlgiques i cert sabor ranci a comèdia bén mesurada sobre idees geriàtriques però en cap cas senils ni estùpides.

La pel·lícula entreté i diverteixi en molts moments, que és simplement el que pretén, sense falses aspiracions i sense elucubracions desmesurades. No profundida en excés, ni tracta d'elaborar cap tractat ni sobre l'edat ni sobre  reflexions filosòfiques a les quals podria ser procliu aquesta trama d'un retrobament tan inusitat com en certa forçat de dos personatges que pràcticament des de l'escola no havien tornat a trobar-se .

Cinema de contrastos, cinema del que val la pena viure la vida amb mesura però sense estratagemes sentimentals puerils. Un d'aquells projectes en què realment sense la intervenció d'aquests dos actors perdria molt el seu sentit i podria fàcilment entrar en una rosari de rutines i de reiteracions tòpiques insofribles.

Nolte i Redford no deceben. La versió subtitulada amb la veu de Nolte resulta impagable i aquest exercici de nostàlgia en cap instant sentimentaloide ni gairebé sentimentalista resulta un atractiu entreteniment per a tot tipus de públics. Cinema familiar, cinema individual. Uns per divertir-se amb dues llegendes i altres per entendre per què aquests actors van ser dueso llegendes. Una peça ben trenada d'orfebreria sense aspiraciones ni especulacions.

Redford continua produint aquells productes, pocs en què intervé, però en els que és molt conscient de les seves possibilitats i de les seves limitacions. Segueix sent un mag del setè art, i val, segueix valent la pena aprofitar-ho en tota la seva suficiència i esplendor.Potser ara produïnt lo que realment pot agradar a un cert públic malgrat no sigui comercial, lo que és de suposar l´omple de goig i està clar s´ho pot ja permetre després d´anys i panys.

Al costat d'ells, i amb caràcter esporàdic, Emma Thompson ajustada sempre en tot tipus de registres i intervencions i la llegendària Mary Steenburgen molt bé també en aquesta cinta que dóna gust tornar-la a veure després de les seves llegendàries aparicions en bons films d'antany.

Un bon moment doncs per apropar-se en aquestes festes nadal.lenques a contemplar un espectacle tan familiar com entretingut, tan summament d´agrair com innocu o intranscendent.I on probablement amb altres actor podria resultar pesada i esfereidora.

En definitiva, un divertiment que no passarà als annals de la història del cinema, Però que ens ofereix bons i instracendentes moments i que un dia recordarem com cinema crepuscular, especialment, de dos genis quan deixin de poblar el planeta terra.

USA 2015
98 m.
6/10