El carro de Selene

Extraordinària novel·la amb una nombrosa representació de personatges que van apareixent en les diverses fases de la història. El llibre és també la narració dels diversos conflictes que van assetjar el món en el darrers segles. Des de la guerra espanyola fins a la guerra del Vietnam dels francesos i sempre amb la recerca de Selene, i el retorn després de la fatiga de tanta guerra del protagonista a la cruïlla d’on va sortir de jove i hi retorna en plena maduresa sense haver aconseguit l’objectiu de retrobar a Selene.

Llorenç Capellà és nascut a Montuïri a la illa de Mallorca a l’any 1946. És fill d’un altre escriptor Pere Capellà.  Està considerat un del membres més determinats de la generació dels 70 a Mallorca, ha fet un treball fonamentalment d’autodidacta. Ha conreat amb èxit diversos gèneres literaris, especialment en novel·la i teatre, però també en conte, assaig i poesia. També és un articulista agut i controvertit en la premsa. La seva vocació d'escriptor ha estat reconeguda amb nombrosos premis.

S'inicià al món de la literatura el 1971 amb un recull de contes titulat No hi ha vent a la teulada, i, immediatament, va publicar la novel·la El Pallasso espanyat (1972). Des de llavors s'ha destacat pel seu grau d'autoexigència i per un domini de la tècnica, sigui quin sigui el gènere conreat. En novel·la, destaca Jack Pistoles (1981), Ailòviu (1984) i Ai Joana Maria (1987). Pel que fa al teatre, trobem Bolles de colors (1983), El Pasdoble (1985) i Un bou ha mort Manolete (2003), potser la més coneguda pel rerefons històrico-polític i l'ús d'un humor d'una tristesa sinistra. En poesia ha publicat Guitarres de dol (1998).

Col·laborador habitual de la premsa mallorquina amb articles i entrevistes, també ha practicat l'assaig i la investigació periodística i històrica, amb obres com Quinze empresaris mallorquins (1975), Mallorca i el món obrer (1976) o bé el Diccionari vermell (1989), que documenten la història recent de Mallorca.

La novel·la està estructurada en tres quaderns, cada un d’ells en una situació diferent del protagonista i presenta una estructura conformada per un seguit de fragments en que la protagonista o altres personatges viuen alguna situació lligada amb el protagonista o en l‘entorn ambiental del mateix. El primer quadern l’ocupa la dissortada experiència de la guerra civil el seu pas pel front i també la vida i la repressió de la reraguarda, i de l’exili, de tres guerres consecutives, la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i la guerra d’Indoxina, en les quals el protagonista s’hi veu empès i arrossegat per l’encadenament de les circumstàncies. En aquest primer quadern, l’experiència que hi predomina, a més de l’horror, és la de la distància, la de l’allunyament, la de la fugida constant.
El segon quadern és la seva presència després de fugir del horrors de la guerra a Austràlia on té una vida tranquil·la i reposada però també el neguit del retorn ,de cercar les arrels perdudes i el record de Selene present en tota la seva existència. Ha refet en part la vida però hi ha el neguit de record i el desig de tornar d’on ha sortit.

I un tercer quadern, el del retorn i el records d’una vida familiar complexa però que donava seguretat a l’infant que va ser, avui el retorn a la cruïlla, cruïlla torbadora, entre el Puigboscà i el Puigventós, allí on tot va començar i tot ha d’acabar, aquest retorn està carregat de l’emotivitat del record i d’una vida que va quedar trencada per l’horror de la guerra i també per la separació de la seva germana Selene, que és el motiu de molts records però també el motiu que l’empeny a tornar al lloc d’origen per mantenir els records sensitius com l‘olor del sabó de Selene o d’imatges de la seva mare i de les històries viscudes en la infància i en l’adolescència en una Barcelona revolucionària.

Joan, el protagonista es troba en un París alliberat, ell ha ajudat al seu alliberament formant part de la resistència després d’haver viscut la guerra d’Espanya, allà retroba Madame Claude una brigadista que també lluita a París, reprèn la relació però en Joan obsessionat en la recerca de la seva germana Selene, rep ajuda del comunistes però queda molt decebut amb el comportament de les noves autoritat franceses i acaba prenent la decisió de marxar a Legió Estrangera on viu unes situacions realment extremes i a més coneix de prop els camins de la corrupció, la situació és extrema i acaba desertant i fugint a Austràlia on té una vida més aviat planera però corsecat pel record de la seva terra i de la recerca de la seva germana Selene a qui creu encara viva no els deixen viure sense neguit.
Selene és una jove esplendorosa, joventut bellesa, ganes de viure, però també significa per Joan la seguretat, la plenitud, l’amor que va viure de nen i d‘adolescent i que ara ja en plena maduresa i després de tot el que ha viscut no necessita trobar de nou.

Capellà barreja els moments altament poètics amb moments d’una extrema violència i d’unes barbaritats execrables. Segurament com a la mateixa vida, els contrastos que estan a les antípodes també estan a la mateixa vida.

L’autor  considera que la vida és un monòleg en la recerca de la pròpia identitat dels protagonistes, creu que la vida no dóna respostes i per tant la resposta cal que un mateix la trobi en els matisos que podem anar trobant en les nostres vivències. Això porta a una reflexió constant sobre la vida i els fets que la van omplint.

Crec que és una extraordinària novel·la i una excel·lent reflexió sobre els comportament dels humans i la profunditat del pensament vital.

Una descoberta magnífica i una lectura que impressiona.

El carro de Selene
Llorenç Capellà
Papers de fortuna nº 36
Editorial Meteora
Barcelona, 2014