Sufragistas

La història de la humanitat està plena de tota mena de lluites i d'injustícies. Sufragistes, narra la cruenta lluita d'un nodrit grup de dones que a l'Anglaterra del 1.912 al 1.914, període de preguerra mundial, van tractar d'obtenir el dret al vot i en definitiva a ser tractades com a molt més que éssers solament útils per a les tasques familiars i per al descans del guerrer.

Fins i tot encara roman en el meu record quan en 1.975 i abans de la reforma del Codi Civil espanyol, les dones necessitaven de la tutela del marit o de la seva autorització per emprendre certs negocis fins i tot quan els diners emprats fos únicament d'elles. I això que sembla avui una monstruositat, era en l'època del Caudillo por la Gracia de Dios, alguna cosa summament natural i molt més encara en l'època anglesa en què tenen lloc els fets descrits en aquest film, que vagi per davant no és una gran pel·lícula però sí una pel·lícula molt interessant, i molt digna.

Com és de suposar en tot tipus de productes fílmics que recreen èpoques pretèrites, l'ambientació és pulcra i molt cuidada, bona ambientació, disseny de producció molt elaborat i immersió situacional de primer nivell.

A la vegada, i constitueix el millor de l'exercici, la interpretació magistral que fa olor de premis importants, de fet algunes nominacions ja ha aconseguit, de la genial Carey Mulligan que no necessita ja presentació, i la seva camaleònica interpretació amb un ventall ampli de registres que oscil·len entre la dona contestatària d'inici a la dona rebel i indomable de primers plans progressius.

Una lluita que va ser la d'incomprensió, la de la rebel·lió, però també la de la pèrdua momentània de la dignitat, submergint a un grup de abnegades dones davant de situacions d'ignomínia aclaparadora. En una d'elles, la pròpia Mulligan s'enfronta en un duel irascible i emocionalment molt dur per a ella i per a l'espectador davant la pèrdua de la custòdia del seu fill per la incompatibilitat a ulls d'una societat hipòcrita de la lluita per la dignitat i la cura d'un fill.

La trama ve centrada en la vida de lluita sense descans de quatre o cinc dones i els seus patiments de tota mena davant el govern britànic, davant la ciutadania masculina i davant la generalitzada incomprensió, amb protagonisme gairebé exclusiu de la Mulligan i amb un paper ocasional de la gran Mery Streep que encarna la líder del moviment en favor de la igualtat i del vot per a les dones.

De pressupost limitat i accions també delimitades, sufragistes, constitueix un exercici fílmic concret i particularitzat sense possibilitat d'engrandir el seu camp d'expressió i exposició a accions col·laterals secundarias que van tenir també lloc en l'època i que hagués estat interessant també les veure, però serveix amb suficiència com a vehicle d'una època i d'un lloc que ningú, dones, homes o nens hauria d'oblidar encara avui, on si bé la dona ja no és un ésser dotat de limitacions mentals com per desgràcia ho era en l'època del film, queda encara llarg tros per a la veritable igualtat o paritat en l'empresa privada i en l'Administració.

Pel·lícula polida, sensible, dura, emocionant, feta amb nervi i apassionament. La pel·lícula resulta d'indispensable visió historicista però no alliçona, ni manipula,simplement il·lustra. Es deixa veure i resulta totalment recomanable la seva visió per a tot tipus de públics. Conegut és que "els pobles que no aprenen dels errors de la seva història estan predestinats a repetir-los".

SUFRAGISTAS
2015, Anglaterra.
106 m.
7/10