La coherència i la CUP

Segons el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), la coherència és la connexió, relació estreta d'idees que s'acorden entre elles.

Entenc, doncs, que la coherència és un gran valor no solament en política, sinó també per anar per la vida

Qualsevol grup polític posseeix un substrat de coherència en les seves idees. De fet, no hi ha cap partit polític que no tingui un posicionament oficial i un discurs oficial. Tots el tenen.

No obstant, encara hi ha un valor més elevat que la coherència, que és l'ésser conseqüent. El mot "conseqüent", segons el DIEC, és equivalent a coherent. Però segons la Gran Enciclopèdia en català d'Edicions 62, vol dir que actua de conformitat amb la seva forma de pensar; que és lògic. Per tant, vol dir concordança entre idees i fets.

Ningú pot dubtar que la CUP és una organització política coherent i conseqüent. I l'ésser conseqüent és un valor que la immensa majoria de partits polítics no poden presumir-ne.

Tanmateix, hi ha pensaments polítics diferents dins i entre els partits polítics.

I la política, com la vida, està en continu moviment. En conseqüència, les imprevisibles circumstàncies polítiques tenen el poder d'alterar les situacions de partida. I encara amb més força, quan ens trobem en escenaris en què no hi ha majories absolutes.

Aleshores, el fons de la qüestió es trobar punts d'equilibri amb qui pensa diferentment dins el marc de la negociació política amb la finalitat d'arribar a acords.

A la vida passa el mateix. El fet de trobar punts de trobada entre individus és d'allò més freqüent, quan sorgeixen dissensions sobre una qüestió concreta. I es supera o s'enquista un nus gordià, depenent dels gestos entre les parts en conflicte.

Tornant al què ha passat en la política catalana en les darreres hores, "Junts pel Sí" està constituïda per una  amalgama d'actors polítics amb interessos particulars. Malgrat tot, ha tingut gestos envers la CUP en el decurs del frustrat procés d'investidura del President de la Generalitat en funcions Artur Mas.

D'altra banda, la CUP és una partit polític d'una enorme complexitat com s'ha pogut veure. Una organització política amb sensibilitats diverses en el seu interior.

Però sols ha palesat fortalesa interna, sense fer gestos amb l'exterior. Ha romàs coherent i conseqüent en tot moment. Tanmateix estàtica.

La figura d'Artur Mas ha fet de pantalla per amagar la gran debilitat de la CUP, que no és altra que el seu hieratisme polític.  

Varen haver nous fets en relació amb el statu quo inicial després del 27-S. Es van produir concessions de part de "Junts pel Sí" - declaració rupturista en el Parlament i pla de xoc social - durant el dilatat procés d'investidura de la presidència de la Generalitat.

Així i tot, la CUP es va mantenir inamovible. Ni una sola concessió envers el seu interlocutor extern, tot i la seva indiscutible coherència i conseqüència amb el seu posicionament inicial de no investir a Artur Mas com a President de la Generalitat.

L'estira-i-arronsa de la CUP ha estat innegable i intens. Però només amb la seva militància.