Steve Jobs

Una de les grans i importants pel·lícules per a la nit dels Oscars. Ens explica una part fragmentada de la molt desconeguda vida d'aquest programador i empresari informàtic, Steve Jobs, mort als cinquanta-sis anys (2.011) d'un càncer de pàncrees.

Vagi per endavant, que tots aquells que considereu que és tracta d'un biopic sobre la vida d'aquesta figura del món de la informàtica us aneu a portar sens dubte una decepció considerable.

En primer lloc perquè la pel·lícula no explica la vida de Jobs i sí la d'alguns moments puntals en la seva existencia, així com també certs episodis controvertits i dificultosos de la relació amb la seva filla. Per no explicar, ni tan sols se'ns recorda ni al principi ni al final de la projecció, que Jobs ja no està en el món dels vius.

Aquest exercici fruit en part de la imaginació dels oscaritzat Dany Boyle i del gran guionista Aaron Sorkin, un treball que sembla a quatre mans, basa la seva estructura en un discurs semiteatral fraccionat en tres actes, coincidents cada un amb tres presentacions davant d'un gran nombre dels fidels seguidors de Jobs.El primer d'ells amb motiu de la presentació del primer Mac d'Apple. El segon amb la presentació de Netx l'empresa de Jobs ja fora de Apple, i la tercera, amb la presentació de l´ Imac.

En cadascuna d'elles en aquesta espècie com se l'ha catalogat de Birdman de la informàtica, veiem a un Jobs entre passadissos i bastidors, amb ritme frenètic i audaços i llampeguejants diàlegs amb els seus més propers col·laboradors i enfront dels seus més acèrrims adversaris es debat en un constant tour de force per imposar uns i altres les seves tesis. Cada instant previ a cada presentació constitueix un debat diabòlic entre les parts implicades amb més de deu anys de lapse entre el principi del primer acte i el final del tercer amb tot el que va succeir en les parcel·les gairebé unidimensionals de caràcter teatral en què insisteixo el director ens submergeix.

La pel·lícula punyent, és un preciosista exercici cinematogràfic de radicals, llustrosos, radiants i punxants diàlegs amb superbes interpretacions d'un Michael Fassbender que fa olor i reolor a l'Oscar al millor actor i d'una Kate Winslet molt eficaç i aplicada, i d'un controvertit i contradictori Jeff Daniels que ressuscita per al cinema en una gran interpretació.

Per contra aquesta proclama d'estil, al marge de la seva discutible estructura fílmica, tan semiteatral com semifílmica corre el perill de cansar i avorrir a més d'un espectador allunyat tant de la terminologia informàtica com dels successos que es van succeir en la vida de Jobs i que ens visualitza la cinta, que conviden a la fi a desconnectar del que el director ens comunica.Un risc important. És una pel·lícula gairebé de necessari manual d'instruccions acompanyada a l'entrada adquirida per coneixer pas a pas on som veritablement en cada instant.

Es tracta al capdavall d'una pel·lícula transgressora, gens convencional, arriscada, amb una clara posició molt teatral d'escenografia interioritzada, discurs viu, directe i eficaç ,majorment per doctes en informàtica  i amb grans interpretacions, amb molt, lo millor d'aquesta aventura cinematogràfica que sent teatral parla molt de cinema, hi ha molt cinema, però resulta controvertida i polèmica.

De ambivalent valoració, agradarà molt a uns, i desagradarà gairebé quasi per parts iguals a uns altres. Hi ha molt cinema a Steve Jobs, el suficient i encaixat o desencaixat segons es miri, tant per subliminar consciències com per repulsar paladars. Si Birdman va guanyar el premi de premis en l'edició de 2.015, Steve Jobs pot continuar pel mateix camí. Mèrits no li falten, encara que Birdman em sembla millor pel·lícula i sobretot més homogènia per que decideix ja des d'un inici, es pronuncia per una línia estructural clara i barreja somnis, fantasia i realitats en plena harmonia. Boyle ens aporta bon cinema, però en aquesta disjuntiva que comporta a mitja pel·lícula un pronunciament interioritzat i silenciós de l'espectador. O mossegues la poma i peques, o bé passes perquè aigua que no has de beure, deixa-la corre.Jo de vosaltres, no me la perdria, aficionats o no a la informàtica. Val la pena.I hi ha moments a gran nivell.

Steve Jobs
USA. 2015
121 m.
7/10