Purga

Interessant novel·la que ha projectat de manera notable la seva autora i ha obtingut el reconeixement amb diversos premis. Així va ser considerada la millor novel·la Europa de l’any 2010, el Premi Fèmina a França i també el premi literari del Consell Nòrdic així com el reconeixement dels premis més importants de Finlàndia. Aquest premis han convertit a l’autora en un personatge mediàtic que atrau nombroses crítiques i reportatges en la més importants publicacions d’Europa.

Sofi Oksanen va néixer a Finlàndia de pare finès i mare estoniana a l’any 1977, al llarg de la seva infància va visitar en diverses ocasions els seus avis que vivies en una colònia agrària  soviètica, aquest fet que ben segur la va impressionar per les diferències de vida i serveis té el seu reflex en l’ambientació de la novel·la. Oksanen va escriure dues novel·les anteriorment que ja van tenir considerable èxit de lectura i crítica. Las Vacas de Stalin i Baby Jane però ha estat Purga que l’ha catapultat a l’èxit internacional. La novel·la originàriament va ser una obra de teatre amb el mateix títol. Davant de l’acceptació i reconeixement de l’obra l’autora va anar ampliant i aprofundint en els personatges i en l’ambientació per donar pas a una novel·la que a base de capítols molt curts va donant una ritme de lectura molt àgil i també amb la transposició del moment de l’acció li dóna amb naturalitat la narració de les dues històries que és el rerefons de la trama novel·lesca.

Purga, comença i acaba a l’any 1992 just un any després de la independència d’Estònia i poc anys després també  de la caiguda del mur de Berlín que va significar l’ensorrament total de tot l’imperi soviètic. La narració esdevé la recreació del passat del país sota la dominació soviètica fruit de l’ocupació desprès de la segona guerra mundial i el que va passar amb gent que sense ser col·laboracionistes va intentar sobreviure amb una certa connivència amb els soviètics que essent els ocupants també van portar un cert progrés a aquest territori.

La novel·la comença quan una anciana, Aliide, descobreix un matí al seu jardí el cos d’una noia desconeguda que sembla esgotada i perduda que ha passat la nit al costat de casa seva, la Zara. La vella acull a la jove i a partir d’aquí i després d’una inicial desconfiança es va creant un cert clima d’entesa sense però que el vincle sigui sòlid com per obrir-se a les explicacions profundes i als sentiments. Per una banda la Zara, escapa dels proxenetes que la van recaptar per prostituir-se sense ella saber-ho i recala en aquesta casa perquè la seva àvia li va lliurar una fotografià i l’adreça d’aquesta casa. Zara espera i confia en trobar-hi una certa ajuda que li permeti escapolir-se finalment del mal son de l’explotació a que ha estat sotmesa. Per altra banda la Aliide que conviu en un clima hostil des de que Estònia va recuperar la seva independència i es veu assetjada per grups de joves que li recorden el seu “col·laboracionisme” amb els russos també està desconcertada davant la presència d’aquesta jove que ben bé no sap perquè ha arriba a casa seva. Quan cauen els vels de la desconfiança teixeixen una certa complicitat i un cert ambient de confidencialitat i es van descobrint les deslleialtats i les rivalitat de la família portant-la fins al límit de la seva destrucció.

La novel·la és també la reivindicació del paper de les dones i de denúncia de la seva submissió al poder dels homes i de la seva utilització en els conflictes ja que són subjectes de violència com a manera d terroritzar a la ciutadania. Aquest situació denunciada tantes vegades té aquí, en la novel·la també la seva denúncia i una superposició en el temps ja que per una banda la Allide la violenten els agents soviètics quan la invasió d’Estònia i a Zara també la persegueixen persones vinculades a les ex-organitzacions secretes de l‘època de la Unió Soviètica. Aquestes dues dones han tingut una gran capacitat de batallar per sobreviure i sobreposar-se a les situacions més execrables amb l’única resistència que aferrar-se a l’esperança i a un futur amb llibertat. L’enfrontament de les dones a les més dures proves per mantenir la vida al llarg de les dictadures o les guerres és  el que d’alguna manera lliga a les dues protagonistes amb el passat i amb el present.

La repressió les conseqüències sobre les persones, la por com element generador de defenses i l’oblit com la manera de situar-se en el món actual després d’haver patit la repressió primer dels nazis i després dels comunistes sobre la persona d‘Aliide és també una semblança del patiment dels pobles bàltics que van patir la doble repressió en els darrers cinquanta anys fins a aconseguir la seva independència just després de la caiguda del mur de Berlín.     

Denuncia també de l’explotació sexual de les dones i les trames organitzades que encara funcionen amb relativa impunitat pels nostres països. La novel·la genera també escenaris molt ben recreats ja que formen part de la voluntat de generar una atmosfera d’espai tancat, l’argument, la trama narrativa està també al servei de la història i dona girs potser massa forçats però necessaris per garantir la continuïtat dels discurs i la credibilitat de situacions i personatges.

Les definicions que n’ha fet la crítica són realment precises: “Una historia sobre el silenci, la claustrofòbia, la vergonya i els secretisme. Una història europea. L’Uomo Vogue o “Una novel·la dura i pulcre al mateix temps. Hom queda atrapat en la seva admirable descripció de la por i la mentida” a Livres Hebdo.

Absolutament recomanable.

Purga
Sofi Oksanen
Col·lecció Narrativa
Ed. Salamandra.
Barcelona, Febrer 2011