La filla estrangera

Nova novel·la de Najat el Hachmi que segueix en la línia de confrontar cultures, vivències i també llenguatges. Relat sobre las pensament interiors, els sentiments que van creixent i l’adaptació, a vegades forçadament, a les necessitat de l’entorn però finalment també la possibilitat de trobar definitivament el seu destí, o almenys lluitar per intentar trobar-lo.

Novel·la també de descobrir interiors i de cercar els elements, sentiments i lligams que acaben de conformar la identitat de les persones, i el llibre ens mostra com aquestes identitats es conformem a base de confrontar les diverses i possibles referències socials, ètniques i familiars.

Relat d’alliberament de la personalitat d’una jove que ha de decidir enter la submissió a una manera de viure fer-se a ella mateixa amb els corresponents costos emocionals que això porta. 

Najat El Hachmi neix al Marroc, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys es trasllada a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Escriu des dels onze anys, al principi com a entreteniment, però a poc a poc l'escriptura es va convertint en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d'apropar aquests dos mons als quals pertany. En 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, tota una declaració de principis. Així mateix, col·labora com tertuliana radiofònica i publica articles en la premsa escrita especialment a El Periódico on hi escriu setmanalment. La novel.la L'últim patriarca va rebre el Premi Ramon Llull 2008, el Prix Ulysse a la primera novel·la 2009 i va ser finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009; i ha estat traduïda a nombroses llengües, com l'anglès, francès, italià, portuguès, turc, romanès i àrab. Va publicar també a l’any 2011 La caçadora de cossos. En la novel.la es narra la història d’una dona a la recerca de l’amor a través de les experiències i reflexions sobre les seves relacions sexuals amb els homes.

La filla estrangera ha obtingut el premi San Joan de novel·la i ha obtingut un ressò important entre els lectors i una bona acollida entre la crítica.

La protagonista és una noia marroquina però que viu en una ciutat de la Catalunya vella, ben segur Vic, que just acaba els seus estudis secundaris amb una nota brillant en la selectivitat decideix abandonar a la seva mare amb qui viu i ja ha recorregut unes quantes estacions i baixa del tren i retorna a la ciutat i a casa seva perquè ha deixat el pa a mig fer, però en el fons hi ha la sensació de que la fugida no és possible, que no és lícit deixar abandonada  a la  mare

No ha pogut fugir dels sentiments i lligams amb la mare l’hi han impedit. Deixar la mare en una ciutat que malgrat el temps encara és estrangera potser és massa fort, injust i potser també innecessari per seguir la pròpia vida  .

La noia troba feina a hores netejant una residència on conviu amb unes monges i tenen una bona relació, també acaba treballant de mediadora cultural per l’Ajuntament però veu que la seva feina es fer entrar per un sedàs l’anomenada integració a moltes dones que com ella que essent d’aquí, estan encara en un territori que senten estranger. La noia acaba acceptant també el casament amb el seu cosí. Un casament concertat des de feia ja temps. Descobreix la sexualitat però que no acaba de ser satisfactòria amb les perspectives que s’havia creat. Ha de mantenir al marit durant temps i tot plegat fa que la noia, que vol seguir estudiant que te el record d’un enamorament, gairebé platònic, d’un company d’estudis decideix prendre una decisió definitiva que l’alliberarà de la situació en que l‘ha portat el seguir els usos i costums del poble d’allà, el Marroc, i voldrà viure una vida plena decidint per ella mateixa i formant-se com a persona, ser ella. Al cap del temps entén o descobreix el que vol que sigui la relació amb la seva mare i per això: Escriuria la seva història i així podria destriar-la de la meva. Escriuria la seva història i així podria ser jo sense ser per ella però també podria ser contra ella.” Un petit homenatge a l’esforç a vegades incomprès de moltes mares i també un relat del xoc cultural i de sentir-se gairebé sempre estrangera estiguis o no estiguis fent la seva vida.
 
El llibre explora les relacions entre la mare i la filla i també explora la consciència de la noia, des del seu coneixement de la literatura del país que l’acull amb referència a escriptores com Rodoreda o Maria Mercè Marçal.

Té un paper important el llenguatge, la protagonista sembla que estigui obsessionada en cercar paral·lelismes entre la llengua en la que ella s’expressa, el català i la llengua de la mare que ella ja va perdent, intentant cercar paral·lelismes, trobar coincidències del llenguatge i del que representa per a cada cultura.

En el llibre creiem que hi ha també una certa crítica, políticament correcte això sí, a allò que en algun moment vam anomenar el model Vic com un model d’èxit de la integració, alguns aspectes que segur que grinyolaven queden ben palesats en algunes situacions que li toca viure a la protagonista.

El llibre està esplèndidament escrit, la narració és un viatge interior i de decisió de la protagonista per encara la seva vida de futur. Molt honesta en els plantejaments i es situa en un terreny en que el que diguem i pensem, a vegades fins i tot jutjant, situacions com les que viuen les protagonistes no s’ajusta a la realitat dels que viuen com la noia i al mare.

Supervivència i l’alliberament de la filla però també de la mare de la transmissió de determinats costums culturals  que encara subordinen a la dona als referents tradicionals.

Molt bona lectura.

La filla estrangera
Najat El Hachmi
Premi Sant Joan 2015
Col·lecció El Balancí 742
Edicions 62
Barcelona, setembre del 2015