Reptes i estratègies per un Vendrell amb futur

Aquesta és una bona oportunitat per fer un balanç de la tasca que s’està fent des de l’Ajuntament, per fer un exercici de transparència, per explicar com estem treballant en els nostres compromisos de govern, per parlar d’allò que ens preocupa del Vendrell i del seu futur. I també del que ens il·lusiona i ens empeny a treballar amb força per millorar la nostra vila i el benestar de les persones que hi vivim.

Gràcies, doncs, a tots els què ens heu volgut assistir a aquesta estona de reflexió.

Vam iniciar aquest mandat amb una enorme responsabilitat. Per una banda, perquè la configuració política que va sorgir dels resultats electorals va deixar un panorama complex, amb un consistori amb presència de moltes més forces polítiques de les que estàvem acostumats. Tres d’elles hem apostat per un acord de govern que, des de el reconeixement de la nostra minoria, vol donar estabilitat i capacitat de gestió a l’Ajuntament, però sense renunciar en cap cas al diàleg permanent amb la resta de grups municipals.

Per una altra banda, els grans reptes econòmics i socials de la vila requereixen els màxims acords possibles i això implica posar en pràctica una nova forma d’entendre i de fer política: més transparent, més col·laborativa, més
participativa.

L’objectiu és meridià, però no fàcil: superar els problemes econòmics i socials, modernitzar l’Ajuntament i impulsar el progrés del Vendrell.

Per entrar en matèria unes notes de com ens ha afectat la crisi econòmica?

Abans de la crisi, al Vendrell, com en tota la franja costanera del Baix Penedès, l’activitat econòmica més rellevant era la construcció.

L’alt nivell d’activitat va donar lloc a moviments importants des del punt de vista demogràfic, amb un important increment de la població, les conseqüències del qual estan avui molt presents

La població a l’any 2001 era de 23.700 persones i al 2008 va arribar als 35.000.

Un augment del 50 % en 7 anys. Per tenir una mesura d’aquest augment desproporcionat recordem que la mitjana de Catalunya va ser del 15 %.

En els set anys següents, entre el 2008 i el 2015, els anys de la crisi, el padró s’estabilitza, fins i tot amb lleugeres reduccions els darrers anys, amb un increment total que no arriba al 5 %. També per damunt de la mitjana catalana, però a un nivell molt més reduït.

La part més rellevant d’aquest darrer augment, 4.000 persones, prové de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El segon col·lectiu amb més increment és el provinent dels països sud-americans.

I una darrera dada que resumeix de forma clara aquesta situació: avui els nascuts al Vendrell representen el 23 % del total del padró. La pluralitat que això representa serà un repte, en molts sentits, durant força temps.

Aquest creixement demogràfic ha comportat beneficis en la posada en funcionament de nous equipaments i serveis, però, d’altra banda, i sobretot amb la crisi, ha fet augmentar el risc d’exclusió social. La crisi ha deixat a una bona part de la població a l’atur i amb unes característiques personals de formació i preparació que fa molt difícil la seva reinserció en el món laboral.

En la bonança econòmica era freqüent que molts joves deixessin d’estudiar per anar a treballar a l’obra i ara hem de dedicar esforços per formar-los i intentar que retornin a la formació reglada. Programes de L’EINA com la Casa d’Oficis i “Joves x Ocupació”, en són un exemple.

Tot plegat ens ha portat que avui el Vendrell, com totes les poblacions que tenien la seva base en el sector de la construcció, tingui un nivell d’atur molt elevat.

Al desembre del 2013 es va registrar la xifra més alta de persones aturades, 4.701. La bona noticia es que al desembre del 2015 la xifra es va reduir a 4.110, un 13 % més baix. La dolenta es que seguim amb una taxa d’atur alta, del 22 %, mentre que la mitjana catalana és del 17 %.

Per tant, tot i que en els darrers mesos es nota una certa reducció, hem de constatar que l’atur és el problema més rellevant que tenim a la nostra població, tant pel fet en si mateix com per les conseqüències que se’n deriven.

Hem de ser realistes a l’hora de constatar que les condicions laborals dels nous contractes no són les més desitjables. Al 2015 es van fer 7.400 nous contractes, una xifra que iguala els nivells del 2011 i el 2012, però el 90% són temporals. I d'aquests, el 50% són de menys de 3 mesos. Amb aquesta alta temporalitat està clar que moltes famílies encara no poden veure estabilitzada la seva economia.

Un dels indicadors que reflecteixen els efectes socials d’aquesta situació són el nombre d’intervencions realitzades pels Serveis Socials. Des de l’any 2007 s’han multiplicat per 4. S’ha passat de 3.937 intervencions el 2007 per arribar a 14.300 el passat 2015. És una xifra impactant, que gairebé parla per si sola, i que ha comportat que hagi estat necessari incrementar la despesa en Serveis Socials. El Vendrell és un dels municipis que destina més recursos als programes de protecció i promoció social. I això ho demostren les dades de les liquidacions pressupostàries, que són públiques i es poden consultar al web del Ministeri d’Hisenda. El Vendrell al 2014 va destinar 145 €/habitant en despeses en protecció i promoció social, mentre que la mitjana dels ajuntaments de la nostra mida, entre 20.000 i 50.000 habitants, és de 114 €/habitant.

S’ha de destacar que el suport i l’ajut a les famílies necessitades no l’ha fet l’ajuntament sol. El Vendrell sempre s’ha caracteritzat per ser una vila solidària i en aquest cas no ha estat una excepció. Entitats com Càrites, Creu Roja, la colla castellera Nens del Vendrell, altres entitats i associacions, empreses privades i, sobretot, nombroses persones particulars han “FET PINYA” per tirar endavant iniciatives solidàries per a la recollida d’aliments, per garantir beques de menjador escolar, entre d’altres. Sense ells això no hagués estat possible.

Després de veure l’afectació sobre la població, ara entraré a tractar com ha afectat la crisi a l’Ajuntament.

Per una banda, hi ha hagut una gran davallada d’ingressos, sobretot pels derivats pel sector de la construcció. L’any 2008, per noves altes a l’IBI juntament amb llicències d’obres, l’Ajuntament del Vendrell ingressava prop de 6 milions d’euros. A l’any 2015, per aquests conceptes, no s’haurà arribat al milió d’euros. Això significa un descens del 10 % del pressupost.

Al mateix temps, la hisenda municipal s’ha vist abocada a una situació insostenible, que ens ha portat a un Pla d’Ajust que té l’objectiu de poder fer front a les obligacions de pagament a proveïdors i de reduir el deute.

Si el 2008 es va tancar l’any amb un deute financer de 49 milions d’euros, aquest es va incrementar fins als 89 milions d’euros al final del 2012 per la consolidació de 27 milions d’euros de deute a proveïdors. Tot i les dificultats, aquest deute s’ha pogut anar reduint en els darrers anys amb la previsió d’arribar als 68 milions d’euros al final del 2016. Amb aquesta evolució, dit sigui amb tot la prudència possible, treballem amb la perspectiva de quedar per sota del 110% d’endeutament a l’any 2019. Això ens donarà capacitat per afrontar noves propostes.

Pel que fa al deute a proveïdors, s’ha passat de 32 milions d’euros l’any 2011 a 7 milions d’euros el 2015. Ens hem situat dins dels terminis previstos per la Llei d’Estabilitat. Un dels indicadors que reflecteix aquesta situació és l´índex que fa servir el Ministeri d’Hisenda per calcular el període mitjà de pagament a proveïdors. Si al 2012 l’índex era de 400 dies, en el 4t trimestre del 2015 es va situar en 32.

Amb el que us he explicat fins ara, no us vull transmetre pessimisme, ans al contrari. Si en aquests darrers anys hem aconseguit fer tot això, hem de ser optimistes i creure que podem aconseguir nous i importants objectius, els quals han de repercutir en la millora de la situació de molts vilatans i vilatanes que ho estant passant malament.

Identificar quines són les nostres fortaleses és important per encarar el futur amb aquest optimisme que us vull transmetre.

Geogràficament, estem en una zona privilegiada, amb un clima temperat durant tot l’any, en una zona plana propera al mar i a recer de la Serra del Montmell al capdamunt de la comarca.

En una cruïlla de camins, per on passen diferents vies de comunicació (carretera N-340, autopistes AP7 i C32, dues línies ferroviàries), ens trobem ben comunicats entre Barcelona i Tarragona. Tot i així, tenim temes pendents, com la necessitat de millorar la N-340 per esdevenir una autovia lliure de peatge.

I, pel que fa a la xarxa ferroviària, estem pendents d’un augment de les freqüències de trens amb Barcelona que requereix una adequació de l’estació del Vendrell, d’una millora en la connexió amb el Camp de Tarragona i d’una reconversió de l’estació de Sant Vicenç de Calders, un nus ferroviari importantíssim que hauria d’esdevenir un gran centre nodal de transport, amb un ampli i modern estacionament.

En algun moment la conjuntura econòmica ha de canviar, la crisi no pot durar sempre, quan arribi la represa hem d’estar preparats per aprofitar-la al màxim.

I sens dubte un dels nostres grans actius com a vila és la cultura. Aquest és un tret que ens distingeix i ens fa especials. Quan algú parla del Vendrell, parla també de cultura entesa en el sentit més ampli, que va des de la figura de Pau Casals i tot el seu entorn, a Guimerà, passant per Fenosa... fins el suport a totes les entitats de la vila que dia rere dia estan treballant per mantenir aquest esforç. Cultura que passa també per la xarxa magnífica d’equipaments i instal·lacions com la d’aquesta Escola de Música, l’Auditori Pau Casals, el Teatre Àngel Guimerà o tots els museus de la vila. I sense oblidar l’important pes de la nostra Festa Major, una festa major amb una gran vitalitat, amb un gran seguici popular i que esperem que pugui ser declarada Festa d’Interès Cultural. També en el món de l’esport som protagonistes: tenim un equip punter (Hoquei) i som partícips del projecte Tarragona 2017.

Partint d’aquesta base mirem cap al futur. Els nostres grans objectius com a municipi són dos: el progrés econòmic i la millora social. Tots dos cabdals i tots dos indissociables. No podem progressar deixant gent enrere. No podem ajudar la gent sinó aconseguim reactivar l'economia i sanejar la hisenda pública.

El primer objectiu es sustenta en tres pilars fonamentals: el turisme, el comerç i el sector industrial. El turisme és la font de riquesa més rellevant que tenim al Vendrell.

Per tant, impulsar turísticament el Vendrell, rellançar el seu enorme potencial és una de les prioritats d’aquest govern i en el què hi estem treballant intensament. Les línies d’actuació són diverses. Som, fonamentalment, una destinació de turisme familiar: aquest és el nostre segment de mercat més destacat. Des de l’any passat, a més, disposem de la certificació de l’Agència Catalana de Turisme com a Destinació de Turisme Familiar. Un segell que ens ha d’ajudar a aconseguir un millor posicionament en relació a altres destinacions turístiques. Han calgut anys de feina i de fer-la amb la implicació i la col·laboració del sector privat. Amb ells hem de treballar per aconseguir més resultats en el Segell de Turisme Sènior, del qual també disposem. Estem fent passos per especialitzar-nos com a destinació cicloturística.

Per tot plegat hem d’apostar per augmentar el nombre de places hoteleres disponibles tot l'any. El repte final és entrar en un procés de desestacionalització sense renunciar, evidentment, a la nostra magnífica oferta de sol i platja, que a l’estiu ens fa triplicar la població i ens aporta pics de fins a 140.000 habitants.

I diversificar l’oferta turística, per engegar propostes engrescadores i innovadores pels nostres visitants. En aquest sentit, el potencial del Vendrell és per sentir-se’n orgullós. Per paisatge, per cultura i els personatges il·lustres, per gastronomia, pels nostres vins, per cultura popular, per festes, per equipaments, per l’oferta comercial...

Ho estem canalitzant de manera que, alhora, aprofitem les sinèrgies dels territoris propers, amb els què compartim història i present, i amb els que volem compartir també estratègies de futur:

La projecció turística passa també perquè els barris marítims, Sant Salvador, Coma-ruga i El Francàs, recuperin centralitat i sumin actius a aquesta oferta global del Vendrell. Per això és evident que calen inversions específiques per aquests barris, sobre tot per potenciar els centres d’activitat.

Està a punt de sortir una nova convocatòria de projectes europeus i estem clarament decidits a sol·licitar en aquesta nova línia d’ajuts, una important actuació per als barris marítims.

Som conscients que els anys de crisi no ens han permès dur a terme moltes de les inversions que hi convenien, però mica en mica, i gràcies a la millora sostinguda de la situació econòmica, anirem recuperant el ritme.

El progrés econòmic del Vendrell té en l’activitat comercial una altre dels pilars més rellevants i amb més potencial. El Vendrell és capital de comarca, és un municipi ben comunicat, que està cridat a ser un pol d’atracció comercial. Els objectius i les estratègies han de ser comunes i consensuades entre el sector públic i el privat.

En els darrers anys, la tasca del propi sector ha permès veure iniciatives de molt èxit com el Shopping Night, la Nit al Mercat, el Vine Tast, el Mercat Fora Stocks o les Campanyes de Nadal. També des de l’administració impulsem projectes per dinamitzar els locals tancats, per donar vida als barris...

Cal seguir en aquesta línia i acompanyar tot aquest treball amb noves propostes. Una d’elles, l’ampliació de les illes de vianants, uns espais que afavoreixin el passeig i les compres, en què els vianants se sentin segurs i còmodes. Això sense perdre de vista la necessària millora dels aparcaments.

No tant en el sentit quantitatiu, però sí en la millora de la qualitat. Tenim espais que cal arranjar, com el pàrquing del Botafoc, i que poc a poc anirem dotant-los dels serveis i condicions adequats.

M’he referit al turisme, al comerç i cal també fer un incís en el sector industrial. Al Vendrell, en comparació amb altres territoris de característiques similars, aquest és un sector poc desenvolupat. Els dos polígons que tenim al municipi són de petites dimensions i poc especialitzats. És evident, doncs, que aquest és un sector que cal ubicar en el conjunt de la comarca. Des del Baix Penedès treballem internacionalment per promoure el seu potencial industrial, específicament el seu potencial logístic, un dels nostres sectors de futur. La nostra comarca és un territori que ha de treure rèdit als seus actius: la seva situació geogràfica, l’accés a les principals infraestructures i la disponibilitat de sòl industrial.

Tenim exemples d’empreses capdavanteres que ens marquen el camí, com Saint Gobain o Applus IDIADA, de referència a escala mundial. Empreses com aquestes, que donen feina a pràcticament dues mil persones a la nostra zona, són les que necessitem i que donen valor al territori.

En aquest punt, però, perquè els polígons que tenim esdevinguin competitius i perquè les decisions d’inversió es formalitzin, cal una millora de les infraestructures.

Parlant d’aquestes, sabeu que el territori ha dit prou en el tema de la carretera N-340. L’immobilisme del Ministeri de Foment ha provocat que passéssim a l’acció. No podem aguantar més una via col·lapsada, que provoca accidents mortals i múltiples problemes de mobilitat.

Després de la mobilització del passat mes de novembre a l’Arboç, els alcaldes del Pacte de Berà, així com els de l'Ebre i la Federació de Transportistes, hem convocat dos talls de trànsit simultanis a l’N-340 al Vendrell i al Perelló el proper dissabte 19 de març. Tornarem a reivindicar la gratuïtat de l’autopista AP-7, mentre l’administració espanyola no formuli una via de gran capacitat, com una autovia.

Els empresaris, la Xarxa emprenedora, els sindicats...el foment de innovació també son referències que no podem oblidar i intentar potenciar-les dins de les nostres capacitats.

El Vendrell té, a banda del progrés econòmic, un altre gran objectiu a assolir: la millora social. No podem deixar ningú enrere. Aquest és el nostre compromís com a servidors públics: fer un Vendrell que progressi econòmicament i fer-ho de forma socialment justa, ajudant als que els costa seguir. Les mesures per assolir aquest objectiu són molt diverses:

Com a prioritat, hem d’apostar per una millora educativa que ens permeti garantir una igualtat d’oportunitats. Entre altres, donant suport als programes de lluita contra el fracàs escolar: programes de Transició al Treball per a majors de 16 anys sense l’ESO i d’Adaptació Curricular per a menors de 16 anys; Millorant l’oferta de cicles formatius o bé ampliant l’oferta d’FP dual. Hem de treballar per posar en valor l’educació i conscienciar a la societat de la importància vital d’aquesta per al progrés de les persones.

Aquest camí cap a la millora social passa, com us deia, per fer que cap ciutadà quedi enrere, per combatre la vulnerabilitat.

L’Ajuntament, en col·laboració amb les altres administracions, ha de fer tots els esforços possibles per garantir la cobertura de les necessitat bàsiques a les famílies a les quals l’actual situació econòmica ha deixat sense recursos.

Tot i la complicada situació provocada per la crisi econòmica, els Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell han estat capaços d’augmentar la cobertura social per arribar al màxim de persones del municipi. Hem augmentat la partida pressupostària en els últims anys, i ho continuarem fent en el futur mentre sigui necessari. En concret, aquest any 2016 hem fet un increment de 200.000 €, que representa un 30% més respecte l’any anterior.

En aquest marc les polítiques d’habitatge seran bàsiques. Estem treballant amb les entitats financeres i amb l’Agència Catalana d’Habitatge per promoure l’habitatge social i també tenim molt present que caldrà trobar solucions al problema de les ocupacions. Hem vist algunes actuacions en els darrers dies

Per aquest any 2016, els pressupostos, ja preveuen una subvenció als IBI de renda baixa. Creiem que serà una bona mesura per ajudar les persones en situació més precària.

També aquest any aplicarem una subvenció d’un euro per hora treballada a les empreses que contractin aturats del Vendrell. Començarem per aquells col·lectius més desafavorits i amb més dificultats per trobar feina.

Per assolir aquests grans objectius del Vendrell, la millora econòmica i social, què pot fer l’Ajuntament?

- En primer lloc, trobar els camins per generar estabilitat política.

Tal com ja he dit les darreres eleccions han configurat un consistori molt dispers. No som únics. Ha estat un tret força general que ha caracteritzat la formació d’ajuntaments amb molts grups municipals diferents. Dels 41 ajuntaments catalans entre 20 i 50.000 habitants, n’hi ha 7 que tenen 8 grups municipals i 15 amb 7 grups. Més de la meitat, doncs, es troben en situacions semblants.

La nostra peculiaritat és que no hi ha una “majoria natural” que pugui configurar un govern estable. Va quedar evident en el plenari que em va escollir com alcalde no per assolir el suport de la majoria, sinó per l’automatisme previst per la llei de ser la llista més votada.

Tot i així, hores d’ara ja hem passat un primer examen de curs amb l’aprovació inicial de les ordenances i del pressupost per l’any 2016. Hem pogut assolir aquests objectius mercès al suports o l’abstenció d’alguns grups, no sempre els mateixos, però que han entès en cada cas la importància d’anar endavant. El risc de la paràlisi s’ha d’eliminar i seria bo fer-ho el més ràpidament possible. Ningú va dir que això seria fàcil, però hi treballarem de valent.

Durant aquests mesos hi ha hagut moments de consens importants com l’aprovació de la sol·licitud de fons europeus, que es va poder fer per unanimitat i que és molt rellevant en la mesura que significa una aposta per un model de futur per una part del Vendrell.

Hem de valorar el consens obtingut, sobretot en un moment en què el consens no està de moda. La crisi ha arribat també a les formacions polítiques i molts veuen en la radicalització de les seves posicions les afirmacions del seu espai polític i la negació del dels altres: de nou, el fantasma del bloqueig.

Potser és qüestió de la meva generació, però continuo creient que el consens permet construir. I per acordar has de saber renunciar a algunes de les teves propostes.

El perill de l’excessiva ideologització del debat polític sobre les importants necessitats de gestió que encara tindrà l’Ajuntament del Vendrell durant els propers anys és un risc que podria paralitzar el funcionament del nostre Consistori.

Hi ha un conjunt d’idees i propostes essencials avui són compartides per la majoria de grups: avenç educatiu, polítiques d’igualtat, solidaritat, millora econòmica, lluita contra l’atur, millora urbana i ambiental ... Elements que poden determinar consensos en les qüestions importants i verdaderament estratègiques pels ciutadans i que marquen el camp de joc

Però, a l’espera de que a qui li correspon reflexioni sobre la normativa electoral municipal i els seus efectes, nosaltres hem de definir quins són els eixos de treball per als propers temps:

- Pensar en el futur

Un dels eixos de treball serà engegar, aquest mateix any, la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un POUM que volem que neixi amb una profunda reflexió participativa. No pot ser d’altra manera. Entre tots hem de veure i decidir quines són les necessitats actuals del Vendrell i dels propers anys. Cal una regeneració de l’espai públic, definir un model de vila més compacte, probablement reduint el sòl planificat.

El nou POUM haurà de dibuixar un Vendrell més sostenible, eficient, amb una millor ordenació de d’activitats i procurant la recuperació dels centres.

En aquest sentit també serà clau l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat “Construint El Vendrell”, un projecte que inclou elements de transformació física del municipi, així com també de cohesió social, dinamització econòmica i millores mediambientals. Estem pendents de veure si aquesta proposta presentada a la convocatòria del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas vinculada al programa de fons europeus FEDER rep la subvenció desitjada. Seria un gran pas a l’hora de reforçar i millorar dos eixos urbans que han d’articular i cohesionar el nucli del Vendrell: l’eix de la Riera de la Bisbal i l’eix del centre fins a la zona escolar i esportiva. Amb les actuacions d’aquest programa es podria aconseguir millorar la qualitat de vida al municipi i aconseguir un entorn més amable i endreçat.

També hem de ser capaços d’aconseguir un millor aprofitament dels espais públics. Al Vendrell, i també a la comarca, tenim espais de gran interès natural i paisatgístic, que hem de potenciar, tenint-ne cura, i alhora, difondre fent-los propers a la ciutadania. Les Madrigueres n’és un bon exemple. El passat mes de setembre va començar la naturalització d'una part d’aquesta finestra al mar, un primer pas per dignificar aquest espai, que, a part d'ajudar a protegir el nostre patrimoni natural, també pot servir per promoure el turisme mediambiental del Vendrell i de tota la comarca del Baix Penedès. Seran claus també les obres que han de connectar el Passeig Marítim fins a la zona del Sanatori.

L’urbanisme, la rehabilitació de l’espai urbà i patrimonial, el camí cap a la sostenibilitat són una part important d’aquest treball de futur, per això disposar d’un mou POUM es vital..

- Treballar el present immediat, millorant l’eficàcia de l’Administració.

L’Ajuntament ha de seguir en el treball fet amb rigor i transparència. Rigor pressupostari, amortització del deute i eficiència organitzativa de l’Ajuntament.

Sobre aquest últim punt, vull destacar les mesures, algunes ja efectuades i d’altres en tràmit, que s’estan impulsant per millorar l’eficàcia de l’administració.

Entre les efectuades, destaquen la dissolució de 3 empreses i 4 patronats municipals o la renovació de la major part dels grans contractes de serveis.

També hi ha hagut canvis en l’estructura interna i dels recursos humans. Està previst seguir en aquest camí consolidant una reorganització en quatre grans àrees, que permeti millorar la nostra organització, o revisant la situació de la resta de contractes de serveis de l’ajuntament.

Aquesta manera de voler fer les coses cada dia més bé és el què ens ha de permetre engegar moltes de les iniciatives que us comentava.

- Millorar en la imatge

En el món modern les imatges són importants. Hem de contribuir entre tots, públics i privats, joves i grans, a que la imatge de la nostra vila millori i aquesta també es una tasca de l’Ajuntament.

Hem de contribuir-hi amb la prestació dels Serveis Públics amb el màxim de qualitat i eficiència. Els Ajuntaments tenim aquest deure. És evident que els constrenyiments econòmics poden dificultar, en algun moment, l’assoliment d’aquests objectius, però no han de ser obstacle per treballar amb aquesta finalitat. I això és encara més evident en una població de clara vocació turística i comercial com el Vendrell.

La imatge de la vila també es sustenta en el civisme i en la seguretat ciutadana. Viure amb qualitat de vida és sinònim de viure amb tranquil·litat i normalitat. Els índexs de fets delictius mantenen una tendència a millorar . És evident que en aquesta matèria sempre queda feina per fer, però també és cert que el treball coordinat de la Policia Municipal amb la resta de cossos, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ha permès obtenir fruïts molt positius. Un clar exemple el tenim en la problemàtica del top manta, que hem aconseguit reduir fins a xifres molt minses. Fins i tot molt recentment, el Síndic de Greuges ha destacat públicament les bones pràctiques de l’Ajuntament del Vendrell sobre aquest fenomen. Reitero, però, que aquest és un magnífic exemple del treball conjunt i la col·laboració dels diferents cossos policials.

Seguim. En la millora de la imatge del municipi també hi tenen -hi tenim- un paper important els representants polítics. Des del Consistori, els regidors i regidores hem d’aconseguir recuperar una imatge digna de la classe política.

Amb la nostra actuació i el nostre compromís hem d’intentar revertir el descrèdit i el desprestigi que s’ha generalitzat en els últims anys. Per recuperar la confiança de la gent hem de fer bé la feina i explicar-la bé. Conceptes com la transparència, l'accés a la informació, els codis de bon govern i el foment de la participació ciutadana han de ser indispensables en la nostra gestió. Des del Vendrell recentment hem incorporat al web municipal el Portal de Transparència, que mica en mica anirem completant i que serà una molt bona eina de relació amb la ciutadania.

En un altre àmbit, també les referències culturals que ja he esmentat abans són claus per garantir que la presència del Vendrell sigui reconeguda arreu com una presència de prestigi, de voluntat de superació i d’assoliment de fites socials rellevants. Tenim entre els nostres actius capacitats rellevants en aquest camp.

La imatge també es construeix sent referència en iniciatives de promoció de l’emprenedoria. Hem tingut reconeixements importants, cal seguir.

El món social està evolucionant i per això la nostra imatge també canviarà en funció de com es resolguin temes en àrees tan sensibles com l’habitatge, l’ocupació, l’educació i la sanitat. Hem de ser capaços d’oferir una perspectiva global del conjunt dels serveis a les persones. L’Ajuntament ha de ser una porta oberta a les solucions que necessiten els problemes de la gent.

Convindran amb mi que les perspectives del Vendrell són, a curt termini, encara complexes. Però també són il·lusionants, perquè s’observa una tendència a la millora en diversos àmbits. Conscients, doncs, que encara ens queden anys difícils per viure, hi posarem totes les ganes, l’esforç i el rigor del què siguem capaços. Ens esperona el fet que la feina feta en els darrers anys està donant bons fruïts.

Esperem seguir obrint vies de diàleg entre els diferents grups polítics, seguir comptant amb la complicitat de les entitats, les ONG’s, les associacions de veïns, de la ciutadania.

Volem un Vendrell de progrés, amb un desenvolupament urbà sostenible, amb uns serveis públics de qualitat, amb capacitat de lideratge comarcal i també amb una bona projecció exterior.

Reptes col·lectius d’alçada, reptes per un Vendrell amb futur per a tots i totes.