La Sega

El periodista i escriptor valencià publica "La sega", aquesta és una novel·la situada els anys 40 i 50 al Maestrat i el  que es narra a través de Goriet (Gregori) un nen que va passant cap a adolescent mentre narra i explica amb els seves encara incomprensions les circumstàncies que van viure en molts masos de moltes zones rurals atrapats en la batusses entre els Maquis i la guàrdia civil, just després de al guerra.

El llibre és una reflexió emmarcada en el moment de violència on els passions més baixes afloren i la por, la delació i la traïció moltes vegades per sobreviure s’han convertit en el pa de cada dia.

És una bona mostra, també una memòria d’una part de la història que no ha estat massa esclarida i queden encara per trobar els cossos dels morts en aquetes barrales, ja que molts de maquis o col·laboradors detinguts per la guàrdia civil mai van arribar a cap judici i estan enterrats en les cunetes de moltes carreteres.

Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura. Nét del periodista i escriptor Martí Domínguez Barberà, creix envoltat d'art, música i literatura. Els germans Domínguez i Romero estudien en el Col·legi Francès de València, on reben una educació agnòstica. Així doncs l'idioma i la cultura francesa formen part del seu procés de formació. El francès, de fet, es converteix en la seva segona llengua després del català de l'Algemesí, d'on procedeix la seva família.

Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d'assaig amb El somni de Lucreci.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La novel·la ens situa en una mas a l’interior de les terres de Castelló, en els anys posteriors a la guerra civil quan guerrillers armats intenten mantenir viu el caliu de la confrontació contra el franquisme i són perseguits a mort per la guàrdia civil i el mateix exèrcit. Són les restes del naufragi de la voluntat de mantenir la guerra esperant que els aliats, un cop acabada la guerra mundial decidissin entrar a Espanya i restaurar la democràcia. Després del fracàs de la invasió a la Vall d’Aran i la desbandada, més que retirada, van quedar grups que en diversos indrets del país que van intentar mantenir el caliu de la resistència.

Em Goriet ens narra la història, el seu pare mort després de ser detingut amb l’acusació anònima de que col·laborava amb el maquis. La família manté el mas i treballa dur per tirar-lo endavant en mig de les presències de la Guàrdia civil amb el capità Maximino Mata que encarna tota la crueltat i la brutalitat que és capaç de treure la persona humana i els grup de guerrillers capitanejats pel Joanet entre els que destaca la figura del “Ferroviari” que va ajudar a una partida a assaltar un tren que portava molts diners però que un cop abandonat pels seus (l’eterna baralla enter comunistes i anarquistes) es detingut i passa a ser un delator i informant de la Guàrdia civil i col·labora en la persecució dels seus antics companys,enamorat de la Teresa, la filla del mas i germana del narrador, que està compromesa amb la causa del guerrillers. El Ferroviari en veure la situació en que ha acabat i sentint-se  rebutjat per la Teresa, embogeix i provoca una mordentat que és el fet amb la qual comença la narració.

En la narració hi van apareixent personatges de l’entorn del masos d’aquesta zona, per una banda la figura de Don Arcadi un mestre represaliat i exiliat que a través del seu interès pels fòssils va introduint-se en la geografia de l’indret i descobrir moltes coses que les muntanyes amaguen un altre personatge, és el Francès un altre dels maquis que debat amb el mestre l’absurditat de la lluita dels guerrillers i la segura consolidació del règim franquista. Un altre personatge cabdal és el tio Miqueló que té un paper clau en el final de la història. 

El llibre també ens explica el dia a dia de la pagesia dels indrets on succeeix la narració, des de les festes, la menja o els costums i la vida que portaven en la postguerra amb les mancances habituals per també amb les actituds solidàries entre ells.

Els personatges estan molt ben descrit, uns paisatges que fruit de la capacitat de narrar de l’autor són gairebé  visualitzats, i les explicacions sobre els elements de la natura com les plantes o els mateixos fòssils i el perquè de la seva presència són aspectes interessants en la narració que fugen del discurs principal però que són complements interessants per arrodonir la novel·la.

Novel·la en que es narra la violència però alhora també el desig de deixar-la enrere i sense oblidar intentar normalitzar una vida després de masses anys de violència, pobresa i misèria acompanyades de la mesquinesa de moltes persones que sorgeix en els moments en que sobreviure és gairebé una obligació. L’ús del llenguatge propi de la zona li dóna una certa peculiaritat. 

Història d’una resistència, de la situació precària en que es van trobar els masovers de moltes masies atrapats entre dos focs i també de la violència gratuïta i desfermada, l’imperi de la por per derrotar a l’enemic i sotmetre a la població, i al costat el descobriment del món i dels coneixements del Goriet i la perseverança de la dona de la família la Bela per poder subsistir amb el mínims de dignitat malgrat els dissorts que ha de viure.

Gran novel·la sobre fets que potser han estat poc explicats però que van tenir molta importància en territoris mig aïllats d’arreu del país en la dura postguerra.

La Sega
Martí Domínguez
Col·lecció A tot vent, nº640
Editorial Proa
Barcelona, octubre 2015