La habitación

Arriba una altra de les pel·lícules que faltaven per estrenar-se en sales comercials de les nominades a millor pel·lícula en la gran gala dels premis Oscar, crònica que quan aquí aparegui haurà vist ja celebrada aquest gran esdeveniment anual.

Una història tan mínima com la de dos personatges, una mare i un nen fruit d'una violació tancats en un espai reduït durant anys, l'habitació que dóna títol al film, que recorda en no pocs instants a la commovedora història real de l'austríaca Natascha Kampusch que va patir idèntica o com a mínim semblant situació, fins i tot potser més greu.

Però una història a la vegada tan mínima com extraordinària, interpretada per dos personatges, la mare, Brie Larson i la d'un nen Jacob Tremblay que tot i existir en la història del cinema nombrosos nens prodigis, em costa recordar ara mateix un amb una interpretació tan extraordinària com la del present. Es cinema, autèntic cinema, gran cinema, però tampoc cinema per a tothom, ni per a molts, per que més enllà de diàleg, diàleg i més diàleg, no hi ha altres trames col·laterals ni argumentals. Tampoc acció, disbauxe ni rampellades, pròpiament dites.

Però el que existeix que és poc i alhora moltíssim, és una exercici de pulsió, d'intensitat, de contrastos, de frustracions, d'anhels i de força de vida realment majestuosos. Tots aquells sorgits entre la indeleble rebel·lia de la mare i el irreprimible desig i necessitat del fill de veure el món, de conèixer un altre món que no sigui el que li ha explicat la seva progenitora, o alternativament el que s'albira a través de les imatges del televisor que hi ha a la famosa habitació.

A la part final de la pel·lícula, sense necessitat de comptar spoilers, l'acció surt transcendeix a l'exterior de l'habitació. És un cant a allò desconegut, a la llibertat, a una forma molt diferent de veure i entendre el món, en definitiva, a alguna cosa que  sent tan normal i quotidià, acaba dibuixant-se com una cosa que ha costat sang, suor i moltes llàgrimes aconseguir.

És una història emotiva, poblada de matisos, sense sentimentalismes, amb molt odi i alhora molt d'amor, terrorífica, imaginativa i que arriba fins al moll de l´os.

No se si serà la millor pel·lícula de l'any 2.015, però si no ho és, sens dubte una de les millors cinc.I curiosament, no es americana .

Brie Larson és la millor actriu de les nominades en aquests Oscar, i La Habitación sens dubte amb permís de Spotlight, de llarg la millor pel·lícula. Ja se sap que la vida es injusta i els premis en el cinema moltes vegades no els enten, ni el que els dona.

La Habitación
IRLANDA 2.015
118 m.
8/10