Mala lluna

Aquesta és la primera novel·la de David Marín i supera l’expectativa d’un primer llibre de ficció amb nota. Està molt ben escrita i domina amb destresa el llenguatge i el fet d’alguns dels personatges parlin en Lleidatà (es pot dir així,oi?) li dóna una proximitat i una complicitat entre personatges i lectors. Té també l’habilitat de descriure els paisatges que gairebé visualitzes, els elements propis del territori, l’aspror d’alguns indrets, o la espessor dels boscos, les boires, l’aigua neu a les alçades, en fi que l’autor ens fa un autèntic passeig pels seu territori, el que coneix i en el que escriu habitualment. Té ofici i per tant aquest ofici el trasllada al llibre i fa que llegir Mala lluna sigui un plaer. 

David Marín (Barcelona, 1974) és periodista. Treballa a la delegació de Lleida del diari El Punt Avui. Anteriorment va treballar a les edicions de Barcelona, del Penedès i del Maresme d’El Punt, al qual està vinculat des de l’any 1996. A la revista Presència ha publicat reportatges sobre el grup armat EPOCA, la postguerra a Bòsnia, i més recentment sobre urbanisme i la gestió de l’aigua a Catalunya. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha publicat els llibres Les lluites de cada dia. Històries de CCOO (edicions DAU), La Gran Via a Sant Martí, història d’una transformació (AAVV Sant Martí de Provençals / Ajuntament de Barcelona) i Mataró, els perfils de la ciutat (Grup El Punt )

L’acció es desenvolupa entre Balaguer, la vall d’Àger i el Parc Astronòmic del Montsec.Un dels astrònoms que treballen a l’observatori es trobat mort, aparentment no sembla que hi hagi hagut violència, però tot és molt estrany i per afegir-hi més misteri el seu company en l’observatori també ha desaparegut. Davant l’incident es desplacen fins a l’observatori un trio de mossos d’esquadra que seran els que conduiran la trama d’investigació: el sergent Rull, un agent amb el colzes pelats de fer investigacions, doblement arrelat al territori en el sentit de que és nascut en aquestes terres i per tant coneix el territori i per altra banda arrelat en el sentit de que té els peus sempre a terra i realista, està dotat, a més, d’una intuïció més que evident i reconeguda, fruit de l’experiència i la capacitat d’observació. Completen el trio l'agent Núria Riu preparada per l‘Europol i amb ganes d’aprendre, segurament podria trobar una destinació més còmode però se sent molt vinculada al grups i a la capacitat d’escatir els misteris dels casos, i el caporal Coscubiela, el “Cosqui” un  “veteranu” amb molta mili i amb un deix sorneguer que junt amb la seva capacitat de reflexió i filosofar ajuda a donar una visió peculiar de la investigació.

Aparentment la mort no sembla violenta però Rull amb la l’experiència fa que en l’autòpsia hi hagi també una anàlisis de la sang i aquí es on troben la causa, un component químic, present en productes que es fan servir a granges que produeix asfixia letal.

La investigació es centra en les possibles causes de la mort de l’astrònom i també del perquè de la desaparició del seu company del qui no se’n sap res i s’organitza la recerca al massís del Montsec, una vasta extensió de terreny que fa difícil la recerca. Unes anomalies en la direcció del telescopi que apunta a Amaltea creen una certa sorpresa.

Amb el mort damunt la taula l’equip del sergent Rull comença a buscar informació, moltes dificultats per trobar pistes i motius de la mort de l’astrònom, però la cosa es complica quan es troba el seu company també mort en estranyes circumstàncies també amb la mateixa intoxicació letal a la sang. Més complicacions i més camins a esbrinar.

Els entorns familiars són investigats i la companya d’un dels astrònoms morts indica que en el seu compte hi ha hagut un ingrés de diners atípic i també l’estat anímic del mort més eufòric que en altres ocasions i repetint en alguns moments el nom Tanzània. Sembla que aquí hi ha possible pista que els policies seguiran. Entremig però es produeixen fets col·laterals però molt lligats a la investigació.

La visió d’unes llums estranyes al Montsec que van alertar a molta gent. Potser un meteorit? Potser ferralla d’alguna nau espacial? Potser arribada de persones d’altres mons com explica un curiós ufòleg que apareix per la contrada i que explica la seva teoria sobre una conspiració mundial dels governs per amagar l’existència d’altres habitants en altres mons. L’ufòleg jugarà un paper interessant en tota la trama i també perquè amb les seves visions, potser ajuda a la investigació.

Els llums que es van veure porta a un seguit d’investigadors d’una missió internacional al territori per veure que és el que hipotèticament ha caigut i veure si es pot trobar algun indici de que era en els rastres que pot haver deixat.

La investigació passa per un recorregut que va des la mitologia grega fins les novel·les de Jules Verne passant per la guerra freda, les granges de porcs, els buscadors de residus d’armament de la guerra civil, les revolucions a l’Àfrica, submarins russos, tràfic de drogues, estrafolaris cercadors d’habitants dels nostres subsòls, i refugis antiatòmics. Un barreja d’impacte. I a més trames col·laterals lligades a uns secundaris de luxe que van introduint-se en la trama general de manera molt més que interessant.

Al final un cop de sort i els investigacions pormenoritzades del Rull, Cosqui i la Núria Riu arriben a treure l’entrellat de la complexa i enrevessada trama. Aconsegueixen aclarir els motius dels assassinats i també impedir que l’assassí segueixi matant en un primer final espectacular i carregat d’acció.

La novel·la enganxa això ja és important, es nota l’ofici de l’autor amb els llenguatge col·loquial malgrat en alguns  moments tracti temes espessos per la comprensió del lector mitja, uns personatges que es fan familiars i amb els que voldries tenir-hi més contacte i veure com poden resoldre altres casos.

En definitiva, llibre excel·lent del que recomanem fervorosament la seva lectura. Creiem que us ho passareu bé i demanareu a l’acabar a on cal signar per un retorn ràpid del sergent Rull, del caporal Cosqui i de l’agent Núria Riu.

Mala lluna
David Marín
Col·lecció La Negra, 47
La Magrana
RBA editors
Barcelona 2015