Primavera en Normandia

Per a ningú resulta cap secret, que el cinema francès des de fa ja bastants anys, gaudeix d'una envejable salut, amb un nivell de productes més que acceptables, i que en el pitjor dels supòsits solen si més no distreure´t.

No és menys cert que la gran majoria i no deixa de ser curiós, són d'una comèdia lleugera res grollera i amb certs indicis d'ironia.

Arriba a les nostres pantalles Gemma Bovery que els distribuïdors espanyols potser per un toc més cridaner i bucòlic han decidit anomenar Primavera a Normandia. I òbviament han decidit establir una relació fílmica de relatiu homenatge però clara semblança en la pràctica de la gran novel·la de Flaubert, Madame Bovary interelacionant conceptes i situacions.

Perquè Frabice Luchini en la pel·lícula, un actoràs francès que diu molt més amb la mirada i les seves expressions facials que amb la paraula, desprès d'una experiència frustrada com a editor de llibres, decideix tornar a la Normandia natal per fer-se càrrec de la fleca del seu pare, i allà aterra res més ni res menys que la tal Bovery amb el seu marit, una actriu de capacitats fílmiques moderades però un autèntic portent o animal eròtic.

Estem parlant de l'actriu anglesa Gemma Arterton de trenta anyets d'edat molt ben posats i les intervencions més destacades els hi  recordo a la bonniana Quantum of Solace i Tamara Drewe.

Aquesta actriu em recorda en la seva sensualitat i sexualitat a la coprotagonista de la Vida d'Adele, Adele Exarchopolus, que amb la seva magnètica presència, roba pràcticament tots els plànols en pantalla a qualsevol altra actriu o actor.

Luchini i Arterton són en bona part de Primavera a Normandia per que realment la resta dels personatges són poc més que mers acompanyants o figurants que donen una tonalitat de poca rellevancia.

Luchini encarna un gran enamorat de la novel·la de Flaubert i està a part de embadalit pels encants de la Arterton, especialment preocupat per advertir la Bovery dels perills de convertir-se en Madamme Bovary, fet que resulta xocant i certament gratificant convertint al film en un exercici de simplicitat però de molt agradable entreteniment.

L'exercici fílmic combina la comèdia amb el drama sorneguer, la crítica política perifèrica i la dicotomia i suposada rivalitat entre francesos i anglesos. Certament aquesta pel·lícula no farà ni passarà a la història del cinema francès, però és un molt refrescant producte de bon i divertit entreteniment molt mesurat i calculat que pot visualitzar-se sense objeccions fins i tot un parell de vegades.

Fins i tot si funcionés el boca-orella donaria que parlar, cosa que intueixo difícil per que l'estrena d'aquest film en un període festiu com el de Setmana Santa, no em sembla el més convenient comercialment parlant.Veurem que succeeix ..... .....

Una pel·lícula francesa, molt francesa però res xovinista. Sensual, sensible, senzilla,bucólica, delicada, de potent erotisme més dissimulat qu explícit i amb un guió àgil i divertit.
L'escena final, que no desvetllaré resulta impagable.

Primavera a Normandia.
FRANCIA 2014
99 m.
6/10