Strappo

Per strappo es coneix la tècnica per arrencar les pintures murals i es practica extraient i conservant-les intactes per poder-les reubicar en altres indrets. Aquesta tècnica és la que es va començar a practicar en alguns indrets més emblemàtics del romànic català, en algunes ocasions per salvaguardar les peces artístiques però altres com element d’espoli i especulació per part d’alguns marxants que van vendre les obres d’art a preus astronòmics però empobrint el patrimoni del país.

Aquesta pràctica es va portar a terme també per centralitzar bona part del patrimoni pictòric romànic al Museu Nacional d’Art. En el llibre de Gironell hi ha un pròleg de Pepe Serra director del Museu que fa una reflexió prou interessant sobre el tema: “És evident que l’operació de rescat de totes aquestes pintures va ser també en ella mateixa, una forma d’espoli, de la mateixa manera que resulta encara més evident, al meu entendre, que l’operació va ser un encert, i que és justament gràcies  a l’arrencament que avui podem gaudir de les obres al nostre país, en perfecte estat de conservació, a l’abast de tothom i amb una projecció universal”. Vet aquí la contradicció, a Strappo es narra com una mateixa tècnica serveix per conservar o per especular. El Pirineu català i el seu art romànic en va ser testimoni.

Martí Gironell és escriptor i periodista, llicenciat en literatura anglesa va debutar amb el llibre El Pont dels jueus va ser un èxit total fins l’extrem que la ciutat ha fet una ruta turística basada en la novel·la. Per La venjança del bandoler va obtenir el premi Nèstor Lujan de novel·la històrica. Ambdós han estat traduïdes a diversos idiomes. Gironell col·labora habitualment en els diaris El Periódico i el Punt i col·labora amb la Televisió de Catalunya. Un altre llibre escrit és “La ciutat dels somriures. Històries de supervivència” a on ens descriu la vida i la situació que viuen molta gent en aquesta ciutat de la Índia. A més de la seva trajectòria periodística està avui considerat com una ploma ja consagrada en la narrativa catalana actual. Ha publicat també l’Arqueòleg, llibre que just publicar-se ja es va situar entre els llibres més venuts i els darrers llibres publicats han estat L’últim Abad i El Primer heroi. Tot plegat fa que Gironell sigui ja considerat com un autor consolidat de la literatura catalana actual.

La novel·la ens explica el com i el perquè de l’espoli de les pintures dels XII i XIII  i com es van produir. L’exemple de com es va espoliar es novel·là en el que va passar a l’ermita de Sant Maria de Mur, que serveix com exemple  del que va passar a moltes de les ermites de la Vall de Boí o del Pallars que en el moment en que no hi havia legislació sobre el tema, i amb la connivència moltes vegades de les autoritats eclesiàstiques que necessitaven diners, van permetre que bona part de l’obra pictòrica del romànic i moltes de les escultures que estaven en les esglésies fos traslladat en el millor dels casos a Museus i en el pitjor fossin venudes per marxants o subhastades per obtenir gran quantitat de diners. Col·leccionistes i marxants competeixen per obtenir-les.

La trama es desenvolupa a partir de l’aplicació de la tècnica de l’Strappo per part de Franco Steffanoni amb èxit salvant pintures durant la primera guerra mundial, l’artista és contactat per un col·leccionista i industrial Lluis Plandiure per treure pintures de l’església de Sant Maria de Mur amb l‘objecte de ser venudes. Els treballs per l’extracció, l’aprenentatge de la tècnica per part d’un jove de la població, les reaccions diferents davant l’espoli, des de qui l’animava amb la pretensió d‘obtenir recursos per poder arranjar les mateixes esglésies o qui defensava que aquestes pintures i escultures eren patrimoni d’on havien estat fetes ja que en ocasions corresponien a personatges del moment en que foren fetes. La intenció d’aquestes obres d’art era transmetre per via de les breus escenificacions amb les imatges, i per part dels rectors de les esglésies, de les ensenyances dels evangelis i els seus missatges.

A la novel·la també hi apareixen personatges reals com Joaquim Folch i Torres que des del seu càrrec de Museu d’Arqueologia de Barcelona lluita per evitar l’espoli i alhora per poder unificar tot aquest art per protegir-lo encara que sigui lluny del seu lloc d’origen. La tasca important que va fer la Mancomunitat en la catalogació i conservació de bona part del patrimoni queda reflectida en la novel·la a cavall de la ficció i prenent com a base elements de la història i la realitat.

El llibre és prou interessant com per seguir-lo a bon ritme de lectura, l’estructura de capítols en el que es van canviant d’època o d‘espai físic ajuda molt a mantenir un ritme àgil i el mateix llenguatge farcit de diàlegs fa que el llibre no perdi gens ni mica d‘interès, es llegeixi molt bé.

La frase de l’autor de que el romànic català s’ha salvat gràcies a l’espoli queda palesat al llarg de la novel·la. L’espoli podia tenir un fi positiu l’emmagatzemar per conservar el patrimoni contra l’espoli basat en obtenir diners fruit de la seva venda i subhasta fora del país en un moment en que les obres d’art del romànic tenien molt interès en els mercats internacionals, percebent només els interessats un mínima quantitat que essent les obres d’un valor incalculable, no servien ni per seguir restaurant i mantenint el patrimoni que els quedava.

El llibre es fruit d’un gran treball de documentació i investigació amb documentació real que s’usa en mig de l‘argument de ficció.

Interessant de llegir per conèixer un part de la nostra història de l’art i per posar en el punt de la trama novel·lística el dilema d’arrencar per conservar o per comerciar.

De molt bon llegir.

Strappo
Martí Gironell
Col.lecció Històrica
Edicions B
Barcelona, abril 2015