Remember

Torna Atom Egoyan un dels cineastes més llorejats i maleïts des de fa molts anys. Del que sempre malgrat la seva cinema poc convencional i poc ortodox s'espera molt i que generalment no sol decebre. Tampoc ara amb Remember, malgrat que és un film menor quant a difusió i encara més en catàleg de bons films. Torna de la mà del gran i oscaritzat Cristopher Plummer amb el qual ja va treballar a Ararat i qui amb vuitanta-set anys és per desgràcia un dels pocs grans i llegendaris que segueixen en cartell. La complementa el també oscaritzat Martin Landau.

Remember és en bona part Plummer, un ancià jueu supervivent en Auschswitz que després de molts anys i des del confí d'una residència geriàtrica va en recerca del criminal nazi que va matar la seva família i al d'un altre resident amic al camp d'extermini. Compta amb l'ajuda d'aquest resident (Landau) per ordir i gestar aquest pla de caça i captura.

S'ha comentat i jo crec que molt injustament que la pel·lícula no deixa de ser un telefilm de sobretaula amb la qual cosa em mostro en absolut desacord. Es tracta d'un exercici fílmic que òbviament no és de primera magnitud però si constitueix un thriller entretingut, sostingut i amb final sorprenent que manté la tensió i el crescendo de principi a fi.

Es tracta doncs, d'una bona pel·lícula, un punt més acceptable al d'un film simplement correcte, i on insisteixo la mestria del gran Plummer i el seu caràcter a la pel·lícula desmemoriat, absent i oblidadís propi de les persones que pateixen Alzheimer, resulta absolutament creïble en el paper del protagonista .

Remember, és no obstant això un d'aquells productes que gairebé ningú veurà. Per la seva proximitat a la Setmana Santa de vacances, per la seva escassa difusió en sales, per la seva poca capacitat comercial de màrqueting per seduir, i que no arribarà a mitjanes o petites ciutats.

Un bon dia algú en un cineclub, en un DVD adquirit o simplement en una descàrrega d'internet es donarà compte de la bona catalogació d'aquest film gairebé desconegut per inadvertit.

Val la pena perdre o guanyar aquesta hora i mitja presenciant aquesta projecció, on mai tens la sensació d'estar cansat desitjant acabi tot mirant el rellotge ocasional o permanentment, ritme àgil i on les successives escenes no només no són prescindibles sinó que són necessàries i no repetitives, i lògicament no explicaré el final certament sorprenent, potser tant, que no vaig arribar a advertir-ho fins al moment del seu desenllaç, i no ja només això, sinó el perquè d'aquest final amb una lectura prèvia i motivadora perquè arribem a aquest desenllaç, la qual cosa acredita a més un bona escriptura i tracte del guió.

En definitiva, cap meravella, però si molt millor del que alguns testifiquen.

Remember
Canada 2.015
95 m.
7/10