I si tornem als principis fundacionals de la Unió Europea?

El tancament de fronteres als ciutadans que fugen d’una guerra i que demanen refugi als països europeus ha posat de relleu, per si en quedava algun dubte, que Europa ha perdut el nord. Un espai que justament es va començar a construir al final d’una guerra mundial terrible en la que els desplaçats es contaven per milions i el sofriment va ser esgarrifós, i que es va constituir sota el principi de que això no podia passar més i que s’havia de donar suport a tothom que ho patís, resulta que ara es tanca i renega de tot el que ha dit durant decennis.

Què ha passat?  Doncs que en aquest segle XXI s’ha imposat amb força una dinàmica en la que qui marca el camí no és la gent sinó els interessos dels grans grups econòmics de l’energia, les comunicacions, l’armament,..., i que arriba al seu punt culminant amb la negociació del tractat de lliure comerç amb els EE.UU. (TTIP). La gent ja no importa, siguin els que ja viuen aquí o els que demanen asil, sinó tant sols els beneficis per una minoria cada cop més petita i més rica.

I en aquest camí els primers perjudicats són les persones que busquen refugi, que reben un tracte degradant i molt pitjor que en qualsevol altre moment de la història del segle XX, des dels refugiats catalans i espanyols al 1939 fins als de les repúbliques dels Balcans als anys 90, quan tot i les penalitats i el mal tracte per part d’alguns, es va deixar que escapessin de la guerra. Cal una política d’ acollida de les persones que fugen d’una guerra; sense vacil·lacions. Cal complir, almenys, el que va acordar els propis països de la U.E. sobre el nombre d’acollits per cada un, i eixamplar-ho segons les necessitats. En comptes d’això s’han posat tantes traves com s’ha pogut, arribant a ridiculitzar qui, com el Govern català, està disposat a acollir-los.

I caldrà anar seguint en una política diferent, ja que no arreglarem una cosa sense preocupar-nos per tot el conjunt. Per tant caldrà lluitar contra el tractat que treu les competències en el comerç internacional als Estats i les dona als grans grups empresarials (el TTIP). I caldrà anar treballant per la integració de tots els ciutadans que viuen a la U.E., treballant en contra d’aquells grups que volen imposar les seves idees irracionals per la por. Caldrà tractar els jihaidistes com es va fer amb el nazisme, o veure’ls com l’stalinisme; no és més que un voler imposar per la força les idees d’una minoria a una gran majoria, amb tota la violència possible. I caldrà fer-ho de la mateixa manera, començant per aïllar els estats que d’una manera o altra els hi donen suport, com Qatar o Aràbia Saudí; sinó ho fem així, no ens en sortirem.

I tot això no vindrà de dalt a baix, sinó que ho haurem d’impulsar la gent, amb la nostra feina de denúncia de la situació i d’ acollida dels que busquen refugi sortint d’una guerra; caldrà mobilitzar-nos i dir prou a un sistema que tant sols busca el guany d’uns pocs a costa del patiment de molts i que, per darrera, dona suport als Estats que ajuden als que estan provocant la guerra i el terrorisme. Cal començar a dir prou amb allò que tenim a l’abast: campanyes de suport als que busquen refugi, de rebuig als tractats que tant sols busquen diners per les grans empreses, de rebuig als Estats d’aquells països que alimenten als grups armats que porten el sofriment a la gent (als que ho fan a països musulmans de l’Àsia i l’Àfrica són els mateixos que ho fan a Europa), de rebuig a un sistema que no té en compte les persones. Cal retornar als principis fundacionals de la nostra Europa tenint clar que la lluita per la nostra seguretat és la mateixa lluita que per la seguretat dels que fugen d’una guerra.