L'obra d'argila de Camil·la Pérez

Des del passat 9 d’abril, i fins al 15 de maig de 2016, es pot veure a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès l’exposició de ceràmica Opera lutum, obra d’argila, de Camil.la Pérez Salvà.

Camil.la Pérez és una artista de la ceràmica d’àmplia formació en Arts i Oficis Artístics a l’Escola Massana i en Magisteri a l’Escola de Sants. Tots aquests coneixements artístics i pedagògics, afegits a la seva trajectòria artística, faculten Camil.la Pérez per impartir un ensenyament de qualitat a l’Escola Municipal d’Art Apel.les Fenosa del Vendrell.

L’exposició Opera lutum té màgia. Aquestes obres d’argila, realitzades entre els anys 2012 i 2016 per Camil.la Pérez en el seu taller del Vendrell, atrauen a la mirada com un imant. Són peces de fang inspirades en l’entorn quotidià, sobretot rural, i que l’artista, nascuda a Sant Martí Sarroca l’any 1954, ha conegut bé en la seva infantesa i joventut: estris, atuells i recipients casolans i propis del treball de pagès que durant segles han anat perfeccionant-se per ser més útils, per servir millor en la seva funció de treball al camp o a la llar, però que alhora han anat adquirint una forma tan precisa, tan harmònica, tan bella.

Bella i sacralitzada als ulls de Camil.la Pérez Salvà, que a través del seu procés creatiu els ha atorgat un nou estat, una nova dimensió que és de naturalesa simbòlica, espiritual. Escriu Julien Ries al seu llibre de referència, El sagrat en la història de la humanitat, que els objectes sagrats, o sacralitzats, tenen la funció mediadora entre la realitat immanent i la realitat transcendent. És per aquest motiu que l’espectador de les obres que componen el conjunt Opera lutum té la sensació que de trobar-se davant d’objectes que el comuniquen amb aquesta realitat transcendent, és a dir, allò que sentim que sobrepassa la nostra materialitat, i que la vivifica. Tal vegada perquè recordem que, segons se’ns ha explicat, la nostra matèria primera és el fang al qual se li ha insuflat alè de vida.

Una de les eines més personals de tot artista és la mirada. La creació, que és inspiració i treball, és també una forma de mirar la realitat. Els estris i atuells diversos provinents del món rural són a la vista de tothom, tot i que cada vegada els trobem més als museus, ja que la modernitat els ha anat arraconant perquè ja no tenen utilitat pràctica. Però aquestes peces s’il.luminen, prenen vida pròpia des del moment en què són mirades no només amb atenció antropològica sinó també sensible. És a través d’aquesta mirada sensible, poètica, que aquests ginys, estris i recipients de la vida diària dels nostres ancestres esdevenen peces simbòliques a través de la seva metamorfosi en una obra d’art.

En Camil.la Pérez hi ha una artista de llarga i sòlida trajèctòria que a través del seu treball transcendeix les coordenades habituals per donar una nova visió, estètica, de concepte i de significat a partir de peces d’ús diari. En aquest cas es tracta de peces que tenen aparença metàl.lica, com els estris i recipients comuns propis de les cases de pagès en els quals han estat inspirats. Però són peces de fang cuit a foc ben viu, peces transformades gràcies a procediments ceràmics molt elaborats a fi i efecte de reproduir les textures i els colors dels objectes presents en la vida pagesa i artesana dels nostres avis.

En la mostra Opera lutum, disposada amb sentit de les proporcions en l’espai de la capella de Sant Joan, els espectadors se senten amarats de la càlida energia que desprenen les peces exposades. Aquesta posada en escena oberta al misteri que convida a la contemplació, s’amplia amb l’exposició a les parets de pedra dels dibuixos preparatoris de les obres en tres dimensions.

És ben sabut, com diu Julien Ries en el seu estudi, que els homes i dones no religiosos acostumen a refusar la dimensió espiritual de la realitat. Però és precisament la dimensió espiritual de la matèria (en aquest cas, del fang) i el treball creatiu de l’artista el que anima els objectes exposats! L’art de Camil.la Pérez Salvà té la capacitat d’il.luminar aquestes peces quotidianes amb una llum nova. Així, doncs, Opera lutum es constitueix en alguna cosa més que un homenatge a aquests ginys, estris i recipients: és un camí per la contemplació i admiració del noble treball humà dut a terme pels nostres avantpassats, que, com la mateixa expressió artística, mostra un aspecte del sagrat de l’existència, allò que transcendeix el temps.