Endavant el PAM

La convocatòria a les set de la tarda, el lloc a l’auditori de Neapolis i el motiu la presentació del Pla d’Actuació Municipal.

La sala amb uns tres quarts d’entrada i molt funcionari mig i alt de l’ajuntament. Està bé que vulguin conèixer el que el govern municipal planteja pel temps de mandat que queda.

Quan han passat els minuts de protocol·lària cortesia els llums es van apagant. I comença a projectar-se un reportatge d’imatges i visions de la la ciutat (qui ha dit que no hi ha cinema a Vilanova!!). Tanmateix són de bella factura, una visió gairebé idíl·lica del nostre paisatge urbà. Es difícil no enamorar-se de Vilanova veient el que ens passa a la pantalla que tenim al davant. Quan s’acaben les imatges es fa un silenci d’aquells que es poden tallar. Tant que el conductor de l’acte afirma, “sembla un silenci d’aquells d’hospital”. Confiem en que la comparació no sigui premonitòria. Silenci! Potser encara embadalits per veure com es bonica la nostra ciutat o bé hem quedat en estat de shock fent una mental comparació entre el que hem vist a la pantalla i la realitat que veiem dia a dia en el nostre caminar per la ciutat.  

Comença el primer tinent d‘Alcalde el Sr. Ruiz que amb “micro” d’aquets modern semblants a una diadema arrenca amb força. Sort que s’ha col·locat darrera el faristol sinó acabaria semblant a un tele predicador.

Discurs ben travat, sòlid, però amb més consigna que concreció. Més de míting que institucional

Crec que adreçat clarament a fer pujar l’autoestima col·lectiva i sobretot, -i no sabem si entre el públic hi havia masses seguidors de l’Alcoià, aquells que tenien més “moral que ningú”-, per fer-nos creure que ho guanyarem gairebé tot. És d’agrair que no amagués tampoc els punts febles (anàlisi DAFO de tota la vida) de la ciutat però junts vencerem, segur.

Subscriuríem el contingut i dubto que ningú no el pugui assumir i sobretot el to d’optimisme. En canvi discreparia de l’afirmació que el primer tinent d’alcalde feia de "Crec que cal deixar de parlar en condicional. Hem de deixar de dir que "hauríem de ser capital". No. Parlem en present d'indicatiu i en primera personal del plural: som capital."

Em sembla que ens mantenim encara no el condicional sinó en aquets subjuntiu de desig perquè per fer de capital o ser capital caldria abanderar projectes clars del territori i em sembla que avui per avui hi ha absència d’aquets projectes compatits i tampoc veig lideratge en qüestions cabdals que més enllà de bones intencions, cap dubte, i bones paraules no han avançat. Més aviat intueixo en el territori una dispersió de propostes i esforços, o accions individuals i cap discurs global que concerti accions i aquesta capacitat d’aglutinar l’hauria de tenir Vilanova i tinc dubtes que sigui així. I certament el territori és difícil de liderar i sobretot un com el nostre amb interessos aparentment contraposat de les ciutats. Però vaja segur que es posarà fil a l’agulla per teixir complicitat i per trobar aquells elements en que Vilanova pot servir com distribuïdora de serveis i de liderar projectes que pugin ser compartits.

El relat de l’alcaldessa va ser reiteratiu sobre els quatre eixos (Igualtat d’oportunitats i cohesió social, Ocupació i promoció econòmica, Territori i espai públic i Transparència i participació), estratègies, objectius, i accions que conté el PAM i en va fer un petit tast dels objectius de cada un dels eixos.

Ja sabem que la nostra alcaldessa és poliglota però mai hagués pensat que en parlar del PAM ens faria un petit tast de l’etimologia llatina, en concret de la paraula oportunitat, però segur que podria haver seguit i donar-nos una banys de la llengua clàssica. Encara hi seríem.

I ja és conegut i reiterat que un Pla de mandat té la finalitat d’explicar el compromís, ara concret, d’allò que el govern ha prioritzat i vol portar a terme al llarg dels anys de la legislatura.

És ara per ara, i està bé que sigui així, i al llarg del mandat un document obert i flexible donat que les circumstàncies poden variar i també les prioritats en funció de possibilitats d’obtenir determinats recursos.

El PAM és un document que palesa la voluntat de situar l’Ajuntament en el seu paper de dinamitzador de polítiques i de fer propostes estratègiques que siguin debatudes i assumides per la major part de la ciutadania.

És un document que defineix unes línies estratègiques que fan posicionar la ciutat de manera interna, de manera que hi pugui haver oportunitats per tothom, sense oblidar la seva incardinació en el territori i el seu desplegament per situar-se ben posicionada en els reptes de futur.

Destaco dues idees que crec importants, la primera el realisme de l’alcaldessa quan afirma, "No serà un mandat de grans obres, però sí d'una millora de l'estat de la ciutat". Demostra consciència de la situació econòmica de l’ajuntament i de l’aplicació de la desafortunada llei de Montoro sobre les fiances locals. Però si no hi ha gran obres si que cal dir que hi ha una quantitat importants de Plans -jo diria que masses- des del General d’urbanisme cabdal a la ciutat fins el Pla Estratègic Econòmic (del que ja fa massa que en sentim parlar) però almenys demostra una voluntat important i crec que encertada de reflexionar, de pensar sobre la ciutat i com s’ha de desenvolupar en molts àmbits i sectors.

I segona afirmació més o menys va dir l’Alcaldessa que calia recuperar el potencial industrial de la ciutat. És lloable la voluntat però potser és un objectiu que no només està mancat, crec, de realisme sinó que amb les  condicions actuals de planejament de la ciutat i els dèficits i greuges que encara tenim fruit d’actuació o inacció de les altres administracions no ens posen en la bona tessitura d’aconseguir el desig polític de l’alcaldessa.

Realisme per una banda i il·lusió per l’altra. Al final de mandat veurem si el realisme ha ajudat a superar la situació de crisi de la ciutat i si la il·lusió ha passat a esdevenir realitat.

Hagués estat bé concretar terminis i ara que ja hi ha pressupostos com es concerten xifres i accions. Potser més endavant.

Un horeta justa i al carrer. Del procés ni piu...

Aquest cop es van estalviar els precs i preguntes, qui vulgui fer-ho ja té l’administració digital per fer-ho. Contrastar via on-line sense saber qui et dona la resposta. Atractiu? Lliga amb al voluntat manifestada reiteradament de debat amb la ciutadania?

En fi, bany d’optimisme i inconcreció pròpia dels desig que és en realitat aquest PAM i de tots els que es fan i desfan que s’han fet i que es faran. La pròpia voluntat dels PAM de ser oberts i dinàmics ho porta.