Kiki, el amor se hace

Remake espanyol d'un molt desconegut film australià que és de suposar ens arribarà ara sota el paraigües d'aquest gran èxit del cinema espanyol. Per que aquesta és una pelicula on el boca-orella ha funcionat i segueix funcionant a la perfecció.

Una comèdia lleugera res grollera ni escatològica on es tracten cinc problemes de fílies i fòbies sexuals a la recerca de la manera de resoldre-les. Òbviament totes elles i d'aquí rau la gràcia, força extravagants, inversemblants i certament paranoiques. El tractament de les diverses històries conflueixen com en un film de Robert Altman en una mateix escenari que posa colofó ​​a la pel·lícula i que tanca com un divertiment ajustat i res pretensiós.

La pel·lícula res petulant més enllà del simple fet d'entretenir que s'aconsegueix de principi a fi, dóna amb la fórmula màgica, reeixida, la que pel bon gust que deixa la pel·lícula, un té la sensació d'haver vist un exercici d'humor cinematogràfic d'un nivell més elevat del que realment aquesta cinta ofereix. Sol succeir quan en realitat alguna cosa ens agrada molt i ens sol ennuvolar l'afany valoratiu.

Els diversos episodis resulten desiguals i mentre el dels firaires circenses amb una excel·lent Candela Peña, se li obté sumptuós suc, el del metge i l'esposa malalta per citar només un exemple, mereixeria un major tractament fins i tot encara més gran risible.

Però no hi ha mal gust, aquell tan habitual a les comèdies americanes, i molt menys si tenim en compte que estem davant d'una comèdia eròtica tractada amb molta delicadesa, el que en el cinema ianqui, seria una retaila de xerrameca sobre pits, culs i conys, el que per fortuna s'omet per complet en aquest film de riure i somriure.

Hi ha poca fondaria certament, però hi ha imaginació i refresc mental, higienització de l'intel·lecte sense necessitat de penetrar en raonaments filosòfics.

No obstant això m'assalta la idoneïtat i la capacitat de sorpresa que mereix el que a dia d'avui en aquesta societat tan curada d'espants necessiti una comèdia de caràcter sexual, quan aquesta fase ja ens sembla de tot punt superada o com a mínim ja no hauria de ser motiu ni d'interès ni de bon tros d'innovació. És clar que aquest postulat probablement és extracinematografic i l'espectador fastiguejat de tanta feina-escombraria, males notícies televisives i tanta corrupció, aquesta pel·lícula se li aparegui com virginal, com manantial  d'aigua no fètida, com balsam oxigenant davant tota la ignomínia del dia a dia .

Sigui com sigui, és recomedable, distreta, lluminosa, fresca, provocativa, i òbviament no és poc. Pel que fa a cinema i oportunitat, justeta.

Però davant tants excessos del cinema americà especialment en la comèdia, no podem fer-li fàstics a aquest glop de mannà fresc, especialment en la festa del cinema espanyol que ja s´albira amb els dits de la mà per la  propera setmana.

ESPANYA 2016
102 m .
6/10