Anem de Campionats!!

El cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig el Sub16 femení i el Benjamí A del Club participaran al Campionat de Catalunya i al Campionat Territorial de Barcelona respectivament.

Aquests dos equips obriran pas als altres 3 equips classificats pels Campionats Territorials de Barcelona que són el Prebenjamí A i els Prebenjamins iniciació A i B.

El Sub16 participarà al Campionat de Catalunya a celebrar a la localitat de Juneda i els rivals que tindrà en el grup que s’ha vist col·locat desprès del sorteig i figuren: CH Mataró, Sferic de Terrassa i CHP Bigues i Riells. A l’altre grup estan: Cerdanyola CH, CP Manlleu, HC Palau Plegamans i CH Vila-Sana. L’objectiu arribar a semifinals i a partir d’aquí competir amb ganes i il·lusió per tal de ser a la final.

El mateix cap de setmana el Benjamí A, jugarà a la localitat de Cerdanyola el Campionat Territorial de Barcelona. Aquest campionat dona accés als 5 primers classificats al Campionat de Catalunya que es jugarà el 27,28 i 29 de maig a Riudoms. Potser l’objectiu aquí no es tant guanyar el campionat com classificar-se per el Campionat de Catalunya, encara que aquest grup ja va donar la sorpresa la temporada passada quedant 6è a la territorial i 3er al Campionat de Catalunya.

El primer partit el farà contra el CP Manlleu, el mateix equip que ja fa dos anys es van disputar la final del Territorial de Prebenjamí, i  que preveu ser molt decisiu pel futur del Campionat. El Segon partit serà contra el Sentmenat un altre gran equip, en un campionat on no hi ha un clar favorit i on tots els equips són de grandíssim nivell.

Cap a finals de mes els Prebenjamins Iniciació “A” i “B” del Club Patí Vilanova, tindran que jugar entre ells una de les places per accedir a les semifinals, un dels dos quedarà pel camí amb el permís del Vilassar de Mar que és el tercer equip del grup. Una pena que el sorteig els hagi emparellat i que no puguin estar per mèrits en condicions de disputar fites més altes. Però estar en un campionat ja és un premi a tota una gran temporada, així que a gaudir de la festa del hoquei.

I ja al juny, el primer cap de setmana a Sant Hipòlit de Voltregà el Prebenjamí “A” es jugarà el seu campionat. Inicialment emparellats amb Barberà i l’equip amfitrió. Esperem d’ells com sempre un bon hoquei i un esperit d’equip que sempre demostren en els moments complicats.

Tot això durant un mes de maig, on segur s’escoltaran molts rumors sobre el futur del Club.

El primer equip masculí, una vegada salvada la categoria, està confeccionant sota la supervisió de l’Alexis Castro la nova plantilla per la pròxima temporada. I el cos tècnic del OK lliga femení encapçalat pel Jordi Mier també esta treballant amb el mateix sentit.

El que crec que no faran es posar fites o objectius molt elevats, doncs aquest any potser la pressió d’aquests objectius ha pogut amb plantilles amb noms potents i contrastats en les categories corresponents.

Segurament també la comissió tècnica, prepararà la planificació de la base. Una base que aquests darrers anys està donant molt que parlar, per bé, doncs els equips més petits estan arribant a competir amb clubs amb més tradició amb les canteres.

Per una banda això vol dir que la feina que s’està realitzant és bona i que l’objectiu de ser referents en categories petites s’està assolint, i que aquests resultats en forma de varies generacions de jugadors competitius, s’està aconseguint a base d’una feina d’anys i d’esforços de tots els components de la part tècnica del club i no és, com algú ens vol fer creure, un tema de generació espontània, doncs ja són molts anys repetint en les categories benjamí, prebenjamí i prebenjamí iniciació finals en els territorials. És producte de la planificació i de la feina de tots els tècnics de la casa.

Ara falta fer una passa més i traslladar aquests equips i aquesta forma de treballar en els equips alevins, infantils....

Clubs com Noia, Igualada, Reus, Caldes,... a partir de segons quina categoria (alguns a benjamí, altres a alevins o infantils) miren de concentrar en un equip el millor que poden amb el millor que tenen amb una bona estructura d’entrenament i donant prioritat a aquests equips per sobre d’altres, doncs són aquests equips els que al final nodriran els primers equips.

Aquí, crec jo personalment, que tenim la oportunitat de fer-nos grans. Tenim unes  generacions d’equips, de jugadors, que van del 2002-2007, on estan o han estat competint sempre amb els millors i o han de seguir fent per seguir formant-se fins poder donar el salt. Però hem d’intentar que sigui a casa, a Vilanova i per això hem de deixar de ser un Club exportador de jugadors, per ser un club que pugui parlar sense remordiments de poder fitxar algun jugador que augmenti el nivell competitiu de la categoria.

Ser que això que explico pot fer pensar que estic obrint la “caixa de Pandora” però desprès de 6 anys vivint i participant de la formació de jugadors dins del Club i que aquests darrers anys hem aconseguit fites com classificar 5 o 6 equips a finals, fent que aquest fet sigui ja habitual en el club, crec que tinc moralment una mica de responsabilitat en l’èxit del Patí. I com hem sento responsable d’aquesta feina feta, encara que sigui per ser un tècnic ras com tots els entrenadors que formem el Club Patí Vilanova, puc expressar el que crec que tindria que ser la següent passa a fer pel Club. Un passa difícil, complicada pel que suposa, però que es pot fer.

Es pot donar a aquests equips entrenadors qualificats, es pot donar a aquests equips un servei més específic en l’atenció física, es pot donar major sortida als jugadors de la base als respectius primers equips, participant de la confecció d’un pla d’entrenaments per tal que jugadors de la base a partir de juvenils participin habitualment de les sessions d’entrenament dels primers equips,.... es poden donar moltes eines per millorar, però hi ha una que no es pot donar. Per que per créixer sempre estem a temps, i més encara per realitzar accions que anteriorment no s’havien realitzat.

Com sempre, escric sota la meva opinió personal, sempre intentant aportar el meu granet de sorra per seguir creixent i no quedar-nos en una situació que no ens porta més enllà com a moltes  generacions de jugadors bons que per diversos motius no han pogut seguir desenvolupant la seva formació al Patí.

És per això que crec, que la principal raó per la qual cosa fer aquesta passa és difícil, ve donat per que no existeix un sentiment de pertinença, un sentiment de Club.

Els nens, els jugadors si tenen un sentiment de pertànyer a un equip, però no a un Club i en això hem de treballar tots per fer que els jugadors sentin els colors, sentin el Patí com a seu.

Això es feina de tots, des de el president fins a l’últim soci, passant per la Junta, entrenadors, delegats, pares i aficionats.

Tots hem de sentir els colors del Patí com a propi i això, quan són petits es fàcil de tenir però amb els anys es va perdent.

Sent un club històric a la ciutat i referent tindria que existir més orgull i passió pel que ha sigut, pel que és i pel que pot ser el Club Patí Vilanova i això només serà possible si traslladem als més petits i als més grans aquesta estima per aquests colors, per la camiseta, per l’escut, pel Club Patí Vilanova!

Ara a les finals! I a defensar amb orgull, passió i molt de cor el Club Patí Vilanova.

Molta sort a tots i a totes.

Jo del Patí!