Los besos en el pan

Torna Almudena Grandes amb una més que interessant novel·la coral, trenca momentàniament la seva saga sobre la guerra civil i el franquisme, Episodios de una guerra interminable i ens ofereix un relat novel·lat de la més absoluta actualitat.

La trama d’aquesta novel·la és la mateixa vida, un conjunt de successos i vivències dels protagonistes que viuen en un barri i en els moments en que la crisi assetja ja amb claredat i les retallades fan estralls entre les classes mitjanes que es va dir per part d’alguns polítics que vivíem per damunt de les nostres possibilitats i la realitat va esdevenir la constatació de que tot plegat era una mentida, que vivíem en una bombolla que a l’esclatar va esdevenir una tragèdia social i col·lectiva. 

Les ferides que ha deixat són profundes i ben segur trigaran a cicatritzar.

Almudena Grandes és una de les plomes consagrades de la literatura castellana actual. Una llarga bibliografia la situa com una autora de prestigi, qualitat i popularitat. Es va donar a conèixer amb la novel·la "Las edades de Lulu", que va guanyar el premi La Sonrisa Vertical de literatura eròtica. A partir d’aquesta novel·la van seguir tot un conjunt d’obres que han merescut unes critiques molt positives, amb una àmplia difusió i amb una excel·lent acollida entre el públic. Entre elles destacaríem: "Atlas de geografia humana", "Los aires difíciles" i el "Corazón helado" i dels seus volums de contes, sobresurt "Estaciones de Paso".

Almudena Grandes escriu habitualment columnes d’opinió al diari “El País” i participa activament en moviments polítics d’esquerra. Fa un anys es va embrancar en el projecte dels Episodios de una guerra interminable. Ja n’ha escrit tres volums, va començar amb el llibre Inés y la alegria, en el que ens situa en l’aventura dels maquis i dels voluntaris de les milícies del PCE que van entrar a la Vall d’Aran amb la voluntat d'iniciar la reconquesta de l’estat espanyol quan els aliats ja semblaven clarament victoriosos en la Guerra Mundial. La base de cada volum és alguna història real que l’autora transforma amb una novel·la de ficció, afrontant els reptes i problemes que els seus protagonistes van tenir en la realitat. El Lector de Julio Verne és el segon volum, el protagonista és un nen que va descobrint la realitat del que passa al seu entorn i comprèn molts dels fets, els silencis i les pors que l'envolten vivint en una caserna de la guàrdia civil en temps de repressió i mort. Las tres bodas de Manolita, ens narra la història de resistència i supervivència en els anys immediata la final de la guerra civil i la consegüent repressió del franquisme. 

A Los besos en el pan, canvia de registre tot i que la novel·la està plena de supervivents i resistents. El relat comença amb l’arribada a Madrid després de les vacances de la família Martínez Salgado, a partir d’aquesta família s’estén la llarga corrua d’amics, coneguts, veïns, parents de la família que formen l’entramat del barri.

L’entrada de la crisi sacseja la majoria de els persones que hi viuen i d’alguna manera canvia la seva vida. Des de qui perd la feina i malda per trobar-ne algun altre i reinvertar-se per seguir endavant fins el que, derrotat pren decisions dràstiques i irreversibles. Hi ha una paràgraf del llibre que il·lustra molt bé el sentit de la novel·la: “Nadie vio aquellas grietas, pero todos sintieron que a través de ellas se escapaba la tranquilidad, el bienestar, el futuro. Tampoco reaccionaron todos igual. Quienes renunciaron al combate ya no viven aquí. Los demás siguen luchando contra el dragón con sus propias ramas, cada uno a su manera.” Doncs això, la història de les lluites de tots aquets personatges per no perdre el que han aconseguit amb molts anys de feina i treball, però també de lluita col·lectiva per poder pal·liar els estralls a les classes populars que va significar la crisi i les seves conseqüències, crisi en la que poca cosa hi tenien a veure, només la de ser-ne els perjudicats.

És també la història de la solidaritat i de la lluita per combatre a aquells que amb la seva ambició han portat a molta gent a la misèria. Episodis del tancament de centres sanitaris, la batalla dels veïns per organitzar menjadors populars, o contra els desnonament, a vegades amb èxits que els segueix animant i a vegades en fracassos que també els esperonen a trobar altres fórmules però seguir lluitant.

Hi ha sortides personals com la dona que retorna al camp, a la terra que van treballar els seus pares i avis, i treballa per aconseguir una explotació agrària amb l’ajut d’un dels seus fills, o qui ha d’acceptar un treball que res té a veure amb allò del que ha treballat mitja vida, o l‘estudiant que ha de marxar a Europa per poder treballar i retorna amb voluntat de romandre aquí i seguir lluitant per les seves il·lusions. I encara més, el veí reaccionari de tota la vida que als 80 anys participa en la primera manifestació per defensar el Centre d’Assistència que l’administració vol tancar.

Un conjunt coral de personatges que donen vida a la narració i són un reflex de la vida real de molts barris de les ciutats assetjades per la crisi.  

Almudena Grades ha fet una novel·la carregada de realitat de transcriure amb el seu excel·lent estil literari i recursos narratius el que segur que tots hem pogut veure en els nostres entorns i a les nostres ciutats. La batalla contra la pobresa feta la majoria de les vegades des de la dignitat i la lluita organitzada. Lluita desigual però que han servit per treure el millor però  també el pitjor de els persones. El llibre destaca els valors de la lluita, de la solidaritat, de l’esforç personal, de la força de la col·lectivitat, valors profundament cívics.

El llibre és un conjunt d’històries que es van relligant, a través de les lluites contra la indefensió que ha provocat la conseqüència d’un capitalisme desfermat i un individualisme creixent, la lluita solidària i col·lectiva emergeix i intenta donar la cara i testimoniar que la lluita és del tot necessària en moments de crisi.

La novel·la de Grandes és un cant a la solidaritat i a l’esperança contra situacions injustes i que velen fer pagar a molts el desastre econòmic que un grup van provocar amb una salvatge ambició. Flueix la narrativa amb facilitat i fa que el llibre sigui una lectura molt fàcil de fer però també molt impactant i esperançadora.

Excel·lent el retorn d’Almudena Grandes, i cal felicitar-se com a lectors, que aquesta interrupció del seu cicle sobre la Guerra civil per haver-nos aportat aquesta novel·la que emociona per la seva pronunciada defensa dels valors cívics, socials, col·lectius.  

Los besos en el pan
Almudena Grandes
Colección Andanzas 868
Tusquets, Editores
Barcelona, Novembre del 2015