Trumbo. La lista negra de Hollywood

Cinema. Bon Cinema. Amb un toc de classicisme. I amb moltes nominacions a premis, inclòs el de l'Oscar al millor actor, que no va obtenir però una interpretació genial de Bryan Cranston. Més enllà de nominacions, cert amb pocs premis, però els premis ja sabem que sempre són relatius i sovint discutibles en la història del setè art.

Trumbo la lista negra de Hollywood, ens acosta un cop més, tampoc són excessives, a la famosa caça de bruixes que va assolar els Estats Units a mitjans del segle passat, quan el govern va decidir posar fi a reeixides carreres cinematogràfiques de no pocs actors, directors i guionistes d'aquell país per ser comunistes o donar suport al comunisme un cop acabada la segona guerra mundial on no oblidem tots dos països van combatre del mateix costat.

Les seves idees eren suposadament  perilloses, o com a mínim com sol succeir, per a la butxaca d'alguns.

La pel·lícula té com a protagonista a Dalton Trumbo un oscaritzat guionista que va participar entre d'altres moltes pel·lícules, en Espartaco i Vacances en Roma i va haver de sir¡gnar moltes altres sota pseudonim..La pel·lícula narra la seva problemàtica i especialment la dels coneguts com "els deu de Hollywood" que van patir aquests excessos en nom de la llibertat i la democràcia.

Trumbo com molts altres, va patir presó, un any, i no ja per ser comunista, sinó per presumpte desacatament al Congrés dels Estats Units en negar-se a respondre a diverses preguntes sobre la seva ideologia. No deixa de ser sorprenent que un país que es diu fundador de la democràcia, respectuós amb els drets humans, paradigma de la llibertat i de la igualtat, no deixi de ser un paradís de restricció de drets humans, de puritanisme religiós exhacerbat i d'hipocresia en la protecció dels seus ciutadans on aquests poden comprar armes com caramels i on el propi Charlton Heston va ser president de l'Associació del Rifle com avui dia pots ser president d'una ONG. Curiós, realment curiós, però molt més trist que curiós.

La pel·lícula resulta instructiva i res demagògica des d'un inici i transita pels aspectes més purament il·lustratius res manipuladors, sempre magníficament interpretada en tot instant pel Trumbo fílmic que sosté en tot instant una projecció que ni decau ni és repetitiva en passatges  mantenint sense lapses ni cap desequilibri el pols ferm en tot instant.

Les escenes familiars estan molt ben perfilades i sumen en el global expositiu així com les situacions col·laterals concomitants, si bé els oponents ja coneguts, especialment John Wayne, resulta artificiós, una mica encaixat amb calçador, el mateix que passa amb Kirk Douglas, i alguns altres actors que van tenir el seu protagonisme antany en aquest negre període del cinema

Personatges tots ells que semblen al film una mica titelles ginyolescs d'una situació amb una amalgama de tòpics que menystenen en certa manera, la solidesa adversa del que va constituir l'establishment oficial dels botxins americans en aquest enfrontament tan injust com perniciós. Aquests personatges necessaris en la pel·lícula resulten caricatures artificioses en aquest projecte. La pel·lícula aprofita l'ocasió també per transitar encara que a manera molt tangencial per altres episòdics cronològics històrics de la trista realitat nord-americana com és el de la segregació racial i que va acabar amb l'apartheid ianqui després de molta lluita, morts i patiments.

Cinema històric, bé filmat, il·luminat, elegantment interpretat, amb molt bons i destacats actors especialment Cranston i Mirren sense renunciar a les aportacions de tots els més propers segons els  seus minuts en el film.

Recomanable, molt recomanable. El problema, no és altre que on veure-la.
De moment a cap sala de cinema del Garraf-Penedès es pot veure.

USA 2015.
124 m
7/10