La mandra de Rajoy

Consumatum est.

No hi hagut cap Puigdemont espanyol ni cap govern tècnic com preveien alguns oracles ben informats. .

El President del Congrés redactava el decret i el Rei el signava, el proper dia 26 de juny es tornaran a posar les urnes i serem cridats a votar diputats perquè aquets escullin –aquest cop potser sí- el president del govern i Espanya torni a posar-se en marxa amb govern ja legitimitat per començar a fer coses.

Però abans hi ha la campanya i per més que els partits es trobin per evitar la “pallissa” que significa i estalviar alguns dinerons segur que tindrà aspectes de cert interès.

Perquè aquestes eleccions poden variar substancialment el resultat final i la mateixa política de no-pactes que hi ha hagut fins ara. 

En una campanya s’espera que es facin arribar missatge i propostes –la propaganda, ara ja en segona instància, hi  sobra perquè no és massa innovadora ni per descomptat genera expectativa, ja coneixem moltes coses- i sobretot el que cal es contrastar les diverses propostes que fan els partits i també caldrà, es clar, ara amb més intensitat, que en altres vegades, sentir dir amb qui es formalitzaran pactes després del 26 de juny.

I possiblement el que genera -hauria de generar- interès en la campanya és la confrontació de propostes i idees que els candidats i candidates defensen. Per això el debats electorals són els que generen més expectació i més atenció i seguiment. Després el resultat acostuma a decebre, però no es pot negar que el debat està en la base del sistema democràtic formal que tenim.

En aquest moment pre-electoral Rajoy sovinteja com mai abans havia fet els mitjans de comunicació. Havia acostumat a aparèixer allò que s’anomena el plasma, -no el plasta, eh-  veure els President a través d’una pantalla i no deixar espai per les preguntes dels periodistes.

Ara el President en funcions preguntat per la propera campanya electoral i com creu que es desenvoluparà, no ha volgut avançar si participarà en un possible debat a quatre, malgrat la insistència de la periodistes Pepa Bueno en voler saber-ho en una entrevista. Rajoy s’ha tret les puces de sobre i ho deixat en mans de seu equip de campanya i segons com vagi la campanya. Davant però de la insistència de la periodista Rajoy sí que ha dit que “a ningú li vénen de gust els debats, però que l'important és que complim uns estàndards democràtics”.

Curiós mentre a la majoria dels votant els debats és que els interessa més el President que segurament és qui té més coses a dir, si més no, perquè ha gestionat Espanya en els darrers quatre anys resulta que li fa mandra anar a debats.

No és d’estranyar i fins i tot justificable, ja se sap quan governa es té molta més informació que els oponents però també estàs exposat a rebre molt més precisament perquè has governat i per tant responsabilitat en gairebé tot el que funcionat però també en el que no ha funcionat.

Però la sinceritat de Rajoy és il·lustrativa de la manera de fer política que ha practicat al llarg dels darrers quatre anys: evitar el debat.

I certament en un debat et cal habilitat, temprança, rapidesa argumental, i paciència, molta paciència combinada amb una bona estratègia.

I hi ha determinats polítics que en el cos a cos no s’hi senten còmodes i es respectable i acceptable però quan s’està al front de l’estat no sé si es massa recomanable ni edificant dir que et fan mandra el debat, quan el debat hauria de ser un dels elements claus per governar.

Clar que amb majoria absoluta el debat s’obvia i s’evita, almenys així ho ha fet el PP en aquest darrers quatre anys. D’aquí plora també la criatura, l’haver deixat de banda una pràctica habitual en la política perquè tenien garantides les majories suficients i necessàries per fer el que ha volgut.

La base dels sistemes parlamentaris està precisament en el debat, en el contrast de les idees, en l’argumentació raonable i en la rèplica adequada, en la confrontació de les idees i de les propostes, en l’acord i en la refutació de les tesis. I això evidentment exigeix un esforç tant d’argumentar com de trobar alternatives a allò que ens proposen els altres amb voluntat moltes vegades de trobar també la síntesi. I Clar això requereix un esforç i si ja això ja fa  mandra a qui està governant en aquets moments i sembla dissortadament que tots els números per continuar governant, doncs anem servits.

Perquè quan governi, com s’ha vist fins ara, es limitarà a que els problemes en els que calgui el debat i la contraposició es posicionarà com ara, com que fa  mandra es van deixant de banda sense afrontar el problemes i així hem acabat. Sense govern i amb un pam de nas.

I ja ho diu Rajoy això del debat: "no es algo que me genere un gran entusiasmo" i encara afegeix: "mucha preparación y esfuerzo y no son "algo cómodo".

Ningú no havia dit que això de fer política fos bufar i fer ampolles.

Si un aspirant a presidir el govern d’Espanya va per aquest camí no anem bé, gens bé.

I sembla que el que diuen  des de l’oposició: "No vale esconderse, Rajoy. No vale mandar a Soraya, Rajoy. Hay que dar la cara", ara anirà seriosament.

Mandra, tanta mandra com la de Rajoy en els debats rebre tota al propaganda un cop més.