El otro lado de la puerta

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que perfectament es podria veure al festival de cinema fantàstic de Sitges. Pero cert és també que el fet de no ser inclosa en cap programació no ha suposat cap dany ni menyscapte.

Per que aquest exercici més enllà d´apropar-nos a paratges exòtics com són els del país indi, és un recorregut fart previsible de trucs i efectes excessivament trillats en el cinema de gènere. I a més a més, soporífers i estupids en la majoria de les ocasions.

Com estem acostumats a veure al cinema i en especial en el cinema del gènere fantàstic o de terror, sovint més enllà d'un bon pressupost, que sempre és important, el realment essencial és el talent i especialment com explicar una història banal o fins i tot vulgar per convertirla en una bona història. I això no succeeix en el present supòsit. I no deixa de ser estrany fins a cert punt, per que el director d'aquest exercici és Johannes Roberts un prestigiós director de sèrie B, que dóna un pas endavant per endinsar-se en el cinema dels grans estudis i als que potser tard a tornar si ens atenem al resultat que previsiblement tindrà aquesta pel·lícula.

En el repartiment, la coneguda Sarah Wayne Callies famosa per la seva participació en la sèrie The Walking Dead, i en el repartiment també dos espanyols, Ernest Riera, coguionista i Javier Bonet, actor que porta a la pel·lícula al nen mort a l'altre món.

Però aquesta historieta de fantasmes a l'ús, podria haver-la escrit en la pràctica qualsevol de nosaltres, per que en cap instant ens submergeix en aquella situació necessària de tensió ni de bon tros complicitat que ens encomani aquest exercici carrincló d'estil. Un film que ja hem vist infinitat de vegades amb cert exotisme pel paisatge cert, però amb ínfima imaginació i igual talent.I en el noranta per cent de les ocasions eren substancialment millors que aquest.

India-Regne Unit 2016
96 m.
4/10