Cinema

La venganza de Jane

Fotograma de la pel·lícula

Fotograma de la pel·lícula "La venganza de Jane". Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Resulta realment sorprenent que excepte molt honroses excepcions, lease, Sense perdó i Els odiosos vuit, que el génere del wenstern en el dia d'avui sigui poc més que una relíquia en el món del cinema.

Esbrinar les causes no és gens fàcil i potser siguin els motius econòmics els que d'alguna manera prevalguin en aquesta decisió. El cinema, el bon cinema ho és amb independència òbviament del gènere que es tracti.La rendibilitat qüestió diferent.

En La venganza de Jane, hi ha tots els ingredients propis del génere.Questió diferent, és la qualitat o no de la pel·lícula. Cal abans de res aclarir que la directora abans del rodatge va ser canviada per un director i que als Estats Units la pel·lícula ha obtingut males crítiques, algunes d'elles potser injustes.

Aquest ejercicici de gènere en realitat està poblat de bons actors com ara Natalie Portman. Joel Edgerton i Ewan Mac Gregor fonamentalment, i ens acosta a una sèrie dilatada de flash-backs que en alguna ocasió poden arribar a confondre l'espectador tots ells a l'objecte  de rememorar la vida, vivències i penalitats de la Portman, la Jane de la pel·lícula , que al cap ia la fi, no és res més que convertir aquest projecte en una sèrie de disquisicions i elaborades reflexions mentals del que va ser o poder ser a l'espera que els dolents, els habituals pistolers sense ànima gairebé sempre, i en aquesta ocasió també, s'apropin a un caselot on la Jane i dues persones més romanen, tot això a fi de consumar a trets la seva venjança.

Mentrestant com queda dit, la pel·lícula ens ofereix i ens recrea la vida i la relació de Jane, amb cada un dels intervinents en la pel·lícula, un viatge de redempció i el perquè en definitiva de la situació creada que ha de concloure amb un ració de tirs a tort i a dret per liquidar la cinta.

La pel·lícula és en tot instant correcta, però li falta el mateix que a moltes altres: pulsió, nervi, capacitat d'emocionar o motivar, i òbviament sense tot això, la pel·lícula transita però no es viu ni gaudeix com podria ser-ho en altres circumstàncies. Circumstàncies totes elles que al final de la projecció et deixen un pòsit de conformitat i acceptació però de major indiferència, la qual cosa comporta a aquest sentiment d'insatisfacció.

El cinema ja no es explicar una història, sino com te l´expliquen. Aquí rau tot, o quasi.

USA 2016
Título original: Jane cogio un arma 
98 m.
6/10

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local