El franquisme que no marxa

Aquest és un llibre que fa un trajecte acompanyant a les famílies del franquisme que han trobat el seu paper, i paper important en la societat d’avui. Han seguit detectant el poder en diversos àmbits. El franquisme va sobreviure a la transició i ara encara segueix manant en diversos àmbits de la nostra societat.

Lluc Salellas és un polític i periodista gironí, avui regidor de la ciutat de Girona i Diputat provincial per la CUP. Forma part del grup de Periodistes Ramon Barnils. Ha treballat en el  setmanari La Directa, el digital Tribuna.cat, ha estat el responsable de comunicació de l’Òmnium Cultural i actualment col·labora amb els periòdics Crític i Catalunya Plural. És l’autor del documental Guanyarem dedicat a la figura del seu pare l’advocat gironí Sebastià Salellas. Ha participat activament en iniciatives vinculades als treballs socials i a l’associacionisme cultural

El llibre El franquisme que no marxa és el quart volum de la col·lecció Periodistes d’Edicions Saldonar, en què membres del Grup de Periodistes Ramon Barnils publiquen textos d’interès general i d’impacte mediàtic que han estat silenciats o tractats insuficientment pels mitjans de comunicació. El primer número de la col·lecció va ser Et presento al jutge Garzón de Sònia Bagudanch, el segon, Castro la bombolla sísmica de Jordi Marsal i el tercer, Els senyors del boom de Gemma Garcia Fàbrega.

El treball El franquisme que no marxa analitza com les elits franquistes o les seves descendències s’han situat amb les màximes facilitats en les estructures de poder, econòmiques i productives en la nostra democràcia a diferència d’altres països –Portugal, Grècia- en que es van passar comptes des de la justícia de manera democràtica amb els qui va ser actius col·laboradors de les dictadures. El llibre fa una anàlisi acurada del paper dels càrrecs del franquisme i arriba a la conclusió de que els descendents dels darrers franquistes segueixen tallant el bacallà en moltes de les empreses de l’Ibex i mantenen un pes polític prou notable en les estructures institucionals de la democràcia. A la contraportada del llibre podem llegir-hi: La conclusió d’aquest treball d’investigació és que el grup social que determina en gran manera el nostre dia a dia encara és el mateix avui. Els fills i els néts del règim absolutista, sense cap dubte, continuen al capdavant de les principals empreses i no han perdut pes polític. Una aportació de referència a l’acció col·lectiva per demostrar quines són les bases sobre les quals reposa la democràcia espanyola.”

El llibre podria dividir-se en tres parts, en primer lloc es fa un relat sobre el franquisme i la seva repressió aportant dades comparatives amb altres situacions dictatorials semblants i destaca en aquest sentit la brutalitat de la repressió del franquisme amb la constatació no sols dels morts en guerra sinó dels afusellaments i empresonaments posteriors a la victòria franquista.

La segona part vol ser una visió analítica i crítica de la transició democràtica essent crític amb aquesta mena de visió intocable dels fets quan possiblement es podria haver fet d’una altra manera i sobretot quan ja s’havien passat forces anys i per tant una certa d’exigència de responsabilitats. En aquest apartat del libres fan alguns itineraris dels repressors del franquisme fins els nostres dies i també es posa l’accent en personatges del franquisme que van liderar la transició capa a la democràcia.

La tercera part del llibre és la que porta per títol. Les famílies del franquisme, passat, present i futur?, on fa un seguiment de les principals famílies polítiques del franquisme i com s’han anat resituant en els múltiples àmbits econòmics, socials,i polítics del moment actual, amb una impunitat total i sense escrúpols en alguns casos, els casos dels Oriol y Urquijo, o els Villar Mir. Analitza també el paper d’alguns catalans famosos com Samaranch o algunes personalitats del mon econòmic.

Tot plegat ho fa emetent poc judicis sinó més aviat des d’una cultura política diferent a la de la transició, analitzar la perspectiva quaranta anys després deixant a criteri del lector la valoració dels fets.

La manca de la memòria històrica permet que l’adequació del molts ex franquistes a les situacions actuals hagi fet que potser en alguns aspectes la nostra democràcia és feble encara posant en evidència una certa esquizofrènia política.

Llibre molt interessant, de lectura molt fàcil. Per les generacions que vam viure la transició evidentment estarem familiaritzats amb alguns dels noms que van sorgint a mesura que l’anàlisi avança. La mateixa publicació del llibre es una mostra de com determinada informació es a vegades és obviada per mitjans de comunicació per les seves dependències de les grans empreses o dels bancs. 

El franquisme que no marxa
Lluc Salellas i Vilar
Col·lecció Periodistes
Edicions Saldonar
Barcelona, juny 2015