La punta del iceberg

Correcte debut en la direcció de David Cánovas en el llargmetratge, amb el també sempre retrobament esperat de la gran Maribel Verdú, una de les millors actrius espanyoles ja llegendàries malgrat la seva joventut.

Vaig tenir l'ocasió de veure aquesta projecció al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, on els gestors de la sala es queixaven de la poca gent que acudeix a les sessions, El Llibre de la Selva inclòs, abans d'aquesta projecció que comento, el que atribueixen a la poca difusió de les projeccions.

Però na se'ns va dir que aquesta difusió i promoció la realitzava l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú?. La realitzi o no, la qüestió és òbvia: estem sota mínims cal redreçar el rumb. Menys "postureo" i més posar-se les piles.

Cert és també i ja ho vaig anunciar, que l'època estiuenca és la menys propícia per anar al cinema estadísticament parlant i ja veurem que passa quan diàriament del 18 de juliol al 31 d'agost es projecti cada dia al Círcol Catòlic (per cert aquesta publicitat és gratuïta).

Tornant al film, es tracta d'una projecte cinematogràfic fonamentat a les clares en el moobing empresarial on diversos treballadors d'una mateixa empresa pel setge d'un cretí, suposadament savi i pretensiós d'aquells que es creu que el món sense ell és impossible que funcioni es van suïcidant (amb el fàcil que hagués estat suicidar-lo a ell).

Cánovas dirigeix ​​amb sobrietat una pel·lícula que en cap instant s'avorreix, que es manté i es sosté sense grans escaramusses, però que a la vegada tampoc ens penetra ni ens endisa en el nostre interior i amb poca espurna a la vegada en el nostre intel·lecte, per que a la correcció en la direcció se li afegeix la poca dimensió de la intriga més enllà de la superficialitat creada per un tirà laboral, i per l'escassa descripció dels personatges que desfilen per la pantalla, des de la pròpia Maribel Verdú a la totalitat dels personatges per ella informats, i a les causes que originen i comporten a la tragèdia.

D'altra banda i encara que no sigui una qüestió fílmica, òbviament en alts càrrecs que se suïciden i que eren cobejats per altres empreses n'hi hauria prou simplement amb enviar a passeig al tirà en qüestió i ens evitaríem suïcidis per tant el realisme no poétic però si laboral del film queda també en entredit.

Clar que llavors no hi hauria film. Bé com sempre la interpretació gairebé fugaç en aquesta ocasió de Carmelo Gómez, un altre dels actors que sempre més enllà de la seva anatomia, omple la pantalla. Però tampoc li demanarem la lluna en un cove. La punta de l'iceberg va concursar amb poc èxit a Màlaga en el principal festival de cinema hispà, i tampoc donava la cosa per més. És una pel·liculeta, entretinguda, ben elaborada, ben dirigida, amb poca substància i pretensions, on el guió queda curt com una hermilla, però que tampoc és menyspreable.

No passarà a la història, esperem que ni la del director, ni per descomptat a la dels grans Verdú i Gómez, però es deixa veure i s'oblida a la sortida del cinema ,et deixa saciat, sense necessitat de prendre una copa per que no dóna set ni mal de cap, ni tampoc la de prendre sucre per que no et sents marejat, es curteta no ja sols de mires, sino de metratge, i no cal valeriana a l'anar cap al llit.

ESPAÑA
2016
6/10