Corazón gigante

Cor gegant, cor molt gegant al d'aquest ventrut ciutadà islandès com la pel·lícula, de quaranta-tres anys. I no només per la seva anatomia sinó per la generositat que destil·la al llarg i ample del metratge.

Un ciutadà plenament inadaptat al món real, al món de carn i ossos que conviu amb la seva mare, no té amics, i l'únic entreteniment són les reproduccions en miniatura de soldats i altres artefactes provinents de la segona guerra mundial. Tot canvia, o com a mínim aparentment, quan un bon dia, algú li regala un curs de ball per trencar amb la monotonia i adquirir uns nous àmbits de relació social i especialment coneix a un acompanyant del sexe oposat, cordial, afable i en sintonia amb el món de relació. El contrast inicial entre els dos personatges és molt de destacar com a punts d'inflexió respectius que ens sempre ben entrellaçats en la destinació final. No explicaré òbviament com acaba la trama.La mare del nostre protagonista mentrestant es preocupa per la possible marxa del seu fill i desperta en ella un cert sentiment d´egoisme.

Aquesta bona i interessant pel·lícula és la història d'un corredor de fons en plena solitud i la seva connexió-desconexió amb el món. La història d'un personatge que va de casa a la feina i de la feina a casa, els seus entreteniments i motivacions i el contrast que tot això que suposa a manera de distorsió quan un dia vol penetrar en l'altre món, en el real, en el de l'amistat, l'enveja, la confrontació i en definitiva a la fi el de la frustració i el desassossec si bé sempre al túnel hi ha una escletxa de llum encara que sigui tènue.

La interpretació de l'islandès protagonista, Gunnar Jónsson, és senzillament, majestuosa, espectacular i ja li va valer el premi al millor actor a la Seminci de Valladolid, i a la pel·lícula, el màxim guardó a millor pel·lícula, guió i actor en el conegut Festival de Tribeca , afavorit com sabem per Robert de Niro.

Es tracta d'un petita joia d'aquelles que costarà veure en pantalles, tan sols 20 en tot el territori espanyol, si bé amb una mitjana de 1.500 euros de mitjana de recaptació per sala. Un projecte cinematogràfic realitzat amb un baix pressupost però directament proporcional a la seva capacitat d'encant i seducció amb un actoràs que amb els seus gestos, la seva paraula, la seva mirada i les seves carns compassades, ens ho diu tot.

Recorda en estructura i plantejaments en certa manera peró tampoc amb rotunditat al cinema dels germans Kaurismaki, Mika i Aki, i fonamentalment més al primer.

En definitiva, un retrobament esperat amb el bon cinema, amb el de sensacions, reflexió i talent.Una bona història no ha de ser una gran història, sols una història ben explicada.

ISLANDIA . 2015
94 m
7/10