S’està covant altre cop l’ou de la serp?

El gran periodista Eugeni Xammar va arribar a Berlín l’hivern de 1922. Era un moment convuls, la pressió damunt Alemanya per les reparacions dels danys de la primera guerra mundial generava un corrent de malestar de fons que va ajudar a gestar el nazisme. Xammar va viure en primera personà l’ascens del populisme nacionalsocialista. En va escriure diversos llibres i aplecs d’articles. Un d’ells és un compendi d’article sobre Alemanya d’entreguerres i que va ser titulat amb el premonitori títol de L’ou de la serp,(1) expressió que volia significar que s’estava covant una situació realment catastròfica tal i com després es va poder dissortadament comprovar.

En un altre llibre Crónicas desde Berlín (1930-1936) (2) escrivia: “Dispuestos a jugarse todo por el todo, los nacionalsocialistas han llegado, en sus campañas, al máximo desenfreno demagógico. Su única preocupación ha consistido en excitar el frenesí de los que sufren. Ni programa i ideas....”

Segurament no hi ha un paral·lelisme mimètic en les situacions. Ni les condicions no són les mateixes, ni els protagonistes tampoc, però el cert és que hi ha un corrent de fons creixent de pujada dels moviments populistes, alguns fins i tot amb tots els tics de l’ultradreta clàssica.

Els moviments populistes de la dreta xenòfoba té ja una representació més que notable a Europa guanyant força entre les classes populars i mitges que sofreixen les conseqüències de la crisi actual.

Des de Finlàndia a Grècia i des de França a Hongria el corrent populista va creixent amb molta força.

Aquesta extrema dreta ha passat de fer manifestacions, moltes vegades amb enfrontaments però qualitativament i quantitativament poc significativa, ha passat del carrer a les institucions i en alguns casos directament als governs o formant part de coalicions que governaran.

Alguns exemples:

A Dinamarca, el poder cada vegada més important del Partit del Poble Danès (DPP) que condiciona bona part de les lleis i sobretot aquelles que endureixen l’asil i la immigració. A  Finlàndia, la formació nacionalista Partit Finès s’ha vist consolidat com a segona formació amb plantejament ultres que condicionen l’acció de govern, de fet, el líder del partit, Estafa Soini, és el ministre d'Exteriors en la coalició de Govern. Així veiem com en els països nòrdics que durant molts anys van ser el paradigma de l’estat del benestar amb fórmules clarament socialdemòcrates han girat cap postulats dretans i intentant tancar fronteres i oportunitats.

Així mateix per anar a l’altre extrem del mapa recordarem l’ascens del feixisme grec a través d’Alba Daurada que ha practicat la política populista i racista, recordem com repartien menjar només als grecs deixant de banda a altres ciutadans encara que estesin en la mateixa situació de precarietat, el 2015 van obtenir el tercer lloc en les eleccions. A Hongria l’extrema dreta del populista Jobbik ha superat el llistó del 20 % dels vots a les eleccions darreres.

Fenòmens com Marie Le Pen a França amb possibilitats de guanyar les presidencials no només per la seva presència activa i demagògia sinó pel desgast contundent per les seves polítiques del president Hollande, o a Holanda, on recordem va guanyar el no a la consulta de l’acord entre la UE i Ucraïna amb l’ascensió de Gerret Widers amb el Partit de la Llibertat amb un nom paradoxal pel seu tarannà polític. I a Alemanya el partit Alternativa per Alemanya amb Frauke Petry al capdavant fa causa contra els refugiats i ha guanyat algunes posicions en les eleccions als Länder i confien en tenir un bon resultat en els eleccions generals. La lliga Nord italiana ja sabem de quin peu calça....

Són amenaces reals i que han estat a punt de concretar-se a Àustria on després, del recompte del vot exterior, durant el dilluns posterior a les eleccions, la balança s'ha inclinat del costat del candidat ecologista enfront de l'aspirant ultradretà, Norbert Hofer. El ministre de l'Interior, Wolgang Sobotka, confirmava que Van der Bellen serà el proper cap de l'Estat amb un 50,3% dels vots enfront del 49,7% de Hofer. Una victòria justa, per pèls, ajustada i que ens mostra un país dividit en dos blocs.

Hofer no ha guanyat però ha influït en les polítiques d’immigració d’Àustria en el sentit que han estat variades de manera clarament restrictiva fins l’extrem de blindar les seves fronteres. Paradoxalment el guanyador de les eleccions és fill d’immigrants. La seva defensa de l'acollida als estrangers és una mostra de coherència per una persona que és filla de refugiats. En el seu cas, de pare d'origen holandès i mare estoniana que van anar a viure a Rússia i van fugir de l'estalinisme.

Veurem si aquesta situació que evidencia que l’ultradreta avança farà reaccionar Europa.

Quan hi ha el repte humanitari de donar sortida als refugiats que es produeixi l'augment de les opcions electorals d’aquells partits xenòfobs i que fomenten l'exclusió és una mostra més de crisi que envaeix Europa i posa en perill qualsevol acció humanitària. La por a perdre vots farà que els governs siguin encara més restrictius agreujant el problema.

Però l’ascens de l’ultradreta i el populisme no és només a causa del tema de la immigració. La percepció certa dels darrers anys en que s’han produït un cúmul d'injustícies econòmiques que ha castigat de manera brutal a les classes mitges europees i que alguns demagògicament han atribuït a l‘arribada d’immigrants ha fet que l’ascens del postulats xenòfobs augmentés significativament.

Però la situació no hi ha dubte que també es fruit del fracàs de la socialdemocràcia europea davant la crisi, la política de retallades, generalitzades, retallades de les inversions públiques i deixar en part abandonat el serveis públics ha desmuntat en part l’estat del benestar en que les classes mitjanes hi trobaven seguretat ha fet que creixessin en el seu lloc forces populistes que atacant els punts més sensibles hagin augmentat considerablement la seva influència.

O reneix de nou una socialdemocràcia forta, coherent i que combati amb força la desigualtat i no es limita a gestionar les engrunes d’un capitalisme cada cop més agressiu, difícilment es podrà aturar aquest populisme autoritari i de caràcter clarament xenòfob.

Els resultats d’Àustria són clarament un avís de que s‘està covant de nou l‘ou de la serp. Cal esclafar-lo i seguir batallant per un Europa oberta i recuperant els valors que van fer possible construir-la. Terra d’acollida, terra de  solidaritat i terra de distribució molt més justa de la riquesa. No pensar únicament amb els resultats electorals sinó en recuperar la iniciativa en matèria econòmica, social i de tractament del refugiats o els immigrants com una oportunitat i no com un problema i naturalment combatre a on sigui la xenofòbia creixent.

El concepte de l’Europa social per la que van apostar moltes generacions es juga en els camps de refugiats de  Grècia però també a cada un dels països en que l’ascens de la extrema dreta és evident i segurament cal menys diners cap a Turquia i més cap a construir de nou un serveis que generin certeses i confiances.

Aixafem l’ou abans no s’obri i doni pas a una serp que es reproduirà arreu i amb rapidesa.

(1) L’ou de la serp. Eugeni Xammar. Col·lecció d’un dia  l’altre 2, Quaderns crema. Barcelona 1998
(2) Crónicas des de Berlín.(1930-1936) Eugeni Xammar. Edició de Charo González Prada. El Acantilado 115 . Quaderns Crema. Barcelona 2005.