El juez

Com ja he manifestat en anteriors ocasions, el cinema francès gaudeix de la millor salut del cinema europeu a nivell global des de fa anys, amb una sèrie de productes d'una qualitat més que acceptable i fins i tot en algunes ocasions, bona.Tal vegada el problema consisteixi en que la varietat és escassa i en conseqüència el gènere de la comèdia em sembla potser excessivament trillat ja en aquest aspecte.

Però El jutge, pel·lícula del mateix títol que la relativament recent protagonitzada per Robert Downey Jr, és sense ser comèdia, un exercici cinematogràfic molt consistent, i que tot i tractar tema judicial, no és ni molt menys un film que escruti els secrets judicials sinó molt al contrari, una dolça, tènue història d'amor entre el jutge que dóna títol a la pel·lícula, el sempre excel·lent Fabrice Luchini i l'encantadora actriu contrapartida que li dóna rèplica, la també excel·lent  de bellesa subtil i molt serena, Sidse Babett Knudsen.

Al festival de Venècia de 2015, Luchini va obtenir el premi al millor actor, Knudsen a la millor actriu en el Cesar francès i la pel·lícula el millor guió també a Venècia.

El jutge és una pel·lícula senzilla, lluminosa honesta i amb un toc d'humanitat destacable, en què els dos protagonistes li atorguen un toc de gran veracitat. Una història d'amor on el togat es retroba amb una infermera que anys enrere el va atendre i que exerceix en la causa judicial del film el càrrec de jurat i on insisteixo, el que passa o no en la mecànica judicial és el de menys, i on el que veritablement importa és el substrat de fons de la història i que teixeixen els protagonistes. (hi ha una molt brillant escena amb exhibició de les mans de la protagonista que resulta impagable com a símbol de fraternitat) .

El caracter dur i certament impertèrrit del jutge en alguns instants ens serveix en major mesura per contrastar amb la dolçor de la protagonista per al fons arribar a la conclusió d'aquella cita coneguda que "els pols oposat s'atrauen" i per posar de manifest una vegada més, que qualsevol ésser humà amb duresa o sense, necessita compartir i on la suposada independència o falta de necessitat afectiva que alguns proclamen o fins i tot presumeixen, no només és una fal·làcia, sinó en el fons la manera d'ocultar complex d'inferioritat.

Recomano aquesta pel·lícula pel seu saber fer, per la seva tendresa, per la seva capacitat d'identificació, pel seu somriure que no riure, i per la seva contrastada capacitat emotiva.

EL JUEZ
FRANÇA 2015
7/10