Mas allá de las montañas

Més enllà de les muntanyes, pel·lícula d'igual títol de l'any 68 interpretada per Maximilian Schell, però de temàtica diametralment oposada a l'aquí referenciada, constitueix la present un film xinès, que no un conte xinès, amb capital també francès i a la vegada japonès, i en el qual com en la pel·lícules dd Zhang Yimou que utilitzava sempre a la seva musa Gonk Li, en aquesta ocasió el director Jia Zhang Ke s'utilitza també en el film a la seva esposa Tao Zhao.

Aquest exercici cinematogràfic ens projecta cap a una història multidisciplinar. Concretament, el de l'aperturista nació xinesa que no obstant els seus tímids progressos de comunicació cap al món civilitzat no deixa de seguir esgrimint una sèrie d'importants contradiccions que tard o d'hora comporten lògiques conseqüències.

Aquesta és la representació d'una noia que és festejada per dos joves antics companys de classe, que haurà d'escollir entre un d'ells per un llarg i no sempre fàcil viatge d´apertura i iniciació a la vida, com gairebé cap viatge es fàcil.

Un d'ells, treballador en una mina, senzill i somiador.

Un altre propietari d'una gasolinera i amb considerables ambicions i el periple vital portarà a la protagonista des de la Xina a Austràlia, un nou i prometedor món, o en el seu dia com algú ho havia considerat.

Però aquesta és també una història fins a cert punt culebrona i folletinesca extrapolable a una àmplia població xinesa, en què els costums sobretot de les joves generacions, dels llocs recurrents i de les ambicions tamisades pel dolar està començant a subvertir des de fa un temps, on res és el que era o com a mínim gairebé res, i on un país que era un fortí hermètic creix ja en menor mesura i on les ànsies i els reclams de llibertat resultan molt evidents.

Aquesta en una pel·lícula diferent, fins i tot molt dispar, de dues hores, la primera de les quals resulta molt tediosa i en certs paratges fregant situacions ridícules per passar curiosament a la segona hora a un terreny de certes indagacions, investigacions i una major i agraïda intensitat.

Tres moments, l'inicial de 1.999, 2014 i 2.025 exterioritzen moments molt variats al llarg de l'ejercici cinematogràfic, i és en aquesta evolució en la segona hora del metratge quan la pel·lícula comença a adquirir interès i on la monotonia la immobilitat i el tedi de la primera hora queden retallats.

És un film que sense estridències va de menys a més, i on per fortuna conclou d'una manera digna, amb vivències, laments i una certa mirada enrere sense ira, amb assossec i reflexió. Sensibilitat, neocapitalisme, pobresa profunda contrastos diversos enriqueixen aquest film, que no és de visió gens fàcil, tampoc cinema d'autor però que serveix en gran mesura per acarar situacions diverses molt polaritzades i que conclou amb un fil d'esperança però de decepció en el transcurs de les vides dels personatges.

D'allò que hauria pogut ser i no va ser. Si obviem la primera hora de molt dificil digestibilitat, i som condescendents, a la segona hora "comença" una nova pel·lícula.

Recomanable per a públics amb consciència social i coneixedors superficialment que a la Xina actual, continuen passant coses.

Premi del públic al millor film europeo (per la coproducció francesa) al darrer Festival de Sant Sebastian.

XINA 2015
125 m
6/10