Quina setmana!

Entrem en una setmana interessant carregada de simbolisme en la festa i en el calendari anual i de fets que poden ajudar a canviar el panorama polític.

D’entrada canviem de solstici, arriba l’estiu i torna altre cop la sensació de viure ja en fets. Arriba l’estiu i ja podem donar per passat mig any.

I que millor que celebrar l’arriba del solstici (dia 20 a les 22.34 entrarem en l’estiu) amb la festa de Sant Joan, festa nacional del Països Catalans i per tant amb nombrosos esdeveniment de forta càrrega lúdica per al gust de tothom.

Ah! parlar de Sant Joan.

Revetlles sonades, nit en que per primera vegada molts joves entren el món de la gresca i matinades i albades a la platja o damunt la muntanya després d’haver saltat per damunt les fogueres i sentim l’olor de els flors que diuen que aquesta nit és precisament més intens que mai.

Fogueres ara ja pràcticament oblidades, però en algunes places o solars de la ciutat eren espectaculars, la de les Casernes, la de Sant Joan on hi ha la plaça Xoriguer, a baix a mar en diversos indrets i també al Tacó, el foc consumint la fusta, el paper, i també els mals auguris, fer neteja i preparar-se per viure intensament la nit màgica i també el principi d’un temps més calorós però també més festiu.

Portal de les festes majors, dels barris, invent relativament modern,

Però també Sant Joan ens marca l’inici del solstici d’estiu, la nit s’ha escurçat aquest dies i la llum com a símbol d’un renaixement es fa present. I tenim un bon catàleg d’elements que ajuden a crear aquesta màgia.

Flama del Canigó
El raig màgic del sol a Montsegur
La sortida del sol al Cap de Creus, reconfortant.
Festa nacional dels Països Catalans
Fogueres arreu i ritus meravellosos.
Llençar un tros de fusta a la foguera i pensaré un desig (que com cada any no es complirà)
Saltar per damunt del foc per purificar-se.
Recollir la flor de Sant Joan.

Ens podem apropar i arriscar-nos a l'entrada de les Coves de Sitges i sortejarem tots els perills de la vida per recollir les flors amb les que conquerirem a l’estimada. 

Pujar a la Teula de Font-rubí i veure la claror de les fogueres a la plana del Penedès en una nit gairebé inexistent.
Ens podem banyar a la platja amb els primers raig de sol perquè l’aigua ens faci invencible.

Menjar un tros de coca i brindar amb cava per la vida, per la que hem viscut i per la que em queda per viure. No esperar el que ja no retornar cremat a les flames de l’oblit de tantes fogueres que ens acompanyen.

Nit de Sant Joan, nit iniciàtica, de tantes i tantes coses.

Tant moments màgics que ens han quedat a la retina, al cor i al cap.

Però abans de tota questa màgia haurem conegut el resultat del referèndum que decidirà si Anglaterra es queda o marxa d’Europa.

Les enquestes prediuen una victòria del “brexit” però ja se sap que això de les enquestes són com éssers mutants que poden canviar en el moment crucial i engegar a dida les esperances d’uns i altres.

La campanya ha estat dura i llarga, dura perquè han anat sortint els sentiments més primàries i les desqualificacions entre uns i altres han amagat els arguments raonats, i també la campanya de la por dels europeistes i la demagògia dels altres.

És evident que si el “brexit” triomfa la situació a Europa serà delicada ja que a la sortida del Regne Unit pot seguir la d’Holanda i la de Dinamarca governats per partits clarament anti-europeus, però també pot comportar que tothom vulgui tenir la seva pròpia carta de privilegis i així ja es difícil construir una Europa Unida, si ja ho hem patit fins ara un sí a la sortida d’Anglaterra complicaria les coses...

Però resulta que després de la màgia de Sant Joan i també de la ressaca de la festa ens hem de posar a reflexionar, ja que el dissabte 25 així ho marca la llei electoral.

Refle.....què?

Perquè  es pot reflexionar si al voltant de la campanya els polítics haguessin també reflexionat i haguessin passat arguments  i tesis damunt la taula ? però la veritat és que els contundents atacs i insults en una segona campanya electoral que pensàvem que seria de baixa intensitat.

Poques idees noves, entre els escarafalls d’uns i la camaleònica actuació dels altres sembla que tot plegat acabarà un cop més en un enigma, en un puzle on encaixar les peces serà, no difícil, potser impossible.

Futur per tant compromès...

Perquè no sols afectarà a Espanya sinó que de retruc posarà també a la política catalana en situació complexa en funció dels possibles pactes i també servirà per veure com evoluciona el procés.

I per tancar diumenge a votar, caloreta, encara ressonarà alguns coet, i el plof! de les ampolles de cava, ja veurem qui al final les obre com símptoma de victòria...

Però encara més, ens queda l’economia. Aquesta maleïda “ciència” que ens ha portat a la misèria amb les seves aplicacions més cruels, salvatges i selvàtiques en una crisi de la que tots just comencem deixar però amb ferides greus i moltes persones que no ha pogut seguir, economia diem que pot arruïnar també les esperances de molts estudiants de selectivitat que esperen saber la seva nota, entre elles la d’Economia d’Empresa, prova que ha aixecat polseguera i indignació entre els estudiants, per conèixer si les seves expectatives de tria es produeixen.

Vet aquí altre cop l’economia tocant el que no sona,

Això dels examen és un fidel reflex de la vida...

Quina setmana!

Passi el que passi bon estiu.!