Expediente Warren 2. El caso Enfield

Com la vida és competitivitat i som molt aficionats a establir comparacions, pot un preguntar-se quina de les dues parts és millor, si la primera o la segona. Penso que totes dues són igual de bones, si bé la capacitat sorprenent de la segona probablement sigui menor que la primera però no per que hagi baixat de nivell, sinó per que és filla d'un marc, d'un model preestablert que ha culminat en una segona peça que és hereva i tributària de la primera, i que en conseqüència, si bé la capacitat de estremir és idèntica, intuïm els paràmetres en què cada escena pot arribar a desenvolupar-se. Coneixem la mecànica predictiva i posteriorment materialitzada.

Wan, el director entre altres de Saw i Insidious, nascut a la Xina, malai d'ascendència, de nacionalitat australiana i resident als Estats Units, ens demostra una vegada més que és un autèntic geni del cinema de terror, amb una capacitat comunicativa i atemorint sense comparació.

Si en el primer lliurament de la sèrie ens situava en Amityville, ens transporta ara a la plujosa a la realitat i també a la pel·lícula Anglaterra, i concretament al barri del nord de Londres conegut com Enfield on van ocórrer realment aquests fets.

Els protagonistes els de sempre, Ed (Patrick Wilson en la pel·lícula) i Lorraine Warren, (novament Vera Farmiga) ell de monòleg reconegut per l'església malgrat no ser sacerdot, ella clarivident i mèdium. Ed ens va deixar ja en 2.006, mentre Lorraine de 89 anys segueix en activitat tot i impartint conferències.

Aquest projecte és un nou acostament a les pel·lícules de de fantasmes i concretament al de cases encantades, i és diferencia novament d'altres pel·lícules que la intenten imitar, en què no es tracta d'un erm exercici d'ensurts mes o menys habituals i repetitius, sinó d´un exercici d'estil sostingut, progressiu on els ensurts i espasmes no són gratuïts, sinó que estan al servei d'un bon guió en tot instant molt equilibrat.

L'inici d'aquesta part ja de per si, i encara sense entremesclar els Warren amb els seus hostes anglesos. ja resulta esgarrifosa i ens situa en acció. Wan domina tots els ressorts, llum, imatge, so, imaginació, capacitat d'absorció, complicitat i atmosferes envoltants i malsanes amb ensurts que et deixen gelat.

El desenvolupament de l'acció en els paràmetres habituals d'un cinema clàssic de terror o neoclàssic reinventat per Wan, comporta un guió molt ben trenat, peça d´orfebreria, puntualitzat i tamisat per situacions i variants diverses que no deixen res per lligar.

Novament, un cop més amb suma mestria els trenta últims minuts com també succeïa en la primera part, la progressió i intensitat màximes són dignes d'encomi.

Excel·lent seqüela d'una altra també impecable. Aquest nou expedient Warren conjuntament amb el primer segueixen constituint les millors pel·lícules de terror dels últims deu com a mínim anys, festival de cinema fantàstic de Catalunya (Sitges) inclòs.

USA 2016
133 m
8/10