La vida sense la Sara Amat

Ben segur que tots i totes recordem algun fet que va marcar la línia que dividia la nostra infantesa per entrar a l’adolescència. Potser en el moment de viure-la no em van ser conscients de la importància que podria tenir en el futur però amb el pas dels anys emergeixen records que van marcar algun moment de trencament de la innocència i la placidesa de la infantesa, molts cops protegida pels familiars, per passar al convuls món de l’adolescència en que cadascú ja es va desempallegant de l’entorn familiar i busca altres relacions i amistats.

La novel·la va d’això, d’aquets records que retornen anys després, que portaven a l’interior i algun mecanisme desconegut, o estímul impensat, els fa aflorar altra vegada i d’aquells fets destacats i importants per cada un de nosaltres que van marcar una fita com en la vida dels protagonistes i que va deixar empremta per sempre més.
No sempre cal que siguin moments feliços, a vegades són desenganys, són fets que ens van comprendre o fets que ens van deixar un regust agre dolç, fets que van passar potser sense massa presència que ens retornen cada cop que algun fet ens transporta al temps passat amb totes les emocions que van despertar en el seu moment 

Pep Puig va néixer a Terrassa el 1969. Ja fa uns quants anys que va publicar la seva primera novel·la, L’home que torna, que va guanyar el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Després va publicar la segona, Les llàgrimes de la senyoreta Marta, una magnífica novel·la i quan havia de venir la tercera, no va venir. En canvi ha publicat un extraordinari recull de contes L’amor de la meva vida de moment i la tercera novel·la La vida sense la Sara Amat, amb la que va guanyar el premi Sant Jordi i el consagra com un autor d’èxit i de rellevància literària.

Ben segur que la novel·la té alguns trets autobiogràfics, el protagonista és en Pep del Cal Sabater un nen que està ja prop d‘acabar la infantesa i es trobarà en el centre dels fets dels que serà protagonista en la darrera de les setmanes de les vacances d’estiu, serà un d’aquells fets que marcarà la fi d’aquesta infància. Els fets esdevenen al poble d’Ullastrell on el Pere hi te l’àvia que te una sabateria i hi passa part de les vacances d’estiu, abans de incorporar-se a Terrassa a les classes del Can Culapi.

I és en un d’aquest dies quan tota la colla està jugant a cuit d’amagar, ells en diuen cuca amagar, quan es disposen a acabar el joc la Sara Amat no apareix, primer creuen que s’ha amagat tant lluny que no sap que la partida ha acabat però a mesura que van ampliat el radi de cerca constaten que no hi és. Ha desaparegut. Ràpidament es formen grups per buscar-la sense èxit, però la noia no apareix. És un misteri el que ha passat, especulacions sobre el que ha pogut succeir des del segrest a la desaparició voluntària perquè a la Sara no li agrada i el poble ni la família que tenia. La noia es qualificada per la gent i per part d’alguns del seus companys com “rareta”, però és en realitat una preadolescent, madura, intel·ligent, inconformista i que vol trencar el lligams que fins ara la mantenen unida a la família i al poble. En l’imaginari popular retorna la desaparició d’un altra noia ja fa temps i això fa aixecar comentaris i falses llegendes.

En Pep del cal Sabater junt amb el seus companys de joc, el Pere Estevet, la Roser i la Núria Tutor, la Mariona, El Vidal i altres segueixen discutint el com i el perquè de la desaparició i fins i tot són interrogats per la guàrdia civil que porta la investigació.

El Pep se sent atret per la Sara i en la darrera Festa Major hi va ballar i això va representar una gran avenç per ell ja que és un pel tímid però també va provocar que els seus companys li gastessin bromes sobre la relació i fins i tot els seus pares li han fet algun comentari.

La sorpresa salta quan el Pep torna a casa seva i es troba la Sara Amat a la seva habitació i li demana que no digui res i que l’aculli allà fins que pugui marxar definitivament. A partir d’aquí s’estableix una determinada complicitat entre els dos nois, es creen el seu propi món en l’habitació del Pep, han de fer mans i mànigues per no ser descoberts, i també plana, almenys en el Pep, una certa temença pel que pugui passar i pel patiments dels pares de la Sara.

Deu dies i onze nits és el temps que la Sara Amat va viure a l’habitació del Pep ,després ja no se’n va saber res més llevat de la carta que el mateix Pep havia enviat d’acord amb la Sara.

Quan han passat els anys en Pep recorda i rememora els fets. Els explica com per queda tranquil amb si mateix, com si tingués una carpeta oberta que cal tancar.

L’evocació del temps que ha passat és present al llarg de la narració. El retorn a la normalitat de les classes va significar la pèrdua de la Sara Amat, i també el començament de l’adolescència que ve indicada pels discursos d’un tutor nou als escolapis, el Campos, que els prevé de la nova etapa vivencial en la que entraran.

Historia de com la Sara i en Pep van compartir, secrets, lectures (Guerra i Pau de Tolstoi), alguna que altre confidència i l’enamorament del Pep. És també doncs el record i l’enyorança del primer amor, aquell que diuen que deixa petjada.

L’autor fa una excel·lent narració dels fets, unes descripcions del llocs molt encertades i crea uns personatges que són mirats amb molta sensibilitats.

Tots els adults tenim algun secret. Pep Puig ens en desvetlla un. Llàstima però que no coneguem que se’n ha fet de la Sara, més que res per tancar el cercle.

Novel·la molt bona.

La vida sense la Sara Amat
Pep Puig
Premi Sant Jordi 2015
Col·lecció  “A tot vent” 647
Editorial Proa
Barcelona, febrer del 2016